Solucions no existents al mercat i metodologies i recursos innovadors pel que fa al planejament i l’execució del projecte.
LA CIUTAT PROACTIVA 2022
Innovació amb impacte
Vivim en una època que es caracteritza per una profunda transformació que marcarà les pròximes dècades i que ha posat en evidència que la innovació, ara més que mai, és el camí per abordar, de manera conjunta i col·laborativa, la resolució dels grans reptes globals.
El futur de Barcelona està per escriure, i si volem construir una ciutat més sostenible, resilient, inclusiva i igualitària, la innovació ens pot ajudar a fer-ho.
BIT Habitat va fer una crida a l’ecosistema innovador de la ciutat per trobar solucions innovadores als reptes urbans de la transició energètica i l’emergència climàtica i de la transformació urbana, l’habitatge i la cohesió social.
Les propostes s’havien de caracteritzar per:
- Component innovador i diferencial
- Alt impacte
- Bottom up
- Executables a curt termini
- Escalables i sostenibles
Solucions no existents al mercat i metodologies i recursos innovadors pel que fa al planejament i l’execució del projecte.
Amb impacte demostrable i retorn quantificable i perdurables en el temps.
Promoguts des de baix (convocatòria de caràcter obert i no prescriptiu).
Durada màxima de dotze mesos.
Sostenibilitat econòmica i operativa durant l’execució del projecte i un cop s’acabi la subvenció.
SOLUCIONS A REPTES URBANS
Les propostes havien de donar solucions al repte urbà de millorar la convivència a la ciutat de Barcelona en qualsevol d’aquests àmbits:
- Transició energètica i emergència climàtica
- Transformació urbana, habitatge i cohesió social
TRANSICIÓ ENERGÈTICA I EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
Les ciutats generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH). Per això, moltes ciutats, com és el cas de Barcelona, estan adequant la seva agenda per adoptar mesures destinades a reduir les emissions de GEH, minimitzar la dependència de les energies fòssils, millorar l’eficiència, reduir els fluxos metabòlics i incrementar la resiliència. Barcelona, en concret, es proposa reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle un 50% d’aquí al 2030 (aproximadament, 1.950.000 tones) respecte al 1992.
- ÀREA DE SOBIRANIA ENERGÈTICA
- ÀREA DE DESCARBONITZACIÓ URBANA I NEUTRALITAT CLIMÀTICA
- ÀREA DE MODELS DE CONSUM I QUALITAT DE VIDA
Garantir el dret d’accés als subministraments bàsics d’energia i reduir la dependència energètica cap als combustibles fòssils mitjançant la implementació d’accions basades en la creació de nous models de gestió, o relacionades amb la generació, l’emmagatzematge, l’abastament descentralitzat i la creació de xarxes energètiques intel·ligents, entre d’altres.
Avançar cap a la neutralitat climàtica mitjançant l’aposta per la descarbonització urbana, no només a través de la reducció d’emissions i l’eliminació de fonts d’energia no renovables, sinó també i especialment, de la captura, l’emmagatzematge o retirada de les emissions considerades històriques.
Fomentar hàbits de vida i models de consum més ètics i saludables, promovent models productius més resilients i cadenes de subministrament més justes, a fi d’impulsar la transformació cap a uns sistemes alimentaris i productius més sostenibles.
TRANSFORMACIÓ URBANA, HABITATGE I COHESIÓ SOCIAL
La morfologia i les característiques urbanes de Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb una densitat residencial elevada, un parc d’habitatges predominantment envellit, un dèficit d’espais verds o una mobilitat centrada en bona part en el vehicle motoritzat, incideixen en les seves condicions ambientals i socials. Per aquest motiu, el nou model urbà de Barcelona implica incrementar el verd urbà de manera equilibrada al territori per tal de protegir la biodiversitat, transformant l’espai públic per fer-lo més saludable, promovent un parc edificat més eficient i uns mitjans de mobilitat més sostenibles i, alhora, prioritzant l’atenció a les necessitats bàsiques de la ciutadania.
- ÀREA DE REGENERACIÓ URBANA I DRET A L’HABITATGE
- ÀREA DE BARRI I CIUTAT PRÒXIMA
- ÀREA D’INNOVACIÓ SOCIAL
Implementar solucions de millora de l’habitabilitat, l’accessibilitat i l’eficiència energètica dels edificis, implementant alhora tècniques d’edificació sostenibles. Fomentar la implementació de noves tipologies i nous models d’accés i gestió d’habitatge, així com l’adaptació del parc d’habitatge existent a les necessitats actuals de les persones.
Reformular la manera en què vivim la quotidianitat domèstica i ens relacionem amb el nostre espai més íntim (la llar) i més pròxim (el barri i l’espai públic), per tal de promoure relacions socials orgàniques i de proximitat, així com dur a terme iniciatives que alimentin dinàmiques de creació de valor col·lectiu i que generin espais d’interacció entre la ciutadania.
Fomentar accions que satisfacin les noves necessitats socials i de benestar o donin una millor resposta a problemes socials no resolts, aplicant nous mètodes, tecnologies i formes de relació col·laborativa capaces d’activar canvis sistèmics per millorar la qualitat de vida de les persones, reduir les desigualtats i protegir els drets socials de la població.
PROJECTES GUANYADORS
Les solucions guanyadores optaven a ajuts de fins al 80% de la despesa elegible dels projectes (amb un màxim de 120.000 € d’import subvencionable) fins a exhaurir el fons disponible total de 500.000 € i havien de ser provades en l’entorn real de la ciutat de Barcelona.
Cinc projectes van resultar guanyadors, els quals van aportar solucions innovadores per contribuir a la transició energètica i l’emergència climàtica, i també a la transformació urbana, l’habitatge i la cohesió social.
Fins al desembre del 2023, els equips guanyadors van desenvolupar les solucions i van implantar els seus pilots o prototips en l’entorn real de la ciutat per tal de monitoritzar els impactes i resultats aconseguits.
Els resultats obtinguts han permès obtenir aprenentatges per garantir l’explotació dels resultats dels projectes, així com la seva replicabilitat i escalabilitat en altres contexts.
DATES CLAU
Obertura de la convocatòria
Anunci dels projectes preseleccionats
Presentació de propostes ampliades (projectes preseleccionats)
Defensa oral dels projectes preseleccionats
Anunci dels projectes guanyadors
Desenvolupament de solucions i implantació dels prototips en l’entorn real
COMITÉ DE SELECCIÓ
Comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern, Ajuntament de Barcelona
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i Màster en gestió pública d’ESADE-UAB-UPF. Des de l’any 2019 és comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona. Durant els quatre anys anteriors ha estat director de Planificació Estratègica i Serveis Centrals de l’Ajuntament de Gavà.
Prèviament, ha exercit com a director de Presidència i Acció Institucional de l’Ajuntament de Rubí (2008- 2015); gerent de la Fundació Privada Catalunya S. XXI (2002-2008) i coordinador de l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona (2001-2002).
Directora de projectes de la Fundació BIT Habitat
Enginyera de formació amb Màster en planificació urbana i polítiques per al medi ambient. Ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents camps tals com la innovació urbana, l’urbanisme i la planificació territorial, el disseny de polítiques públiques i estratègies de desenvolupament socioeconòmic, dinamització del paisatge i patrimoni, innovació social i cultural i la transformació digital aplicada a la ciutat.
Recentment, ha coordinat el llançament de l’EIT Urban Mobility. És vocal de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori.
President de PIMEC Comerç i vicepresident de PIMEC
Va iniciar la seva activitat com a peixater l’any 1958 a la parada familiar del mercat de la Boqueria. Actualment, ostenta, entre d’altres, els càrrecs de president de PIMEC Comerç, vicepresident de PIMEC i president del Gremi de Peixaters de Catalunya. Desenvolupa tasques institucionals de comerç a l’Ajuntament de Barcelona com a conseller de l’Institut Municipal de Mercats Municipals de Barcelona i vicepresident del Consell de Ciutat i a la Generalitat de Catalunya com a membre de l’Agència per la Promoció del Comerç, del Consell Assessor de comerç i del Consell de seguretat de Catalunya.
Cofundadora i directora general de la Fundació Ship2B
Llicenciada en Administració d’Empreses i MBA per ESADE, màster en Gestió Internacional (MIM) per CEMS, i màster en medi ambient i Desenvolupament per la London School of Economics. Va iniciar la seva carrera com a consultora de McKinsey & Company a Madrid i Londres, i posteriorment es va especialitzar en economia sostenible i canvi climàtic. El 2019 va ser guardonada amb el premi Emprenedora Social de l’any per la Fundació FIDEM i des del 2010, ha ensenyat i investigat sobre emprenedoria social en ESADE, la Universittà Bocconi de Milà i a la Universitat de Barcelona.
Responsable del Gabinet d’Innovació i Comunitat de la UPC
Doctor per la UPC en Enginyeria de Materials. Actualment és el responsable del Gabinet d’Innovació i Comunitat de la UPC.
També és l’impulsor del programa Nexus24, de comunitats col·laboratives de la UPC. El seu camp de responsabilitat es focalitza en la sostenibilitat i el compromís social a la UPC.
PREGUNTES FREQÜENTS
-
Què vol dir una proposta bottom-up?
L’enfocament bottom-up comporta que les idees i els nous projectes i la seva execució sorgeixin des de l’entorn en el qual es treballa (ciutadania en general o col·lectius específics com les persones joves, per exemple). Els i les participants tenen més llibertat per presentar les seves idees de projecte, ja que no s’hi imposa un programa amb objectius, resultats i impactes predefinits. Trobaràs aquest concepte explicat i d’altres d’utilitat per a la convocatòria en el “Glossari de termes de referència” disponible en el document de “Recursos per les persones sol·licitants”.
-
Quins recursos i metodologies innovadores puc utilitzar en el projecte?
Sense tenir caràcter restrictiu i prescriptiu, podràs trobar idees o inspiració sobre algunes metodologies o recursos innovadors que es poden utilitzar en el planejament de projectes a l’apartat “Recursos i metodologies innovadores per integrar en el planejament de projectes” disponible en el document de “Recursos per les persones sol·licitants”.
-
Quina és l’extensió mínima i màxima d’influència territorial?
Les activitats desenvolupades en el marc dels projectes subvencionats s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.
-
Què és el TRL i què es demana en aquesta convocatòria?
El TRL, technology readiness level o nivell de maduresa tecnològica del projecte, és un concepte que s’utilitza per mesurar l’estat de desenvolupament d’una tecnologia en el sentit ampli (dispositius, materials, components, programari, processos de treball, etcètera). L’escala TRL consta de nou nivells, que van des de les fases de recerca d’una tecnologia fins al desplegament al mercat.
Pel que fa a la convocatòria d’ajuts de la Ciutat Proactiva, les solucions proposades han d’estar per sobre del nivell 6 i fer referència a prototips que puguin ser testats com a prova pilot en un entorn real.
Podeu trobar més informació sobre TRL a https://ec.europa.eu/research/participants/data/ref/h2020/wp/2014_2015/annexes/h2020-wp1415-annex-g-trl_en.pdf
-
Qui pot demanar l’ajut?
S’hi podrà presentar qualsevol persona física o jurídica. En són exemples no limitadors associacions, fundacions, microempreses i petites empreses, cooperatives, empresaris o empresàries individuals, universitats, centres de recerca o centres tecnològics.
-
Quines condicions han de complir les persones físiques o jurídiques per presentar-s’hi?
Aquesta informació es troba a la clàusula 6 de la convocatòria que trobareu al web a l’apartat “Anuncis i comunicacions”.
-
Es poden presentar a la convocatòria les persones físiques o jurídiques que han estat beneficiàries dels ajuts en les convocatòries anteriors?
No podran ser beneficiàries dels ajuts regulats en aquesta convocatòria les persones físiques o jurídiques que, de forma individual o com a representants d’una agrupació, hagin obtingut una subvenció en qualsevol de les dues últimes edicions de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana – “La ciutat proactiva”. Només podran tornar a ser beneficiàries de l’ajut les persones o entitats que siguin membres d’un consorci, sense haver exercit prèviament el rol de líder o representant.
-
Es pot demanar l’ajut conjuntament amb altres actors?
Sí, podran ser beneficiàries agrupacions de persones jurídiques, públiques o privades.
-
Si es presenta la proposta conjuntament amb altres actors, com funciona?
S’ha d’emplenar l’acord d’agrupació, especificant els rols i compromisos que assumeix cada persona física o jurídica que participa en el projecte, i també s’ha de designar una de les parts per actuar com a representant davant de l’Administració.
Caldrà signar l’Acord d’Agrupació per totes les parts implicades, però només el representant haurà de signar digitalment el tràmit.
Aquesta informació es troba ampliada a la clàusula 6 de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana.
-
Quins requisits formals ha de complir un projecte presentat a la fase 1?
Els projectes presentats s’han d’iniciar dins de l’any objecte de la convocatòria (2022), i tindran una durada màxima de 12 mesos, un pressupost mínim de 50.000 euros i un pressupost màxim de 150.000 euros.
Els projectes seleccionats rebran una subvenció del 80% dels seus costos elegibles. Per tant, la subvenció màxima que s’atorgarà per cada projecte serà de 120.000 euros, i la mínima, de 40.000 euros.
Els projectes han d’estar dirigits a un o a ambdós reptes urbans i justificar la seva adscripció a alguna de les àrees d’actuació referenciades a la clàusula 4 de la convocatòria.
Com ja s’ha dit anteriorment, les activitats que es desenvolupin en el marc dels projectes subvencionats s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.
La sol·licitud i els documents que acompanyen el projecte han d’evitar el llenguatge sexista en la seva redacció i han d’impactar positivament sobre tots els grups de població des d’una perspectiva interseccional: gènere, edat, classe social, origen, etcètera.
Un cop acabada l’execució del projecte, caldrà demostrar-ne la sostenibilitat econòmica i operativa, així com l’impacte generat sobre la qualitat de vida de les persones que viuen a Barcelona, i caldrà fer el reintegrament total o parcial de la subvenció concedida en cas d’incompliment de la finalitat per a la qual es va acordar.
-
Es pot presentar el mateix projecte que l’any passat no va ser subvencionat?
Sí.
-
Es pot presentar més d’un projecte a la convocatòria?
Les persones físiques o jurídiques que actuen de manera individual i una mateixa agrupació de persones poden presentar un projecte per a cada repte objecte de la present convocatòria, és a dir, com a màxim un projecte per al repte “transició energètica i l’emergència climàtica” o, com a màxim, un projecte per a l’altre repte “transformació urbana, habitatge i cohesió social i territorial” o, com a màxim, un projecte adreçat a ambdós reptes urbans.
Aquesta limitació no afecta la participació de la mateixa persona física o jurídica en diferents agrupacions.
-
Es poden presentar projectes prèviament subvencionats per l’Ajuntament de Barcelona?
No se subvencionaran els mateixos projectes que hagin obtingut una subvenció per part de l’Ajuntament de Barcelona o els seus organismes autònoms, a excepció que el projecte incorpori innovacions substancials amb relació al ja subvencionat.
-
On es poden trobar els documents a adjuntar a la sol·licitud?
Al web de la convocatòria i a l’Oficina Virtual de Tràmits de Barcelona.
-
Quin és el termini de presentació de projectes a la convocatòria?
El termini de presentació de projectes és del 02/05/22 al 27/05/22.
-
És valorable entregar cartes d’adhesió al nostre projecte? I si és així, com s’han d’entregar?
A la pregunta de la Proposta Executiva en què es demana sobre la “solució tècnica proposada” del projecte, es valorarà disposar de cartes d’adhesió que serveixin per confirmar la validesa tecnològica del projecte. No s’han d’entregar les cartes d’adhesió, però caldrà esmentar que se’n disposa a la Proposta Executiva (número i procedència) i BIT Habitat les podrà requerir en qualsevol moment de la convocatòria.
-
On s’ha de presentar la sol·licitud i com cal fer-ho?
La sol·licitud s’ha de presentar per internet, a través de l’Oficina Virtual de Tràmits de l’Ajuntament de Barcelona.
En la documentació informativa de la subvenció, disponible a l’apartat web “Anuncis i comunicacions”, trobaràs la Guia de tramitació telemàtica, que recull les instruccions per a la presentació telemàtica de la sol·licitud a la convocatòria d’ajuts.
-
Quin import se m’atorgarà?
Els projectes seleccionats rebran una subvenció del 80% dels seus costos elegibles. Per tant, la subvenció màxima que s’atorgarà per cada projecte serà de 120.000 euros, i la mínima, de 40.000 euros.
-
Quines despeses són subvencionables i quines no?
Totes les despeses recollides a la clàusula 12 de la convocatòria.
Cal tenir especialment en compte que, per ser considerades subvencionables, les despeses han d’estar directament relacionades amb el desplegament del projecte; han d’estar descrites en el pressupost presentat en la fase 2; han d’atendre els principis de bona gestió financera, rendibilitat i eficàcia, i s’han d’executar durant el termini establert per a l’execució del projecte (màxim de 12 mesos a comptar des del dia d’atorgament de la subvenció).
Així mateix, en cap cas no es consideren despeses subvencionables els impostos indirectes susceptibles de recuperació o compensació, ni els impostos sobre la renda, ni les despeses fetes en una data anterior o posterior a l’inici i l’acabament del projecte.
-
A l’hora de justificar-ho, ho he de fer per l’import total del projecte o només per la part corresponent a l’ajut concedit?
A l’hora de justificar econòmicament el projecte, s’ha de fer tenint en compte l’import total del projecte presentat, i no només la part subvencionada.
-
Com i quan es cobra l’ajut?
L’ajut es percebrà mitjançant un únic ingrés en el compte bancari indicat, un cop publicada l’aprovació en la resolució definitiva i per dur a terme les actuacions inherents a la subvenció.
-
Quin percentatge de desviament de despesa està permès durant l’execució del projecte, en cas de resultar guanyador i rebre la subvenció?
Si hi ha una desviació que no supera el 15% de l’import de la partida, no caldrà justificar-la expressament. En cas que hi hagi una o més partides amb una desviació que superi el 15% sobre l’import de cadascuna, caldrà justificació expressa. Es farà una valoració interna per tal de decidir si s’accepta aquest canvi o si es rebutja. En aquest últim cas, no s’abonarà l’import corresponent a l’extra.
-
Amb quina finalitat preveu BIT Habitat que li siguin cedits determinats drets corresponents a la propietat intel·lectual dels projectes presentats?
Tal com estableix la clàusula 16 de la convocatòria, la finalitat única i exclusiva d’aquesta cessió és la voluntat de BIT Habitat de fer difusió de la convocatòria i promocionar els autors i les autores que hi han participat, així com els seus projectes.
-
En què es pot traduir el fet que BIT Habitat reprodueixi, distribueixi i comuniqui públicament, totalment o parcial, les obres?
D’acord amb la clàusula 16 de la convocatòria, la reproducció, distribució i comunicació pública pot suposar que el contingut dels projectes guanyadors sigui compartit per BIT Habitat a través de determinades pàgines web titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, a través de les xarxes socials o a partir de mitjans de premsa.
-
Què implicaria que en la proposta executiva del projecte es fes constar que aquest projecte disposa de llicència copyleft?
A efectes d’avaluar el projecte no implicaria res diferent de si es tractés d’un projecte que no consta amb aquesta llicència lliure. No obstant això, fora de la convocatòria, implicaria l’exercici del dret d’autor (copyright) amb l’objectiu de propiciar l’ús lliure i la distribució de l’obra o el projecte en qüestió.
JORNADES I ACTES
La sessió informativa de l’edició de «la ciutat proactiva» d’aquest 2022, es va realitzar el 06/05/22 a Ca l’Alier.
Descarrega la presentació de la sessió informativa.
També tens disponible les presentacions:
- Ciència del comportament i nudges, Pablo Tucat (KSNET).
- Un diàleg amb els nostres usuaris, Smailing Ventura (NTT Data).
- La importància de mesurar i gestionar l’impacte social, Elena Badia (Impact Hub Barcelona.
La sessió es va realitzar el 12/12/23, de 18.30 h a 20.00 h en el saló de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona (plaça Sant Jaume, 1, Barcelona).
Acte de presentació dels projectes guanyadors de “La Ciutat Proactiva” 2022.