La convocatòria pretén promoure la innovació urbana de manera oberta, plural i multidisciplinària, a fi de trobar solucions reals als reptes als quals s’enfronta la nostra ciutat en el futur més immediat.
Es busquen projectes d’innovació urbana:
La ciutat que ens cuida
L’envelliment poblacional és una tendència global que està redefinint l’estructura demogràfica de les societats. Segons les previsions de les Nacions Unides, per a l’any 2050, el nombre de persones de més de 65 anys es duplicarà, la qual cosa constitueix una de cada sis persones al món. A Europa, aquest fenomen és encara més accentuat per la combinació amb unes taxes de natalitat persistentment baixes.
Aquesta transformació demogràfica es manifesta de manera notable a les àrees urbanes, on es concentren cada cop més persones grans. Aquest fet planteja reptes rellevants en l’àmbit de l’habitatge (i la seva adequació), els serveis públics, la mobilitat, l’accessibilitat i la planificació de les infraestructures urbanes, entre d’altres.
La transformació demogràfica exigeix una resposta coordinada i integral per part de les administracions públiques, però també del sector privat i la societat civil. És imprescindible repensar la ciutat en totes les seves esferes (urbanisme, habitatge, qualitat de vida, relacions socials, etc.), en matèria d’edat, posant les persones al centre en totes les etapes del cicle vital i promovent entorns urbans inclusius, segurs, accessibles i cuidadors.
La innovació pot ser una palanca transformadora per activar i accelerar aquesta adaptació, per exemple, generant espais més amables, tecnologies al servei del benestar individual i col·lectiu de la gent gran i models de convivència més solidaris i resilients. En definitiva, pot contribuir a crear una ciutat més justa, preparada per a la longevitat i amb millor qualitat de vida per a totes les persones independentment del moment vital en què es trobin.
La convocatòria pretén promoure la innovació urbana de manera oberta, plural i multidisciplinària, a fi de trobar solucions reals als reptes als quals s’enfronta la nostra ciutat en el futur més immediat.
Es busquen projectes d’innovació urbana:
Solucions no existents al mercat i metodologies i recursos innovadors pel que fa al planejament i l’execució del projecte.
Amb impacte demostrable i retorn quantificable i perdurables en el temps.
Promoguts des de baix (convocatòria de caràcter obert i no prescriptiu).
Durada màxima de dotze mesos.
Sostenibilitat econòmica i operativa durant l’execució del projecte i un cop s’acabi la subvenció.
BIT Habitat llança aquesta convocatòria amb l’objectiu de donar suport financer i tècnic a la implementació de projectes adreçats a donar resposta al repte urbà del canvi demogràfic associat a l’envelliment progressiu de la societat.
Barcelona viu un procés de canvi demogràfic profund. D’acord amb les dades de l’Ajuntament per al 2023, l’esperança de vida a la ciutat se situa al voltant dels 84 anys i més del 22% de la població supera els 65 anys. A més, prop del 30% de les persones grans viuen soles, la qual cosa incrementa el risc d’aïllament o de situacions de vulnerabilitat.
Aquest escenari s’agreuja per la continuada davallada de la natalitat: la ciutat va registrar només 11.044 naixements l’any 2023, la xifra més baixa des del 1939. A la província, l’indicador conjuntural de fecunditat se situa en 1,07 fills per dona, molt per sota del llindar de reemplaçament generacional establert en 2,1 (IDESCAT, 2023).
Desenvolupar innovacions tecnològiques orientades a millorar la qualitat de vida de la gent gran i la sostenibilitat dels serveis de cures que es presten, que, de manera aïllada o integral, puguin intervenir en les seves diferents dimensions, com la salut, l’autonomia, l’envelliment actiu, la soledat no volguda, sostenibilitat de les cures, etc.
Impulsar solucions innovadores i inclusives per adaptar els habitatges a les necessitats derivades del procés d’envelliment, fomentant entorns domèstics més segurs, sostenibles i habitables (accessibilitat, regeneració dels edificis, etc.).
Desenvolupar propostes per fer de la ciutat i dels barris espais i entorns més amables amb la gent gran i amb qui els cuida o acompanya. A tall d’exemple (no prescriptiu), es valoraran iniciatives com ara entorns comunitaris que fomentin la convivència, models d’habitatge col·laboratiu, estratègies d’accessibilitat universal o noves fórmules de suport de proximitat.
Projectes (de 30.000 € a 100.000 €) adscrits a una o més àrees d’actuació referenciades que incloguin el desenvolupament d’activitats de demostració o pilots que permetin validar de manera fiable els plantejaments inicials del projecte, a més de l’assoliment dels impactes estimats.
Es convida els col·lectius següents a participar-hi, de manera individual o consorciada:
Es valoraran positivament:
Llançament de la convocatòria
Jornada informativa
Tancament de la convocatòria
Anunci dels projectes preseleccionats
Tancament de la convocatòria (Fase 2 – projectes preseleccionats)
Anunci dels projectes seleccionats
Desenvolupament de solucions i implantació dels prototips en l’entorn real
Monitoratge dels impactes
Directora executiva de Sectors Estratègics i Talent de Barcelona Activa
Sociòloga amb màster en Economia Social (URL), ha dedicat disset anys a polítiques de talent i ocupació. Va liderar la creació de l’IT Academy i ha impulsat la digitalització a través del Cibernàrium. Actualment impulsa sectors clau per al desenvolupament econòmic i social de Barcelona.
President de PIMEC Barcelona i vicepresident del Consell de Ciutat
Amb una llarga trajectòria en el comerç local, és president de PIMEC, del Gremi de Peixaters i participa en òrgans consultius tant municipals com autonòmics. Representa el teixit comercial de proximitat en diversos espais institucionals.
Director de Relacions Institucionals d’Amics de la Gent Gran
Llicenciat en Psicologia i màster en Gerontologia Social (UB), fa gairebé vint anys que treballa contra la soledat no desitjada en persones grans. Ha estat director gerent de la fundació (2015–2025) i hi continua vinculat com a responsable institucional.
Directora de Serveis d’Envelliment de l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona
Amb més de quinze anys d’experiència en l’àmbit de l’envelliment, ha liderat serveis socials per a persones grans a Barcelona. Diplomada i graduada en Treball Social per la UB, té màsters en Polítiques Públiques Locals (UPF) i en Intervenció Familiar Sistèmica. Ha estat cap de serveis vinculats a l’autonomia personal des de 2006.
CEO de Tech Barcelona
Enginyer industrial per la UPC i MBA per ESADE, lidera Tech Barcelona des de la seva fundació el 2013. L’associació, que representa més de 1.400 empreses tecnològiques, impulsa l’ecosistema digital de la ciutat amb projectes com Pier01, reconegut per Forbes com un dels centres d’innovació més destacats del món. Anteriorment, va ser director d’Innovació i Finances a Biocat i ha ocupat càrrecs executius en el sector privat durant més d’una dècada.
Directora de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans de l’Ajuntament de Barcelona
Amb 34 anys de trajectòria a l’Administració pública, és psicòloga i diplomada en Gestió Pública. Ha ocupat diversos càrrecs de direcció i actualment lidera l’Estratègia municipal contra la soledat 2020-2030. És màster en Direcció Pública i Administració Local.
Investigadora de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB
Especialista en envelliment, combina recerca i docència a la UAB, on va impulsar el programa “La universitat a l’abast”. Té una àmplia experiència en intervenció social des del sector públic i és pionera en psicologia de la vellesa.
Directora del WeMind Cluster
Química (UB) i MBA (ESADE), lidera WeMind des de 2014. Amb més de 25 anys d’experiència executiva internacional, impulsa la innovació oberta en salut mental, longevitat i neurociències, amb una clara orientació cap a la cocreació i l’impacte social.
Director de Projectes Estratègics de BIT Habitat
Economista i màster en Anàlisi Econòmica, ha estat secretari d’Afers Socials de la Generalitat i director d’Innovació Social a l’Ajuntament. Té una àmplia experiència en gestió pública, recerca aplicada i desenvolupament de polítiques socials i urbanes.
Aquí trobaràs tota la documentació relativa a la convocatòria d’ajuts, que anirem actualitzant puntualment.
Aquí trobaràs informació addicional. Si no trobes la resposta que necessites, un cop llegides les bases generals i la convocatòria, pots enviar-nos un missatge de correu electrònic a: ciutatproactiva@bithabitat.barcelona indicant a l’assumpte “FAQs ciutat proactiva”.
L’enfocament bottom-up comporta que les idees i els nous projectes i la seva execució sorgeixin des de l’entorn en el qual es treballa (ciutadania en general o col·lectius específics com les persones joves, per exemple). Els i les participants tenen més llibertat per presentar les seves idees de projecte, ja que no s’hi imposa un programa amb objectius, resultats i impactes predefinits.
Una proposta amb un enfocament transversal es dissenya, gestiona i implementa des d’una perspectiva integral i coordinada que aglutina diferents sectors, àrees temàtiques i perfils.
Per enfocament integral s’entén la gestió d’una necessitat o oportunitat des d’un punt de vista global i total, mitjançant el qual s’aborden totes les seves parts i s’atenen les seves causes multifactorials.
La integració en el projecte de diverses disciplines, tant pel que fa a l’equip sol·licitant com a l’enfocament del projecte, la participació dels usuaris i la comunitat, etc.
El TRL, technology readiness level o nivell de maduresa tecnològica del projecte, és un concepte que s’utilitza per mesurar l’estat de desenvolupament d’una tecnologia en el sentit ampli (dispositius, materials, components, programari, processos de treball, etcètera). L’escala TRL consta de nou nivells, que van des de les fases de recerca d’una tecnologia fins al desplegament al mercat.
Pel que fa a la convocatòria d’ajuts de la Ciutat Proactiva, les solucions proposades han d’estar per sobre del nivell 6 i fer referència a prototips que puguin ser testats com a prova pilot en un entorn real.
Nivell 7. Demostració del sistema pilot integrat
Nivell 8. El sistema incorpora el disseny comercial
Nivell 9. Introducció al mercat
Podeu trobar més informació sobre TRL aquí.
La Teoria del Canvi és una eina per planificar i avaluar projectes integrals, multidisciplinars o complexos de diferents tipologies (socials, ambientals…). Ajuda a definir clarament els objectius i els passos necessaris per aconseguir-los. Identifica els canvis desitjats, les accions que els poden generar i les condicions necessàries perquè passin. També permet mesurar l’impacte i ajustar l’estratègia. És útil per donar coherència i sentit a les intervencions.
Per replicabilitat, s’entén la capacitat del projecte i la solució proposada per ser reproduït en un entorn i context diferent a on està testat i desenvolupar-se amb èxit. Per escalabilitat, a la seva capacitat de créixer i potenciar el seu efecte multiplicador.
Les activitats desenvolupades en el marc dels projectes subvencionats s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.
Projectes que, com a resultat de la implementació de les seves accions, generin un impacte significatiu i perdurable en el temps. En el context d’aquesta convocatòria, s’entendran com a impactes tots aquells canvis en els àmbits socioeconòmic i ambiental resultants dels projectes que contribueixin a resoldre els reptes urbans plantejats.
Els impactes esperats s’han de derivar de manera inequívoca de l’explotació dels resultats del projecte proposat.
Les propostes han de presentar els indicadors d’impacte (de tres a cinc) que s’utilitzaran per mesurar el resultat aconseguit amb les actuacions del projecte.
És important diferenciar els indicadors d’impacte dels indicadors d’activitat (mesura de l’output). En aquest sentit, els indicadors d’impacte han de permetre avaluar el canvi social, ambiental, econòmic, etc. aconseguit a través de les actuacions del projecte (p.ex., reducció de soroll). En canvi, els indicadors d’activitat han d’utilitzar-se per a la gestió interna sobre el correcte funcionament del projecte (p.ex., número d’assistents en una formació respecte els previstos, etc.).
A l’hora d’identificar indicadors d’impacte cal tenir en compte els següents elements:
L’incompliment dels impactes plantejats inicialment en menys del 50% serà causa d’anul·lació total de la subvenció.
La verificació del compliment d’aquests objectius es farà a partir de la consecució justificada dels impactes compromesos en la proposta, que haurà definit també els seus indicadors.
El càlcul es farà tenint en compte la mitjana del grau de consecució mínima del total dels impactes proposats (un mínim de 3 i un màxim de 5 indicadors).
Per a més informació, consulta la clàusula 15.10 de la convocatòria.
Projectes que incorporin solucions (productes, serveis, etc.) no existents en el mercat o que no hagin estat implementades en l’entorn real.
Es valorarà també positivament, la utilització de metodologies o recursos innovadors en el disseny i implementació del propi projecte.
S’hi podrà presentar qualsevol persona física o jurídica. En són exemples, sense limitar-s’hi, associacions, fundacions, microempreses i petites empreses, cooperatives, empresaris o empresàries individuals, universitats, centres de recerca o centres tecnològics.
Aquesta informació es troba a la clàusula 6 de la convocatòria que trobareu al web de la convocatòria a l’apartat “Anuncis i comunicacions”.
No podran ser beneficiàries dels ajuts regulats en aquesta convocatòria les persones físiques o jurídiques que, de forma individual o com a representants d’una agrupació, hagin obtingut una subvenció en qualsevol de les dues últimes edicions de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana – “La ciutat proactiva”. Només podran tornar a ser beneficiàries de l’ajut les persones o entitats que siguin membres d’un consorci, sense haver exercit prèviament el rol de líder o representant.
Sí, podran ser beneficiàries agrupacions de persones jurídiques, públiques o privades.
S’ha d’emplenar l’acord d’agrupació, especificant els rols i compromisos que assumeix cada persona física o jurídica que participa en el projecte, i també s’ha de designar una de les parts per actuar com a representant davant de l’Administració.
Aquesta informació es troba ampliada a la clàusula 6 de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana.
Els projectes presentats s’han d’iniciar dins de l’any objecte de la convocatòria (2025), i tindran una durada màxima de 12 mesos, un pressupost mínim de 30.000 euros i un pressupost màxim de 100.000 euros.
Els projectes seleccionats rebran una subvenció del 80% dels seus costos elegibles. Per tant, la subvenció màxima que s’atorgarà per cada projecte serà de 80.000 euros, i la mínima, de 24.000 euros.
Els projectes han d’estar dirigits al repte urbà (canvi demogràfic i progressiu envelliment de la societat) i justificar la seva adscripció a alguna de les àrees d’actuació referenciades a la clàusula 4 de la convocatòria.
Com ja s’ha dit anteriorment, les activitats que es desenvolupin en el marc dels projectes subvencionats s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.
La sol·licitud i els documents que acompanyen el projecte han d’evitar el llenguatge sexista en la seva redacció i han d’impactar positivament sobre tots els grups de població des d’una perspectiva interseccional: gènere, edat, classe social, origen, etcètera.
Un cop acabada l’execució del projecte, caldrà demostrar-ne la sostenibilitat econòmica i operativa, així com l’impacte generat sobre la qualitat de vida de les persones que viuen a Barcelona, i caldrà fer el reintegrament total o parcial de la subvenció concedida en cas d’incompliment de la finalitat per a la qual es va acordar.
Sí.
Les persones físiques o jurídiques que actuen de manera individual i una mateixa agrupació de persones poden presentar només un projecte. Aquesta limitació no afecta la participació de la mateixa persona física o jurídica en diferents agrupacions.
No se subvencionaran els mateixos projectes que hagin obtingut una subvenció per part de l’Ajuntament de Barcelona o els seus organismes autònoms, a excepció que el projecte incorpori innovacions substancials amb relació al ja subvencionat.
Al web de la convocatòria (Anuncis i documentació) i a l’Oficina Virtual de Tràmits de Barcelona.
A la pregunta de la Proposta Executiva de Fase 2 en què es demana sobre la “maduresa i viabilitat de la solució proposada” es valorarà disposar de cartes d’adhesió que serveixin per confirmar aquesta validesa tecnològica del projecte. No s’han d’entregar les cartes d’adhesió, però caldrà esmentar que se’n disposa a la Proposta Executiva (número i procedència) i BIT Habitat les podrà requerir en qualsevol moment de la convocatòria.
La sol·licitud s’ha de presentar per internet, a través de l’Oficina Virtual de Tràmits de l’Ajuntament de Barcelona.
En la documentació informativa de la subvenció, disponible a l’apartat web “Anuncis i comunicacions”, trobaràs la Guia de tramitació telemàtica, que recull les instruccions per a la presentació telemàtica de la sol·licitud a la convocatòria d’ajuts.
Qualsevol notificació relacionada amb la convocatòria es publicarà en aquesta web.
Els projectes seleccionats rebran una subvenció del 80% dels seus costos elegibles. Per tant, la subvenció màxima que s’atorgarà per cada projecte serà de 80.000 euros, i la mínima, de 24.000 euros.
Totes les despeses recollides a la clàusula 12 de la convocatòria.
Cal tenir especialment en compte que, per ser considerades subvencionables, les despeses han d’estar directament relacionades amb el desplegament del projecte; han d’estar descrites en el pressupost presentat en la fase 2; han d’atendre els principis de bona gestió financera, rendibilitat i eficàcia, i s’han d’executar durant el termini establert per a l’execució del projecte (màxim de 12 mesos a comptar des del dia d’atorgament de la subvenció).
Així mateix, en cap cas no es consideren despeses subvencionables els impostos indirectes susceptibles de recuperació o compensació, ni els impostos sobre la renda, ni les despeses fetes en una data anterior o posterior a l’inici i l’acabament del projecte.
A l’hora de justificar econòmicament el projecte, s’ha de fer tenint en compte l’import total del projecte presentat, i no només la part subvencionada.
L’ajut es percebrà mitjançant un únic ingrés en el compte bancari indicat, un cop publicada l’aprovació en la resolució definitiva i per dur a terme les actuacions inherents a la subvenció.
Les desviacions permeses entre el pressupost previst a la memòria econòmica de projecte i l’executat finalment es detallen a la clàusula 15.7 de la convocatòria.
Tal com estableix la clàusula 16 de la convocatòria, la finalitat única i exclusiva d’aquesta cessió és la voluntat de BIT Habitat de fer difusió de la convocatòria i promocionar els autors i les autores que hi han participat, a més dels seus projectes.
D’acord amb la clàusula 16 de la convocatòria, la reproducció, distribució i comunicació pública pot suposar que el contingut dels projectes guanyadors sigui compartit per BIT Habitat a través de determinades pàgines web titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, a través de les xarxes socials o de mitjans de premsa.
A efectes d’avaluar el projecte no implicaria res diferent de si es tractés d’un projecte que no consta amb aquesta llicència lliure. No obstant això, fora de la convocatòria, implicaria l’exercici del dret d’autor (copyright) amb l’objectiu de propiciar l’ús lliure i la distribució de l’obra o el projecte en qüestió.
JORNADA
Dimecres 21 de maig de 2025 a les 11.30 hores, Ca l’Alier (Pere IV, 362, Barcelona).
Sessió informativa per donar a conèixer la sisena edició de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana “La ciutat proactiva – la ciutat que ens cuida” i per a oferir recursos i generar aliances entre potencials participants.