La convocatòria pretén promoure la innovació urbana de manera oberta, plural i multidisciplinària, a fi de trobar solucions reals als reptes als quals s’enfronta la nostra ciutat en el futur més immediat.
Es busquen projectes d’innovació urbana:
Missió sequera
L’aigua és un element essencial per a la vida, i les ciutats hi tenen un paper fonamental com a element present en tots els sectors i que incideix en els models ambientals, socials i econòmics.
Si bé en l’entorn mediterrani les sequeres han estat un factor endèmic i recurrent, les previsions actuals apunten que aquestes seran cada vegada més freqüents i prolongades en el temps com a conseqüència dels efectes del canvi climàtic.
Davant reptes globals i locals com l’emergència climàtica i l’actual context d’emergència per sequera, la ciutat pot exercir un paper central en la millora de la qualitat de vida de les persones.
El futur de Barcelona està per escriure, i si volem construir una ciutat més sostenible i resilient, la innovació ens hi pot ajudar.
Per això, fem una crida al seu ecosistema innovador per repensar la relació de la ciutat i la ciutadania amb l’aigua, tenint en compte el seu valor escàs i variable. Cal impulsar noves solucions que, mitjançant la innovació urbana i l’acció conjunta, plural i participativa, garanteixin una gestió de l’aigua més eficient i avancin cap a la cultura de l’estalvi d’aigua potable i cap a una sensibilització més gran de la ciutadania envers l’aigua. En definitiva, que millorin la gestió integral i sostenible del cicle de l’aigua. De la resposta que donem dependrà la ciutat de demà.
La convocatòria pretén promoure la innovació urbana de manera oberta, plural i multidisciplinària, a fi de trobar solucions reals als reptes als quals s’enfronta la nostra ciutat en el futur més immediat.
Es busquen projectes d’innovació urbana:
Solucions no existents al mercat i metodologies i recursos innovadors pel que fa al planejament i l’execució del projecte.
Amb impacte demostrable i retorn quantificable i perdurables en el temps.
Promoguts des de baix (convocatòria de caràcter obert i no prescriptiu).
Durada màxima de dotze mesos.
Sostenibilitat econòmica i operativa durant l’execució del projecte i un cop s’acabi la subvenció.
BIT Habitat llança aquesta convocatòria amb l’objectiu de donar suport financer i tècnic a la implementació de projectes adreçats a donar resposta al repte urbà d’emergència per sequera i millora del cicle integral de l’aigua.
A Barcelona, l’any 2023 la pluja acumulada ha disminuït dràsticament (267 mm, un 55% per sota de la mitjana històrica, xifrada en 595 mm). En conseqüència, i atenent al Protocol d’actuació per a risc de sequera de la ciutat de Barcelona, en data 1 de febrer es va declarar la fase d’emergència I, atesa la manca excepcional de recursos hídrics, que comporta restriccions i limitacions extraordinàries en els usos de l’aigua (dotació màxima de 200 litres per persona i dia, que inclou l’abastament als sectors domèstic, industrial/comercial i municipal), així com restriccions i prohibicions en determinats usos.
Si bé les sequeres són un problema endèmic i recurrent del clima de la ciutat, els efectes que pot tenir el canvi climàtic en el cicle de l’aigua, tal com semblen indicar les diverses projeccions, són la radicalització del clima amb una freqüència més alta de períodes secs i una disminució de la precipitació mitjana anual, a mitjà-llarg termini.
Com a element imprescindible per a la vida dels ecosistemes però també dels sistemes urbans, socials i econòmics, i davant l’emergència actual de sequera i l’emergència climàtica, és urgent augmentar la sostenibilitat i la resiliència urbana de Barcelona. Per fer-ho, el repte passa per millorar la relació de la ciutat i de la ciutadania amb l’aigua, tenint en compte que és un recurs escàs i variable. Cal impulsar noves solucions que, mitjançant la innovació urbana i l’acció conjunta, plural i participativa, garanteixin una gestió de l’aigua més eficient i avancin cap a la cultura de l’estalvi d’aigua potable i cap a una sensibilització més gran de la ciutadania envers l’aigua. En definitiva, que millorin la gestió integral i sostenible del cicle de l’aigua.
Impulsar noves solucions de gestió de l’aigua en l’espai públic o en els espais col·lectius o comunitaris capaces d’optimitzar tant el seu aprofitament en el curt i llarg termini, com el model d’instal·lació i manteniment de les mateixes solucions, per tal de contribuir a incrementar la resiliència de la ciutat davant sequeres. A tall d’exemples no prescriptius: accions innovadores de drenatge i depuració, renaturalització, gestió i ús de l’aigua en equipaments, sistemes de neteja o reg, fonts ornamentals o potables, etc.
Impulsar solucions no existents al mercat que incorporin millores substancials en la gestió de l’aigua al parc d’habitatges i altres edificis ja construïts per tal de contribuir a l’estalvi integral d’aigua potable, incloent-hi accions (no prescriptives) com ara recollida i reaprofitament d’aigües pluvials i grises, regeneració d’aigua, eficiència en l’ús d’electrodomèstics i sanitaris, aprofitament d’aigua regenerada (prepotable) per augmentar la circularitat del sistema i usos de l’aigua, etc.
Incrementar el grau de corresponsabilització i sensibilització, conscienciació i cultura envers el recurs de l’aigua mitjançant solucions o accions innovadores que involucrin diferents agents i sectors econòmics, tant a partir d’instruments, com ara la ciència ciutadana, l’educació, la formació, els nudges, etc., com amb solucions que generin un canvi sistèmic en l’ús de l’aigua en àmbits específics, com el turístic, l’esportiu o el comercial (entre d’altres), i hi aconsegueixin un canvi sistèmic del recurs.
Projectes (de 30.000 € a 100.000 €) adscrits a una o més àrees d’actuació referenciades que incloguin el desenvolupament d’activitats de demostració o pilots que permetin validar de manera fiable els plantejaments inicials del projecte, a més de l’assoliment dels impactes estimats.
Es convida els col·lectius següents a participar-hi, de manera individual o consorciada:
Es valoraran positivament:
Llançament de la convocatòria
Jornada informativa a Ca l’Alier
Tancament de la convocatòria
Anunci dels projectes preseleccionats
Tancament de la convocatòria (Fase 2 – projectes preseleccionats)
Enginyer en Cap de l’Ajuntament de Barcelona
Enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (1994).
Ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit públic i privat, en projectes de mobilitat, infraestructures i urbanístics en diferents organitzacions.
Va ser el Degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya (2014-2022), així com president de l’Associació per a la Qualificació dels Enginyers Professionals (AQPE), president de la Fundació “Urbs i Territori Ildefons Cerdà”, vicepresident del Cercle d’Infraestructures, i patró de diverses institucions com l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, ITeC, o l’Institut Cerdà, entre d’altres.
Director executiu d’empresa i emprenedoria de Barcelona Activa
Economista i mentor amb experiència provada i trajectòria contrastada en la creació i gestió de productes, programes i serveis de negocis i empreses emergents a l’ecosistema de Barcelona des de 2003, així com en els àmbits de l’emprenedoria, l’anàlisi de necessitats empresarials i les col·laboracions publicoprivades.
Director general de BIT Habitat
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i Màster en gestió pública d’ESADE-UAB-UPF. Ha estat comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona (2019-2023) i comissionat d’Innovació Urbana (2023).
Prèviament, ha exercit com a director de Planificació Estratègica i Serveis Centrals de l’Ajuntament de Gavà (2015-2019); director de Presidència i Acció Institucional de l’Ajuntament de Rubí (2008-2015); gerent de la Fundació Privada Catalunya S. XXI (2002-2008) i coordinador de l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona (2001-2002).
Vicepresidenta de la Comissió d’Aigua Energia i Medi Ambient del Col·legi d’Enginyers de Camins
Doctora en Enginyera de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (2000-2005), i va cursar el PDD a IESE Business School el 2011-2012. La seva trajectòria professional va començar en el marc de la investigació, i va desenvolupar la seva tesi doctoral al Departament d’Enginyeria de la Construcció (UPC), on també imparteix docència. Part del seu treball de tesi doctoral el va realitzar a l’Imperial College de Londres i va obtenir la menció de Doctora Europea, a més del Premi Extraordinari de Doctorat.
Al 2006 es va incorporar a Esteyco, empresa consultora d’enginyeria, amb una clara aposta per la innovació i llarga trajectòria en energies renovables, on avui és directora de Desenvolupament.
Vicepresident del Consell de Ciutat
Va iniciar la seva activitat com a peixater l’any 1958 a la parada familiar del mercat de la Boqueria.
Actualment, ostenta, entre d’altres, els càrrecs de president de PIMEC Comerç, vicepresident de PIMEC i president del Gremi de Peixaters de Catalunya.
Desenvolupa tasques institucionals de comerç a l’Ajuntament de Barcelona com a conseller de l’Institut Municipal de Mercats Municipals de Barcelona i vicepresident del Consell de Ciutat, i a la Generalitat de Catalunya com a membre de l’Agència per la Promoció del Comerç, del Consell Assessor de Comerç i del Consell de Seguretat de Catalunya.
Directora de projectes de la Fundació BIT Habitat
Enginyera de formació amb Màster en planificació urbana i polítiques per al medi ambient. Ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents camps, com ara la innovació urbana, l’urbanisme i la planificació territorial, el disseny de polítiques públiques i estratègies de desenvolupament socioeconòmic, la dinamització del paisatge i el patrimoni, la innovació social i cultural i la transformació digital aplicada a la ciutat.
Recentment, ha coordinat el llançament de l’EIT Urban Mobility. És vocal de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori.
Doctor en Ciències Biològiques i Catedràtic Emèrit d’Ecologia de la Universitat de Barcelona
Autor de més de 300 treballs en revistes especialitzades en temes d’ecologia aquàtica, biodiversitat i gestió de l’aigua. Director de 25 tesis doctorals i fins a 50 treballs de fi de grau o de màster. Estudis a llarg termini dels rius de la província de Barcelona des del 1979. Autor de molts treballs de divulgació, entre els quals destaquem l’app “Riu net”.
Va ser deu anys perit del fiscal i va participar en més de cent judicis. Ha col·laborat amb l’Agència Catalana de l’Aigua en la definició i implantació de la Directiva marc de l’aigua. Assessor de la Plataforma de l’Ebre i del GDT, entre altres.
Directora científica de Posidonia Green Project i Investigadora en el grup EMBIMOS de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC
Doctora en Ciències Ambientals, Ecologia Marina, i MSc en project management. Des de fa més de vint anys ha treballat en diferents rols en el marc de la protecció, conservació i gestió ambiental del mar i les aigües continentals. Té experiència en recerca, administració pública per l’aplicació de normatives europees i participació a través del tercer sector.
Directora de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Barcelona
Llicenciada en Biologia per la Universitat de Barcelona. Màster en enginyeria i gestió ambiental per la UPC. Postgrau en arquitectura sostenible per l’Escola Sert del COAC.
Més de 25 anys d’experiència en el camp del medi ambient i la sostenibilitat. Des del setembre del 2009 treballa a l’Ajuntament de Barcelona, on exerceix actualment de directora de l’Oficina de Canvi Climàtic i Sostenibilitat. Lidera i impulsa el Pla d’acció per l’emergència climàtica de Barcelona i ha participat en diversos projectes de planificació estratègica com el Pla del Verd i de la Biodiversitat, el Pla director urbanístic o el programa Barcelona + Sostenible.
Directora general de Barcelona Cicle de l’Aigua, SA
Llicenciada en Ciències Químiques amb Master in public administration (EMPA). Ha desenvolupat la seva carrera professional com a cap de projectes de gestió del clavegueram a l’Ajuntament de Barcelona durant tres anys i com a directora de serveis del cicle de l’aigua de l’Ajuntament de Barcelona durant un any.
Des de fa deu anys, és la directora general de Barcelona Cicle de l’Aigua, societat creada per l’Ajuntament de Barcelona que gestiona tot el cicle de l’aigua de la ciutat i realitza activitats i presta serveis relacionats directament o indirectament amb el cicle de l’aigua, les platges, el litoral i el medi ambient.
Aquí trobaràs tota la documentació relativa a la convocatòria d’ajuts, que anirem actualitzant puntualment.
Aquí trobaràs informació addicional. Si no trobes la resposta que necessites, un cop llegides les bases generals i la convocatòria, pots enviar-nos un missatge de correu electrònic a: ciutatproactiva@bithabitat.barcelona indicant a l’assumpte “FAQs ciutat proactiva”.
L’enfocament bottom-up comporta que les idees i els nous projectes i la seva execució sorgeixin des de l’entorn en el qual es treballa (ciutadania en general o col·lectius específics com les persones joves, per exemple). Els i les participants tenen més llibertat per presentar les seves idees de projecte, ja que no s’hi imposa un programa amb objectius, resultats i impactes predefinits.
Una proposta amb un enfocament transversal es dissenya, gestiona i implementa des d’una perspectiva integral i coordinada que aglutina diferents sectors, àrees temàtiques i perfils.
Per enfocament integral s’entén la gestió d’una necessitat o oportunitat des d’un punt de vista global i total, mitjançant el qual s’aborden totes les seves parts i s’atenen les seves causes multifactorials.
La integració en el projecte de diverses disciplines, tant pel que fa a l’equip sol·licitant com a l’enfocament del projecte, la participació dels usuaris i la comunitat, etc.
El TRL, technology readiness level o nivell de maduresa tecnològica del projecte, és un concepte que s’utilitza per mesurar l’estat de desenvolupament d’una tecnologia en el sentit ampli (dispositius, materials, components, programari, processos de treball, etcètera). L’escala TRL consta de nou nivells, que van des de les fases de recerca d’una tecnologia fins al desplegament al mercat.
Pel que fa a la convocatòria d’ajuts de la Ciutat Proactiva, les solucions proposades han d’estar per sobre del nivell 6 i fer referència a prototips que puguin ser testats com a prova pilot en un entorn real.
Nivell 7. Demostració del sistema pilot integrat
Nivell 8. El sistema incorpora el disseny comercial
Nivell 9. Introducció al mercat
Podeu trobar més informació sobre TRL a https://ec.europa.eu/research/participants/data/ref/h2020/wp/2014_2015/annexes/h2020-wp1415-annex-g-trl_en.pdf
Per replicabilitat, s’entén la capacitat del projecte i la solució proposada per ser reproduït en un entorn i context diferent a on està testat i desenvolupar-se amb èxit. Per escalabilitat, a la seva capacitat de créixer i potenciar el seu efecte multiplicador.
Les activitats desenvolupades en el marc dels projectes subvencionats s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.
Projectes que, com a resultat de la implementació de les seves accions, generin un impacte significatiu i perdurable en el temps. En el context d’aquesta convocatòria, s’entendran com a impactes tots aquells canvis en els àmbits socioeconòmic i ambiental resultants dels projectes que contribueixin a resoldre els reptes urbans plantejats.
Els impactes esperats s’han de derivar de manera inequívoca de l’explotació dels resultats del projecte proposat.
Les propostes han de presentar els indicadors d’impacte (de tres a cinc) que s’utilitzaran per mesurar el resultat aconseguit amb les actuacions del projecte.
És important diferenciar els indicadors d’impacte dels indicadors d’activitat (mesura de l’output). En aquest sentit, els indicadors d’impacte han de permetre avaluar el canvi social, ambiental, econòmic, etc. aconseguit a través de les actuacions del projecte (p.ex., reducció de soroll). En canvi, els indicadors d’activitat han d’utilitzar-se per a la gestió interna sobre el correcte funcionament del projecte (p.ex., número d’assistents en una formació respecte els previstos, etc.).
A l’hora d’identificar indicadors d’impacte cal tenir en compte els següents elements:
L’incompliment dels impactes plantejats inicialment en menys del 50% serà causa d’anul·lació total de la subvenció.
La verificació del compliment d’aquests objectius es farà a partir de la consecució justificada dels impactes compromesos en la proposta, que haurà definit també els seus indicadors.
El càlcul es farà tenint en compte la mitjana del grau de consecució mínima del total dels impactes proposats (un mínim de 3 i un màxim de 5 indicadors).
Per a més informació, consulta la clàusula 15.10 de la convocatòria.
Projectes que incorporin solucions (productes, serveis, etc.) no existents en el mercat o que no hagin estat implementades en l’entorn real.
Es valorarà també positivament, la utilització de metodologies o recursos innovadors en el disseny i implementació del propi projecte.
És competència de la mateixa entitat integrar en el planejament del projecte la gestió de permisos necessaris per a la seva implementació en funció de pilot o prototip, tot i que des de BIT Habitat donarem suport, si s’escau, a la seva tramitació dins dels marcs normatius i legals vigents. De la mateixa manera, caldrà disposar de les assegurances necessàries per a la seva execució. Per a fer-ho les despeses associades es consideren elegibles per la convocatòria.
En Fase 2, un dels criteris de valoració fa referència a quines accions s’incorporen en la gestió de riscos del projecte. En aquest sentit, es recomana tenir en compte diferents escenaris pel que fa als permisos requerits (terminis, etc.) per tal d’incloure accions de prevenció, mitigació o correcció que garanteixin el correcte desplegament del projecte.
S’hi podrà presentar qualsevol persona física o jurídica. En són exemples, sense limitar-s’hi, associacions, fundacions, microempreses i petites empreses, cooperatives, empresaris o empresàries individuals, universitats, centres de recerca o centres tecnològics.
Aquesta informació es troba a la clàusula 6 de la convocatòria que trobareu al web de la convocatòria a l’apartat “Anuncis i comunicacions”.
No podran ser beneficiàries dels ajuts regulats en aquesta convocatòria les persones físiques o jurídiques que, de forma individual o com a representants d’una agrupació, hagin obtingut una subvenció en qualsevol de les dues últimes edicions de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana – “La ciutat proactiva”. Només podran tornar a ser beneficiàries de l’ajut les persones o entitats que siguin membres d’un consorci, sense haver exercit prèviament el rol de líder o representant.
Sí, podran ser beneficiàries agrupacions de persones jurídiques, públiques o privades.
S’ha d’emplenar l’acord d’agrupació, especificant els rols i compromisos que assumeix cada persona física o jurídica que participa en el projecte, i també s’ha de designar una de les parts per actuar com a representant davant de l’Administració.
Aquesta informació es troba ampliada a la clàusula 6 de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana.
Els projectes presentats s’han d’iniciar dins de l’any objecte de la convocatòria (2024), i tindran una durada màxima de 12 mesos, un pressupost mínim de 30.000 euros i un pressupost màxim de 100.000 euros.
Els projectes seleccionats rebran una subvenció del 80% dels seus costos elegibles. Per tant, la subvenció màxima que s’atorgarà per cada projecte serà de 80.000 euros, i la mínima, de 24.000 euros.
Com ja s’ha dit anteriorment, les activitats que es desenvolupin en el marc dels projectes subvencionats s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.
La sol·licitud i els documents que acompanyen el projecte han d’evitar el llenguatge sexista en la seva redacció i han d’impactar positivament sobre tots els grups de població des d’una perspectiva interseccional: gènere, edat, classe social, origen, etcètera.
Un cop acabada l’execució del projecte, caldrà demostrar-ne la sostenibilitat econòmica i operativa, així com l’impacte generat sobre la qualitat de vida de les persones que viuen a Barcelona, i caldrà fer el reintegrament total o parcial de la subvenció concedida en cas d’incompliment de la finalitat per a la qual es va acordar.
No se subvencionaran els mateixos projectes que hagin obtingut una subvenció per part de l’Ajuntament de Barcelona o els seus organismes autònoms, a excepció que el projecte incorpori innovacions substancials amb relació al ja subvencionat.
Al web de la convocatòria i a l’Oficina Virtual de Tràmits de Barcelona.
La sol·licitud s’ha de presentar per internet, a través de l’Oficina Virtual de Tràmits de l’Ajuntament de Barcelona.
En la documentació informativa de la subvenció, disponible a l’apartat web “Anuncis i comunicacions”, trobaràs la Guia de tramitació telemàtica, que recull les instruccions per a la presentació telemàtica de la sol·licitud a la convocatòria d’ajuts.
L’extensió màxima són 4 pàgines comptant des de la seva numeració automàtica, és a dir, excel·lència del projecte (una pàgina), impacte del projecte (una pàgina), implementació del projecte (una pàgina) i pressupost (una pàgina). El resum executiu no compta en el còmput de pàgines total i té una restricció de 1.500 caràcters amb espais.
Qualsevol notificació relacionada amb la convocatòria es publicarà al web de la convocatòria.
Els projectes seleccionats rebran una subvenció del 80% dels seus costos elegibles. Per tant, la subvenció màxima que s’atorgarà per cada projecte serà de 80.000 euros, i la mínima, de 24.000 euros.
Totes les despeses recollides a la clàusula 12 de la convocatòria.
Cal tenir especialment en compte que, per ser considerades subvencionables, les despeses han d’estar directament relacionades amb el desplegament del projecte; han d’estar descrites en el pressupost presentat en la fase 2; han d’atendre els principis de bona gestió financera, rendibilitat i eficàcia, i s’han d’executar durant el termini establert per a l’execució del projecte (màxim de 12 mesos a comptar des del dia d’atorgament de la subvenció).
Així mateix, en cap cas no es consideren despeses subvencionables els impostos indirectes susceptibles de recuperació o compensació, ni els impostos sobre la renda, ni les despeses fetes en una data anterior o posterior a l’inici i l’acabament del projecte.
A l’hora de justificar econòmicament el projecte, s’ha de fer tenint en compte l’import total del projecte presentat, i no només la part subvencionada.
L’ajut es percebrà mitjançant un únic ingrés en el compte bancari indicat, un cop publicada l’aprovació en la resolució definitiva i per dur a terme les actuacions inherents a la subvenció.
Les desviacions permeses entre el pressupost previst a la memòria econòmica de projecte i l’executat finalment es detallen a la clàusula 15.7 de la convocatòria.
Tal com estableix la clàusula 16 de la convocatòria, la finalitat única i exclusiva d’aquesta cessió és la voluntat de BIT Habitat de fer difusió de la convocatòria i promocionar els autors i les autores que hi han participat, a més dels seus projectes.
D’acord amb la clàusula 16 de la convocatòria, la reproducció, distribució i comunicació pública pot suposar que el contingut dels projectes guanyadors sigui compartit per BIT Habitat a través de determinades pàgines web titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, a través de les xarxes socials o de mitjans de premsa.
A efectes d’avaluar el projecte no implicaria res diferent de si es tractés d’un projecte que no consta amb aquesta llicència lliure. No obstant això, fora de la convocatòria, implicaria l’exercici del dret d’autor (copyright) amb l’objectiu de propiciar l’ús lliure i la distribució de l’obra o el projecte en qüestió.
Celebrada el 19/04/2024 a les 10.30 h a Ca l’Alier (c/ de Pere IV, 362, Barcelona).
Sessió informativa per donar a conèixer la cinquena edició de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana “La ciutat proactiva” i fomentar la cooperació entre possibles participants.