La font principal de soroll a Barcelona prové de la mobilitat, i s’estima que genera el 85% del soroll a total a la ciutat.
Malgrat la informació existent, encara hi ha marge d’actuació en l’àmbit de la captació i el tractament de dades de mobilitat a partir dels senyals acústics originats per la mobilitat urbana.
La captació acústica relacionada amb la mobilitat urbana encara és una àrea emergent i amb potencial d’innovació, i el seu desenvolupament i adopció poden ser clau per obtenir informació, millorar la presa de decisions i, en última instància , millorar la qualitat acústica de la ciutat.
Barcelona és i vol ser pionera en l’adopció de noves solucions i tecnologies que millorin la vida de les persones que l’habiten, però no a qualsevol preu.
La tecnologia, per la seva pròpia naturalesa, evoluciona molt més ràpidament que la capacitat de crear el marc regulador adient per facilitar que els governs l’adoptin i les condicions per tal que la innovació conseqüent tingui un impacte positiu sobre la qualitat de vida de les persones.
Les administracions, en aquest sentit, tenen la responsabilitat de preveure i anticipar els canvis per garantir que les innovacions tecnològiques tinguin un interès públic, beneficiïn tota la ciutadania i segueixin estàndards ètics, tant en el desenvolupament com en l’ús.
Per una banda, doncs, les administracions han de ser capaces d’adoptar i adaptar les innovacions tecnològiques per tal que siguin com més obertes, accessibles i democràtiques millor, i que es puguin convertir en un vehicle d’impuls de la mateixa innovació.
Per l’altra, les innovacions urbanes necessiten la ciutat com a espai d’experimentació per validar la seva utilitat, funcionament i generació de valor públic abans de ser escalades a productes o serveis finals, implementables i comercialitzables. L’espai urbà (físic, social i polític) vol oferir-se com a espai de testatge per comprovar si les solucions plantejades són d’interès i utilitat per a la ciutat abans d’adaptar-les a una altra escala.