Barcelona vol ser capdavantera de la neutralitat climàtica i la descarbonització i ha fet una aposta decidida per accelerar la generació renovable i neta a la ciutat. L’objectiu és tenir una ciutat on l’autogeneració i l’autoconsum siguin generalitzats i esdevinguin quotidians, amb un model energètic just, democràtic i renovable.
L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Agència d’Energia de Barcelona (AEB), a través de la seva estratègia d’innovació, que té per objectiu donar resposta als reptes energètics de la ciutat, i mitjançant la Mesura de Govern de generació d’energia solar fotovoltaica, pretén generar la màxima energia on sigui possible i accelerar-ne l’adopció per part de la ciutat.
L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Agència d’Energia de Barcelona i BIT Habitat, fa una crida per cercar solucions innovadores que permetin generar energia renovable i, alhora, crear ombres estacionals, d’acord amb les necessitats i els requeriments d’ombreig o assolellament de cada moment de l’any.
OBJECTIUS
Generar energia renovable a l’espai públic i als edificis municipals mitjançant tecnologia solar fotovoltaica.
Crear sistemes d’ombratge estacional.
QUÈ CERQUEM?
Un sistema de generació d’energia que permeti, alhora, generar zones d’ombratge estacional intercanviant l’efecte d’ombreig i assolellament segons convingui, generant ombres en èpoques de calor i alta insolació i que es pugui replegar o reorientar fàcilment durant les èpoques més fredes per tal de deixar passar la radiació solar.
Les idees han de donar resposta als següents principis:
FLEXIBILITAT
INTEGRALS
IMPLEMENTABLES
ESCALABILITAT I REPLICABILITAT
INNOVACIÓ
Han d’incorporar dissenys que permetin compactar, reorientar o replegar el sistema d’ombratge de generació energètica per permetre el pas de la radiació solar quan convingui.
Han d’incloure les accions de fabricació, transport, instal·lació, manteniment i monitoratge dels prototips.
Amb prototips preparats per ser instal·lats a l’entorn real.
Amb potencial per escalar-se o replicar-se en altres contextos dins la ciutat.
Solucions no existents al mercat local.
FLEXIBILITAT
Han d’incorporar dissenys que permetin compactar, reorientar o replegar el sistema d’ombratge de generació energètica per permetre el pas de la radiació solar quan convingui.
INTEGRALS
Han d’incloure les accions de fabricació, transport, instal·lació, manteniment i monitoratge dels prototips.
IMPLEMENTABLES
Amb prototips preparats per ser instal·lats a l’entorn real.
ESCALABILITAT I REPLICABILITAT
Amb potencial per escalar-se o replicar-se en altres contextos dins la ciutat.
INNOVACIÓ
Solucions no existents al mercat local.
Es valoraran, entre d’altres criteris, els següents:
La simplicitat del dispositiu en el pas d’ombratge a assoleiament.
El nivell de lleugeresa i la robustesa en l’ús de la solució.
L’impacte potencial en la generació elèctrica renovable, en la integració urbana o en l’ús de materials sostenibles.
Els requeriments de manteniment.
El cost de la solució.
PER QUÈ PARTICIPAR-HI? QUÈ OFERIM?
Fons disponible de 100.000€ per a premiar les dues millors solucions. Amb un topall del 80% del seu cost.
Comunicació i visibilitat de les idees guanyadores.
Difusió i connexió amb l’ecosistema innovador i altres agents urbans.
Assessorament i acompanyament expert durant tot el procés.
A QUI S’ADREÇA?
Es convida els col·lectius següents a participar-hi, de manera individual o consorciada:
Enginyeries
Microempreses i petites empreses
Empreses emergents
Cooperatives
Centres de recerca i innovació
Universitats
Fundacions
Associacions
Es valoraran positivament:
Entitats que treballen amb enfocament interdisciplinari
Entitats o grup d’entitats que treballen amb una aproximació multiactor
DATES CLAU
13/06/24
Jornada tècnica sobre la convocatòria
11/07/24
Obertura de la convocatòria
27/09/24
Tancament de la convocatòria
COMITÈ DE SELECCIÓ
CRISTINA CASTELLS
Directora de Serveis d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona
Enginyera superior industrial especialitzada en Tècniques Energètiques per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Del 1995 al 2008 va formar part de l’Institut Català d’Energia, ocupant diversos càrrecs, entre els quals destaquen cap de la Unitat Municipal, Edificis i Transport i cap de l’Àrea d’Estalvi i Eficiència Energètica.
L’any 2008 va ser nomenada directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, així com directora-gerent de l’Agència Local d’Energia de Barcelona.
ANTONIO GRAS
Regidor de Territori Sostenible, Medi Ambient i Benestar Ambiental de Sant Adrià de Besòs
Arquitecte urbà, professor, investigador i polític, actualment és el quart tinent d’alcalde i regidor de Territori Sostenible, Medi Ambient i Benestar Animal de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Barcelona.
Entre el 2020 i el 2023, a Barcelona, va ser director de Urban Analytics & Design a OUA Territory & Urban Design. Té experiència internacional després d’haver viscut a Alemanya, Escòcia i Anglaterra els darrers deu anys, destacant el seu pas a Londres del 2016 al 2020, on va treballar com a dissenyador urbà a l’estudi de Norman Foster.
ISABELLA LONGO
Directora de projectes de la Fundació BIT Habitat
Enginyera de formació amb màster en Planificació Urbana i Polítiques per al Medi Ambient.
Ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents camps, com ara la innovació urbana, l’urbanisme i la planificació territorial, el disseny de polítiques públiques i estratègies de desenvolupament socioeconòmic, la dinamització del paisatge i el patrimoni, la innovació social i cultural i la transformació digital aplicada a la ciutat.
Recentment, ha coordinat el llançament de l’EIT Urban Mobility. És vocal de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori.
LLUÍS PINÓS
President de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya
Enginyer industrial per l’ETSEIB i president de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Des del 2001 fins a la seva jubilació, al juny del 2018, va ser el delegat regional de Red Eléctrica a Catalunya. En aquest període va ser director, pel costat espanyol, del Projecte d’interconnexió entre Espanya i França i de la línia d’AT entre Sentmenat i Santa Llogaia. Des del 1987, data en què es va incorporar a la companyia, va desenvolupar tasques en l’explotació i l’operació del sistema elèctric. Anteriorment, des del 1974, va desenvolupar la seva activitat a l’empresa ENHER.
Al llarg de tota la seva vida professional ha estat vinculat al sector elèctric.
JORDI ROS
Vicerector d’Arquitectura, Infraestructures i Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB, 1983) i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC, 2017), és, entre altres, professor titular del Departament de Projectes Arquitectònics. Ha estat director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i fundador i president del Consell d’Escoles d’Arquitectura de Catalunya (CEARQCAT).
En l’apartat de la investigació, forma part del grup de recerca en arquitectura, indústria, energia i societat sostenible (ARIENS), i en l’àmbit editorial, ha format part de l’equip de redacció de la revista Documents de Projectes d’Arquitectura (DPA) i de la Col·lecció Polièdrica.
En el capítol professional, ha estat fundador i assessor de diversos estudis d’arquitectura, el darrer dels quals, Ros-Sutrias i Associats, Arquitectes.
Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut diferents premis d’arquitectura pública. Ha impartit conferències, bona part sobre la seva obra, en diverses universitats i institucions, majoritàriament europees i iberoamericanes.
SALVADOR SALAT
Codelegat d’UNEFCAT
Enginyer industrial en l’especialitat de tècniques energètiques per la Universitat Politècnica de Catalunya.
Té experiència de més de 17 anys en el sector públic, concretament a l’Institut Català d’Energia, en l’àmbit de l’energia a la indústria, en l’edificació i la ciutadania. En l’actualitat, i des de fa més de setze anys, treballa al sector privat com a director general i soci de Sunowatt, empresa dedicada a la consultoria energètica i la promoció de projectes renovables.
ANUNCIS I DOCUMENTACIÓ
Aquí trobaràs tota la documentació relativa al repte urbà, que s’actualitzarà puntualment.
PREGUNTES FREQÜENTS
Aquí trobaràs informació addicional. Si no trobes la resposta que necessites després de llegir les bases generals i la convocatòria, pots enviar-nos un missatge de correu electrònic a: inn_urb@bithabitat.barcelona indicant-hi a l’assumpte “Preguntes freqüents- Repte energia”.
Et respondrem al més aviat possible i, si ho estimem oportú, afegirem la teva pregunta a aquest llistat.
Àmbits i criteris de l’ajut
Què és el TRL i què es demana en aquesta convocatòria?
El TRL, technology readiness level o nivell de maduresa tecnològica del projecte, és un concepte que es fa servir per mesurar l’estat de desenvolupament d’una tecnologia en el sentit ampli (dispositius, materials, components, programari, processos de treball, etcètera). L’escala TRL consta de nou nivells, que van des de les fases de recerca d’una tecnologia fins al desplegament al mercat. Pel que fa a la convocatòria del repte urbà de generació d’ombratge efímer a l’espai públic, les solucions han d’assolir un nivell de maduresa tecnològica (TRL) superior a 6 al final del procés, i fer referència a prototips que es puguin testar com a prova pilot en un entorn real.
S’hi pot presentar qualsevol persona jurídica. En són exemples, entre d’altres, associacions, fundacions, microempreses i petites empreses, cooperatives, universitats, centres de recerca o centres tecnològics.
Quines condicions han de complir les persones jurídiques per presentar-s’hi?
Aquesta informació es troba a la clàusula 5 de la convocatòria, que pots trobar en aquest web a l’apartat “Anuncis i documentació”.
Es pot demanar l’ajut juntament amb altres agents?
Sí, també en poden ser beneficiàries agrupacions de persones jurídiques, públiques o privades. L’enfocament multidisciplinari i transversal de les propostes es valora positivament.
Per formalitzar l’acord davant de BIT Habitat, cal lliurar el document “Acord d’agrupació”, especificar les funcions i els compromisos que assumeix cada persona jurídica que participa en el projecte i designar-ne una de les parts com a representant davant de l’Administració.
Projectes susceptibles de rebre l’ajut
Quins requisits d’admissió ha de complir un projecte presentat en aquesta convocatòria?
Aquesta informació es detalla a la clàusula 10.
Entre d’altres, els projectes beneficiats en aquesta convocatòria s’han d’executar des de la data de recepció de l’import subvencionat fins als sis mesos posteriors, amb un marge de flexibilitat de deu dies.
Els projectes tenen una durada de monitoratge de dotze mesos (posteriors a la instal·lació del prototip).
Els projectes han de tenir un pressupost d’execució mínim de 20.000 € i no s’estableix màxim. Els projectes seleccionats rebran una subvenció de fins al 80% dels costos elegibles, amb una subvenció màxima de 50.000 euros.
Tramitació
On es poden trobar els documents de la sol·licitud?
Al web de la convocatòria: https://bithabitat.barcelona/projectes/energia/
On s’ha de presentar la sol·licitud i com cal fer-ho?
La sol·licitud s’ha de presentar mitjançant el formulari de participació disponible al web de BIT Habitat, adjuntant els documents requerits a través del Registre Electrònic de l’Ajuntament de Barcelona.
Quines característiques han de tenir els documents que s’adjunten a la sol·licitud?
Els documents adjuntats poden tenir màxim de 20 MB. No s’accepten fitxers que continguin accents o caràcters com ., $, &, l·l, #, %.
Despeses subvencionables
Quin import se m’atorgarà?
Els projectes seleccionats rebran una subvenció màxima del 80% dels costos elegibles. La subvenció màxima per a cada projecte és de 50.000 €.
Quines despeses són subvencionables i quines no?
Les despeses subvencionables s’indiquen a la clàusula 14 de la convocatòria.
Perquè es considerin subvencionables, cal que les despeses:
Estiguin relacionades directament amb la implantació del projecte.
Estiguin descrites en el pressupost presentat.
Respectin els principis de bona gestió financera: rendibilitat i eficàcia.
S’hagin fet durant el termini comprès entre la data d’inici i la d’acabament del projecte (un màxim de dotze mesos consecutius, corresponents a sis mesos inicials de fabricació i instal·lació del prototip i dotze mesos posteriors de monitoratge; cal tenir en compte que els prototips dels projectes guanyadors s’han d’iniciar quan es rebi l’import subvencionat).
En cap cas es consideren despeses subvencionables els impostos indirectes susceptibles de recuperació o compensació, els impostos sobre la renda i les despeses fetes en una data anterior a l’inici o posterior a l’acabament del projecte.
A l’hora de justificar la despesa econòmica, ho he de fer per l’import total del projecte o només per la part corresponent a l’ajut concedit?
A l’hora de justificar econòmicament el projecte, s’ha de fer tenint en compte l’import total del projecte presentat, i no només la part subvencionada.
Com i quan es cobra l’ajut?
El pagament del premi atorgat es percebrà mitjançant un únic pagament, un cop publicada l’aprovació en la resolució definitiva per dur a terme les actuacions inherents a la subvenció.
JORNADES I ACTES
JORNADA TÈCNICA
La sessió es va celebrar el 13/06/24 de 10.30 a 11.30 h en format virtual.
Material de la jornada:
Enregistrament de la sessió. Sol·licitar mitjançant correu a inn_urb@bithabitat.barcelona.