Josep Lucena forma societat amb els seus fills -Joan Lucena i Manuel Lucena- i Antoni Nadal, per construir una nova fàbrica fora del recinte emmurallat de la ciutat de Barcelona.
La fàbrica compta amb prop de 60 treballadors, dedicats a l’estampació de teixits.
Els hereus de Lucena venen a Pere Alier i Vidal, Rosa Amari i Pere Alier i Amar l’antiga fàbrica d’estampats. La família Alier convertirà les instal·lacions en una fàbrica de sacs, fils de lli i confecció de xarxes.
La fàbrica de Pere Alier era l’empresa número 45 més important de Poblenou, d’acord amb la cotització d’una quota fiscal de 3.206 pessetes.
Entren al mercat els primers productes fabricats íntegrament amb fibres artificials. La fàbrica Alier abandona la producció de filats, torçats i xarxes fetes amb lli, centrant-se en la producció de sacs, lones i d’altres teixits de jute.
La fàbrica és la seu d’ATYASA: Acabados, Tintes y Aprestos Sociedad Anónima.
S’inicia l’etapa final de la fàbrica com a unitat productiva. Part de les instal·lacions són arrendades a diferents artesans com marbristes, pintors, metal·listes o fabricants de maniquins.
Conclou l’etapa fabril del recinte.
La fàbrica pateix 4 incendis.
L’Ajuntament de Barcelona aprova la conversió de Ca l’Alier en un equipament tècnic-administratiu.
Si vols saber més sobre el valor patrimonial de Ca L’Alier, descarrega’t l’informe de valoració patrimonial realitzat per l’arquitecte Antoni Vilanova i els historiadors Pere Guaita i Yolanda Insa.
Expedient de construcció a nom de Joan Lucena, 1878 (AMDSM)
