La convocatòria pretén promoure la innovació́ urbana de manera oberta, plural i multidisciplinària, a fi de trobar solucions reals als reptes als quals s’enfronta la nostra ciutat en el futur més immediat.
Es busquen projectes d’innovació urbana:
Vivim en una època que es caracteritza per una profunda transformació que marcarà les pròximes dècades i que ha posat en evidència que la innovació, ara més que mai, és el camí per abordar, de manera conjunta i col·laborativa, la resolució dels grans reptes globals.
El futur de Barcelona està per escriure, i si volem construir una ciutat més sostenible, resilient, inclusiva i igualitària, la innovació ens pot ajudar a fer-ho.
La convocatòria pretén promoure la innovació́ urbana de manera oberta, plural i multidisciplinària, a fi de trobar solucions reals als reptes als quals s’enfronta la nostra ciutat en el futur més immediat.
Es busquen projectes d’innovació urbana:
BIT Habitat llança aquesta convocatòria amb l’objectiu de donar suport financer i tècnic a la implementació de projectes adreçats a donar resposta a dos reptes urbans que constitueixen una prioritat en l’agenda local de Barcelona. D’una banda, la transició energètica i l’emergència climàtica, i de l’altra, la transformació urbana, habitatge i cohesió social i territorial.
Amb el llançament d’aquesta convocatòria es vol donar resposta a dos reptes urbans:
La present convocatòria pretén impactar en les àrees següents:
Les ciutats són les generadores del 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Per això moltes d’elles, com és el cas de Barcelona, estan adequant la seva agenda per adoptar mesures destinades a: reduir les emissions de GEH, minimitzar la dependència de les energies fòssils, millorar l’eficiència, reduir els fluxos metabòlics i incrementar la resiliència. Barcelona en concret, es proposa reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle un 50% d’aquí al 2030 (aproximadament 1.950.000 tones) respecte al 1992.
Garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’energia i reduir la dependència energètica cap als combustibles fòssils mitjançant la implementació d’accions basades en la creació de nous models de gestió, o relacionades amb la generació, l’emmagatzematge, l’abastament descentralitzat i la creació de xarxes energètiques intel·ligents, entre d’altres.
Avançar cap a la neutralitat climàtica mitjançant l’aposta per la descarbonització urbana, no només a través de la reducció d’emissions i l’eliminació de fonts d’energia no renovables, sinó també i especialment, de la captura, l’emmagatzematge o retirada de les emissions considerades històriques.
Fomentar hàbits de vida i models de consum més ètics i saludables, promovent models productius més resilients i cadenes de subministrament més justes, tot impulsant la transformació cap a uns sistemes alimentaris i productius més sostenibles.
La morfologia i les característiques urbanes de Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb una densitat residencial elevada, un parc d’habitatges predominantment envellit, un dèficit d’espais verds o una mobilitat centrada en bona part en el vehicle motoritzat, incideixen en les seves condicions ambientals i socials. Per aquest motiu, el nou model urbà de Barcelona implica incrementar el verd urbà de forma equilibrada en el territori, tot protegint la biodiversitat, transformant l’espai públic per fer-lo més saludable, promovent un parc edificat més eficient i uns mitjans de mobilitat més sostenibles, i alhora prioritzant l’atenció a les necessitats bàsiques de la ciutadania.
Implementar solucions de millora de l’habitabilitat, l’accessibilitat i l’eficiència energètica dels edificis, implementant alhora tècniques d’edificació sostenibles. Fomentar la implementació de noves tipologies i nous models d’accés i gestió d’habitatge, i l’adaptació del parc d’habitatge existent a les necessitats actuals de les persones.
Reformular la manera en què vivim la quotidianitat domèstica i ens relacionem amb el nostre espai més íntim (la llar), i més pròxim (el barri i l’espai públic), per tal de promoure relacions socials orgàniques i de proximitat, així com dur a terme iniciatives que alimentin dinàmiques de creació de valor col·lectiu i que generin espais d’interacció entre la ciutadania.
Fomentar accions que satisfacin les noves necessitats socials i de benestar o donin una millor resposta a problemes socials no resolts, aplicant nous mètodes, tecnologies i formes de relació col·laborativa capaces d’activar canvis sistèmics per millorar la qualitat de vida de les persones, reduir les desigualtats i protegir els drets socials de la població.
Projectes (de 50.000 € a 150.000 €) adscrits a una o més àrees d’actuació referenciades que incloguin el desenvolupament d’activitats de demostració o pilots que permetin validar de manera fiable els plantejaments inicials del projecte, així com l’assoliment dels impactes estimats.
Es convida a participar, de manera individual o consorciada, els col·lectius següents:
Es valoraran positivament:
Obertura de la convocatòria
Data límit de presentació de propostes
Anunci dels projectes preseleccionats
Obertura de presentació de propostes ampliades (projectes preseleccionats)
Data límit de presentació de propostes ampliades (projectes preseleccionats)
Defensa oral dels projectes pre-seleccionats
Anunci dels projectes guanyadors
Comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern, Ajuntament de Barcelona
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i Màster en gestió pública d’ESADE-UAB-UPF. Des de l’any 2019 és comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona. Durant els quatre anys anteriors ha estat director de Planificació Estratègica i Serveis Centrals de l’Ajuntament de Gavà.
Prèviament, ha exercit com a director de Presidència i Acció Institucional de l’Ajuntament de Rubí (2008- 2015); gerent de la Fundació Privada Catalunya S. XXI (2002-2008) i coordinador de l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona (2001-2002).
Directora de projectes de la Fundació BIT Habitat
Enginyera de formació amb Màster en planificació urbana i polítiques per al medi ambient. Ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents camps tals com la innovació urbana, l’urbanisme i la planificació territorial, el disseny de polítiques públiques i estratègies de desenvolupament socioeconòmic, dinamització del paisatge i patrimoni, innovació social i cultural i la transformació digital aplicada a la ciutat.
Recentment, ha coordinat el llançament de l’EIT Urban Mobility. És vocal de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori.
President de PIMEC Comerç i vicepresident de PIMEC
Va iniciar la seva activitat com a peixater l’any 1958 a la parada familiar del mercat de la Boqueria. Actualment, ostenta, entre d’altres, els càrrecs de president de PIMEC Comerç, vicepresident de PIMEC i president del Gremi de Peixaters de Catalunya. Desenvolupa tasques institucionals de comerç a l’Ajuntament de Barcelona com a conseller de l’Institut Municipal de Mercats Municipals de Barcelona i vicepresident del Consell de Ciutat i a la Generalitat de Catalunya com a membre de l’Agència per la Promoció del Comerç, del Consell Assessor de comerç i del Consell de seguretat de Catalunya.
Cofundadora i directora general de la Fundació Ship2B
Llicenciada en Administració d’Empreses i MBA per ESADE, màster en Gestió Internacional (MIM) per CEMS, i màster en medi ambient i Desenvolupament per la London School of Economics. Va iniciar la seva carrera com a consultora de McKinsey & Company a Madrid i Londres, i posteriorment es va especialitzar en economia sostenible i canvi climàtic. El 2019 va ser guardonada amb el premi Emprenedora Social de l’any per la Fundació FIDEM i des del 2010, ha ensenyat i investigat sobre emprenedoria social en ESADE, la Universittà Bocconi de Milà i a la Universitat de Barcelona.
Responsable del Gabinet d’Innovació i Comunitat de la UPC
Doctor per la UPC en Enginyeria de Materials. Actualment és el responsable del Gabinet d’Innovació i Comunitat de la UPC.
També és l’impulsor del programa Nexus24, de comunitats col·laboratives de la UPC. El seu camp de responsabilitat es focalitza en la sostenibilitat i el compromís social a la UPC.
Aquí trobaràs tota la documentació relativa a la convocatòria d’ajuts, que anirem actualitzant puntualment.
ATENCIÓ: En data 18/05/2022 s’ha actualitzat el document “Proposta executiva del projecte (Document bàsic 2)” per esmenar un error de forma, que no afecta al seu contingut.
Aquí trobaràs informació addicional. Si no trobes la resposta que necessites, un cop llegides les bases generals i la convocatòria, pots enviar-nos un missatge de correu electrònic a: ciutatproactiva@bithabitat.barcelona indicant a l’assumpte “FAQs ciutat proactiva”.
L’enfocament bottom-up comporta que les idees i els nous projectes i la seva execució sorgeixin des de l’entorn en el qual es treballa (ciutadania en general o col·lectius específics com les persones joves, per exemple). Els i les participants tenen més llibertat per presentar les seves idees de projecte, ja que no s’hi imposa un programa amb objectius, resultats i impactes predefinits. Trobaràs aquest concepte explicat i d’altres d’utilitat per a la convocatòria en el “Glossari de termes de referència” disponible en el document de “Recursos per les persones sol·licitants”.
Sense tenir caràcter restrictiu i prescriptiu, podràs trobar idees o inspiració sobre algunes metodologies o recursos innovadors que es poden utilitzar en el planejament de projectes a l’apartat “Recursos i metodologies innovadores per integrar en el planejament de projectes” disponible en el document de “Recursos per les persones sol·licitants”.
Les activitats desenvolupades en el marc dels projectes subvencionats s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.
El TRL, technology readiness level o nivell de maduresa tecnològica del projecte, és un concepte que s’utilitza per mesurar l’estat de desenvolupament d’una tecnologia en el sentit ampli (dispositius, materials, components, programari, processos de treball, etcètera). L’escala TRL consta de nou nivells, que van des de les fases de recerca d’una tecnologia fins al desplegament al mercat.
Pel que fa a la convocatòria d’ajuts de la Ciutat Proactiva, les solucions proposades han d’estar per sobre del nivell 6 i fer referència a prototips que puguin ser testats com a prova pilot en un entorn real.
Podeu trobar més informació sobre TRL a https://ec.europa.eu/research/participants/data/ref/h2020/wp/2014_2015/annexes/h2020-wp1415-annex-g-trl_en.pdf
S’hi podrà presentar qualsevol persona física o jurídica. En són exemples no limitadors associacions, fundacions, microempreses i petites empreses, cooperatives, empresaris o empresàries individuals, universitats, centres de recerca o centres tecnològics.
Aquesta informació es troba a la clàusula 6 de la convocatòria que trobareu al web de la convocatòria a l’apartat “Anuncis i comunicacions”.
No podran ser beneficiàries dels ajuts regulats en aquesta convocatòria les persones físiques o jurídiques que, de forma individual o com a representants d’una agrupació, hagin obtingut una subvenció en qualsevol de les dues últimes edicions de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana – “La ciutat proactiva”. Només podran tornar a ser beneficiàries de l’ajut les persones o entitats que siguin membres d’un consorci, sense haver exercit prèviament el rol de líder o representant.
Sí, podran ser beneficiàries agrupacions de persones jurídiques, públiques o privades.
S’ha d’emplenar l’acord d’agrupació, especificant els rols i compromisos que assumeix cada persona física o jurídica que participa en el projecte, i també s’ha de designar una de les parts per actuar com a representant davant de l’Administració.
Caldrà signar l’Acord d’Agrupació per totes les parts implicades, però només el representant haurà de signar digitalment el tràmit.
Aquesta informació es troba ampliada a la clàusula 6 de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana.
Els projectes presentats s’han d’iniciar dins de l’any objecte de la convocatòria (2022), i tindran una durada màxima de 12 mesos, un pressupost mínim de 50.000 euros i un pressupost màxim de 150.000 euros.
Els projectes seleccionats rebran una subvenció del 80% dels seus costos elegibles. Per tant, la subvenció màxima que s’atorgarà per cada projecte serà de 120.000 euros, i la mínima, de 40.000 euros.
Els projectes han d’estar dirigits a un o a ambdós reptes urbans i justificar la seva adscripció a alguna de les àrees d’actuació referenciades a la clàusula 4 de la convocatòria.
Com ja s’ha dit anteriorment, les activitats que es desenvolupin en el marc dels projectes subvencionats s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.
La sol·licitud i els documents que acompanyen el projecte han d’evitar el llenguatge sexista en la seva redacció i han d’impactar positivament sobre tots els grups de població des d’una perspectiva interseccional: gènere, edat, classe social, origen, etcètera.
Un cop acabada l’execució del projecte, caldrà demostrar-ne la sostenibilitat econòmica i operativa, així com l’impacte generat sobre la qualitat de vida de les persones que viuen a Barcelona, i caldrà fer el reintegrament total o parcial de la subvenció concedida en cas d’incompliment de la finalitat per a la qual es va acordar.
Sí.
Les persones físiques o jurídiques que actuen de manera individual i una mateixa agrupació de persones poden presentar un projecte per a cada repte objecte de la present convocatòria, és a dir, com a màxim un projecte per al repte “transició energètica i l’emergència climàtica” o, com a màxim, un projecte per a l’altre repte “transformació urbana, habitatge i cohesió social i territorial” o, com a màxim, un projecte adreçat a ambdós reptes urbans.
Aquesta limitació no afecta la participació de la mateixa persona física o jurídica en diferents agrupacions.
No se subvencionaran els mateixos projectes que hagin obtingut una subvenció per part de l’Ajuntament de Barcelona o els seus organismes autònoms, a excepció que el projecte incorpori innovacions substancials amb relació al ja subvencionat.
Al web de la convocatòria i a l’Oficina Virtual de Tràmits de Barcelona.
El termini de presentació de projectes és del 02/05/22 al 27/05/22.
A la pregunta de la Proposta Executiva en què es demana sobre la “solució tècnica proposada” del projecte, es valorarà disposar de cartes d’adhesió que serveixin per confirmar la validesa tecnològica del projecte. No s’han d’entregar les cartes d’adhesió, però caldrà esmentar que se’n disposa a la Proposta Executiva (número i procedència) i BIT Habitat les podrà requerir en qualsevol moment de la convocatòria.
La sol·licitud s’ha de presentar per internet, a través de l’Oficina Virtual de Tràmits de l’Ajuntament de Barcelona.
En la documentació informativa de la subvenció, disponible a l’apartat web “Anuncis i comunicacions”, trobaràs la Guia de tramitació telemàtica, que recull les instruccions per a la presentació telemàtica de la sol·licitud a la convocatòria d’ajuts.
Els projectes seleccionats rebran una subvenció del 80% dels seus costos elegibles. Per tant, la subvenció màxima que s’atorgarà per cada projecte serà de 120.000 euros, i la mínima, de 40.000 euros.
Totes les despeses recollides a la clàusula 12 de la convocatòria.
Cal tenir especialment en compte que, per ser considerades subvencionables, les despeses han d’estar directament relacionades amb el desplegament del projecte; han d’estar descrites en el pressupost presentat en la fase 2; han d’atendre els principis de bona gestió financera, rendibilitat i eficàcia, i s’han d’executar durant el termini establert per a l’execució del projecte (màxim de 12 mesos a comptar des del dia d’atorgament de la subvenció).
Així mateix, en cap cas no es consideren despeses subvencionables els impostos indirectes susceptibles de recuperació o compensació, ni els impostos sobre la renda, ni les despeses fetes en una data anterior o posterior a l’inici i l’acabament del projecte.
A l’hora de justificar econòmicament el projecte, s’ha de fer tenint en compte l’import total del projecte presentat, i no només la part subvencionada.
L’ajut es percebrà mitjançant un únic ingrés en el compte bancari indicat, un cop publicada l’aprovació en la resolució definitiva i per dur a terme les actuacions inherents a la subvenció.
Si hi ha una desviació que no supera el 15% de l’import de la partida, no caldrà justificar-la expressament. En cas que hi hagi una o més partides amb una desviació que superi el 15% sobre l’import de cadascuna, caldrà justificació expressa. Es farà una valoració interna per tal de decidir si s’accepta aquest canvi o si es rebutja. En aquest últim cas, no s’abonarà l’import corresponent a l’extra.
Tal com estableix la clàusula 16 de la convocatòria, la finalitat única i exclusiva d’aquesta cessió és la voluntat de BIT Habitat de fer difusió de la convocatòria i promocionar els autors i les autores que hi han participat, així com els seus projectes.
D’acord amb la clàusula 16 de la convocatòria, la reproducció, distribució i comunicació pública pot suposar que el contingut dels projectes guanyadors sigui compartit per BIT Habitat a través de determinades pàgines web titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, a través de les xarxes socials o a partir de mitjans de premsa.
A efectes d’avaluar el projecte no implicaria res diferent de si es tractés d’un projecte que no consta amb aquesta llicència lliure. No obstant això, fora de la convocatòria, implicaria l’exercici del dret d’autor (copyright) amb l’objectiu de propiciar l’ús lliure i la distribució de l’obra o el projecte en qüestió.
Qualsevol notificació relacionada amb la convocatòria es publicarà al web.
La sessió informativa de l’edició de “la ciutat proactiva” d’aquest 2022, es va realitzar el 06/05/22 a Ca l’Alier.
Descarrega aquí la presentació de la sessió informativa.
També tens disponible les presentacions:
Dilluns 12 de desembre de 2022 de 18.30 h a 20 h al Saló de les Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona (Pl. Sant Jaume, 1, Barcelona