La convocatòria pretén promoure la innovació urbana de manera oberta, plural i multidisciplinària, a fi de trobar solucions reals als reptes als quals s’enfronta la nostra ciutat en el futur més immediat.
Es busquen projectes d’innovació urbana:
100% habitatge
L’accés a l’habitatge s’ha consolidat com un dels principals reptes estructurals de les ciutats contemporànies, en un context marcat per l’augment de la demanda, la limitació del sòl disponible i la transformació dels usos urbans.
Aquest escenari es veu agreujat per la pressió creixent sobre el parc residencial, derivada de factors com la proliferació d’usos alternatius i l’increment sostingut dels preus. A Barcelona, aquesta situació es tradueix en una percepció generalitzada del problema: segons el Baròmetre Municipal, el 29,9% de la població considera l’habitatge com el principal repte de la ciutat.
Alhora, una part significativa del parc residencial està envellida i presenta mancances importants pel que fa a eficiència energètica, accessibilitat i qualitat de l’habitatge. Es calcula que un gran percentatge dels edificis es van construir abans del 1990, amb consums energètics elevats i lluny dels estàndards actuals. Aquesta situació posa de manifest la necessitat d’accelerar els processos de rehabilitació i avançar cap a la descarbonització del sector residencial.
Paral·lelament, la transformació social i demogràfica genera noves necessitats residencials: augment de llars unipersonals, envelliment de la població, diversificació dels models familiars i noves formes de vida urbana. Aquestes dinàmiques exigeixen repensar tant els models d’accés com la configuració dels habitatges i els edificis, per adaptar-los a una realitat cada vegada més diversa i canviant.
En aquest marc, el Pla Viure articula l’acció municipal al voltant de tres eixos principals: la promoció d’habitatge assequible, la rehabilitació del parc existent i la millora de l’accés a l’habitatge.
Davant aquest context, la innovació esdevé una palanca clau per transformar el sistema d’habitatge. La incorporació de nous models constructius —com la industrialització—, l’ús de tecnologies avançades i dades per a la presa de decisions, així com el desenvolupament de nous models socials i de gestió, poden contribuir a millorar l’eficiència, reduir els temps de resposta i garantir un accés més equitatiu a l’habitatge.

La convocatòria pretén promoure la innovació urbana de manera oberta, plural i multidisciplinària, a fi de trobar solucions reals als reptes als quals s’enfronta la nostra ciutat en el futur més immediat.
Es busquen projectes d’innovació urbana:
Solucions no existents al mercat i metodologies i recursos innovadors pel que fa al planejament i l’execució del projecte.
Que sigui demostrable, de retorn quantificable i perdurable en el temps.
Promoguts des de baix (convocatòria de caràcter obert i no prescriptiu).
Durada màxima de dotze mesos (i sis mesos posteriors per al monitoratge d’impactes).
Sostenibilitat econòmica i operativa durant l’execució del projecte i un cop s’acabi la subvenció.
BIT Habitat llança aquesta convocatòria amb l’objectiu de donar suport financer i tècnic a la implementació de projectes adreçats a donar resposta al repte urbà “Cap a un habitatge més sostenible, accessible i intel·ligent”, a través de les línies d’actuació següents:
Iniciatives orientades a reduir l’impacte ambiental del parc residencial i millorar-ne les condicions d’habitabilitat, així com a impulsar nous processos constructius més eficients, sostenibles i escalables. Això contribueix a la transformació del sector residencial cap a models més sostenibles i eficients quant a costos, terminis i emissions.
Aquesta línia pot incloure projectes al voltant de:
Projectes orientats a la reconfiguració, el redisseny i l’adaptació d’edificis per adaptar-se a les necessitats canviants dels diversos col·lectius i cicles de vida de les persones residents a Barcelona i, en general, per millorar l’adequació, la funcionalitat i la qualitat de l’habitatge.
Aquesta línia pot incloure iniciatives com ara:
Projectes orientats al desenvolupament i l’aplicació de noves tecnologies digitals i eines avançades que contribueixin a millorar la gestió i la capacitat d’innovació en l’àmbit de l’habitatge.
Aquesta línia pot incloure iniciatives com:
Projectes (de 30.000 a 200.000 euros) adscrits a una o diverses àrees d’actuació referenciades que incloguin el desenvolupament d’activitats de demostració o pilots que permetin validar de manera fiable els plantejaments inicials del projecte, a més de l’assoliment dels impactes estimats.
Es convida els col·lectius següents a participar-hi, de manera individual o consorciada:
Es valoraran positivament:
Jornada informativa a Ca l’Alier
Llançament de la convocatòria
Termini de presentació de projectes (Fase 1)
Anunci dels dotze projectes preseleccionats i inici de recepció de candidatures (Fase 2)
Tancament de la convocatòria (Fase 2 – Projectes preseleccionats)
Anunci dels projectes guanyadors
Desenvolupament de solucions i implantació dels prototips en l’entorn real
Monitoratge dels impactes
Gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona.
Gerard Capó és l’actual gerent de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) i gerent del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, càrrecs que exerceix des del 2020. Des del 2024 també assumeix les funcions de gerent d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, des d’on impulsa polítiques públiques orientades a garantir l’accés a l’habitatge, ampliar el parc assequible i reforçar la rehabilitació com a eina de transformació urbana i social.
Amb una trajectòria consolidada en la gestió pública i el desenvolupament de projectes estratègics, Capó ha liderat iniciatives que combinen innovació, planificació i impacte comunitari.
Directora de Serveis d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona.
Enginyera superior industrial especialitzada en Tècniques Energètiques per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Del 1995 al 2008 va formar part de l’Institut Català d’Energia, on va ocupar diversos càrrecs, entre els quals destaquen el de cap de la Unitat Municipal, Edificis i Transport i cap de l’Àrea d’Estalvi i Eficiència Energètica.
L’any 2008 va ser nomenada directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona, així com directora gerent de l’Agència Local d’Energia de Barcelona.
Directora d’Innovació i Tecnologies de Ciutat de Barcelona Innovació i Tecnologia (BIT).
Patricia és enginyera en telecomunicacions i actualment exerceix com a Directora d’Innovació i Tecnologies de Ciutat a l’Institut Municipal Barcelona Innovació i Tecnologia (BIT), de l’Ajuntament de Barcelona.
En la seva condició de Directora de l’Oficina d’Intel·ligència Artificial, lidera i coordina la implementació de l’estratègia municipal d’adopció d’una intel·ligència artificial ètica, democràtica i sostenible, amb l’objectiu d’incorporar nous serveis i d’incrementar l’eficiència, la qualitat i l’impacte dels serveis municipals. En aquest marc, impulsa iniciatives orientades a l’adopció de tecnologies emergents, el desplegament de serveis TIC a l’espai urbà i el suport tecnològic al desenvolupament i desplegament de l’estratègia municipal de governança de les dades.
Responsable de projectes, Fundació BIT Habitat.
Geògrafa de formació amb màster en Sostenibilitat per la UPC, ha desenvolupat la seva carrera professional en el sector públic i privat. En aquest darrer, destaca la seva experiència en l’àmbit de la consultoria de planificació estratègica en projectes urbans i territorials d’àmbit nacional i internacional.
En el sector públic, ha treballat en diferents administracions locals, en què destaca la seva participació en l’equip tècnic del Pla estratègic de turisme de Barcelona 2020. Des del començament del 2021 és responsable de projectes d’innovació urbana a BIT Habitat i ha coordinat el desplegament i l’execució de les diferents edicions de La Ciutat Proactiva.
Gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme a Barcelona.
Glòria Viladrich i González és arquitecta titulada per l’ETSAB-UPC (1999) i especialista en urbanisme amb diversos postgraus i un màster en Estudis Territorials. Ha desenvolupat una trajectòria sòlida en l’Administració pública. En l’actualitat és gerent de l’Institut Municipal d’Urbanisme de Barcelona i destaca també el seu recorregut com a cap de Servei de Territori a Sant Adrià de Besòs durant setze anys. Posteriorment, va exercir com a arquitecta urbanista i coordinadora de Promoció de la Ciutat a Sant Andreu de la Barca. El seu perfil combina experiència tècnica, gestió territorial i lideratge en projectes urbans.
Director de Projectes d’’Innovació i Sostenibilitat de l’ITeC, Institut de Tecnologia de la Construcció.
Arquitecte i arquitecte tècnic. Màster en Arquitectura, Energia i Clima. Responsable de Projectes d’Innovació i Sostenibilitat i responsable de l’Àmbit de Construcció Sostenible i eficient a l’ITeC. Director del postgrau en Sostenibilitat Digital de la UPC School. President del Capítol Espanyol d’IBPSA, International Building Performance Simulation Association. Especialista del subgrup Acquis de Sostenibilitat del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible.
Co-director de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona.
Aleix Arcarons és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (UPC, 2015) i té un màster en Spatial Data Science and Visualisation per The Bartlett Faculty of the Built Environment, University College of London (2020), i també un postgrau en Sostenibilitat i Arquitectura per l’Escola Sert del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (2016).
Està especialitzat en l’anàlisi de dades espacials i la ciència de la informació geogràfica. Des del 2023 és codirector de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona, on treballa des del 2017 en estudis sobre el mercat de l’habitatge, la vulnerabilitat residencial i la rehabilitació energètica.
Director de l’IMPSOL, AMB.
Arquitecte per l’ETSAB/UPC i postgrau en Promoció i Direcció d’Empreses Immobiliàries Innovadores per l’Escola Sert/UPC. Actualment és director de l’IMPSOL, empresa pública de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) dedicada a la gestió de sòl i a la promoció d’habitatge públic inclusiu i de qualitat, amb criteris d’innovació, perspectiva de gènere i sostenibilitat social, ambiental i econòmica.
Des de la seva direcció ha impulsat més de 3.800 habitatges en 74 promocions arreu de l’àmbit metropolità. Les actuacions de l’IMPSOL han rebut nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen els Premis FAD, CSCAE, UGO Rivolta, BEAU, BIAU, una nominació finalista al Premi Mies van der Rohe i el Premi RIBA International Awards for Excellence (2024).
Ha participat en publicacions especialitzades i és ponent habitual en jornades, universitats, màsters, seminaris i congressos d’habitatge nacionals i internacionals.
President del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques.
President del Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, Josep Antoni Martínez Zaplana disposa de més de 35 anys d’experiència en la rehabilitació d’edificis. Diplomat en Ciències Empresarials i tècnic en construcció, és fundador de CONTRACTA, empresa especialitzada en patologies estructurals i eficiència energètica. Presideix també diverses entitats del sector i participa activament com a docent en cursos del COAC i del CAATEEB. Ha estat ponent en nombroses taules rodones i és membre de l’Observatori de Rehabilitació de Barcelona. A més, exerceix com a àrbitre de la Junta Arbitral de Consum i és un apassionat de la història i l’arquitectura de Barcelona.
Professora al Departament d’Economia de la UB i co-directora de càtedra a Barcelona Estudis Habitatge.
Professora al Departament d’Economia de la Universitat de Barcelona. És doctora en Economia Aplicada a la Universitat Autònoma de Barcelona i codirectora de la càtedra Barcelona Estudis Habitatge (CBEH). La seva recerca se centra en el desenvolupament urbà i l’impacte que té en els aspectes socials, culturals i econòmics, i s’especialitza en models locals de desenvolupament, innovació, indústries culturals i creatives, i sistemes i polítiques d’habitatge. És presidenta de l’European Network for Housing Research (ENHR), membre del Grup de Recerca en Creativitat, Innovació i Transformació Urbana (CRIT) de la Universitat de Barcelona i directora del màster en Gestió Cultural de la Universitat de Barcelona.
Aquí trobaràs tota la documentació relativa a la convocatòria d’ajuts, que anirem actualitzant puntualment.
JORNADA INFORMATIVA
Dimarts, 5 de maig de 2026 a les 9.00 hores, Ca l’Alier (Pere IV, 362, Barcelona).
Sessió informativa per donar a conèixer la setena edició de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana “La ciutat proactiva” i fomentar la cooperació entre possibles participants.
Aquí trobaràs informació addicional. Si no trobes la resposta que necessites, un cop llegides les bases generals i la convocatòria, pots enviar-nos un missatge de correu electrònic a: barcelonainnova@bcn.cat indicant a l’assumpte “FAQs ciutat proactiva”.
L’enfocament bottom-up comporta que les idees i els nous projectes i la seva execució sorgeixin des de l’entorn en el qual es treballa (ciutadania en general o col·lectius específics com les persones joves, per exemple). Els i les participants tenen més llibertat per presentar les seves idees de projecte, ja que no s’hi imposa un programa amb objectius, resultats i impactes predefinits.
Una proposta amb un enfocament transversal es dissenya, gestiona i implementa des d’una perspectiva integral i coordinada que aglutina diferents sectors, àrees temàtiques i perfils.
Per enfocament integral s’entén la gestió d’una necessitat o oportunitat des d’un punt de vista global i total, mitjançant el qual s’aborden totes les seves parts i s’atenen les seves causes multifactorials.
La integració en el projecte de diverses disciplines, tant pel que fa a l’equip sol·licitant com a l’enfocament del projecte, la participació dels usuaris i la comunitat, etc.
El TRL, technology readiness level o nivell de maduresa tecnològica del projecte, és un concepte que s’utilitza per mesurar l’estat de desenvolupament d’una tecnologia en el sentit ampli (dispositius, materials, components, programari, processos de treball, etcètera). L’escala TRL consta de nou nivells, que van des de les fases de recerca d’una tecnologia fins al desplegament al mercat.
Pel que fa a la convocatòria d’ajuts de la Ciutat Proactiva, les solucions proposades han d’estar per sobre del nivell 6 i fer referència a prototips que puguin ser testats com a prova pilot en un entorn real.
Nivell 7. Demostració del sistema pilot integrat
Nivell 8. El sistema incorpora el disseny comercial
Nivell 9. Introducció al mercat
Podeu trobar més informació sobre TRL a https://ec.europa.eu/research/participants/data/ref/h2020/wp/2014_2015/annexes/h2020-wp1415-annex-g-trl_en.pdf
La Teoria del Canvi és una eina per planificar i avaluar projectes integrals, multidisciplinars o complexos de diferents tipologies (socials, ambientals…). Ajuda a definir clarament els objectius i els passos necessaris per aconseguir-los. Identifica els canvis desitjats, les accions que els poden generar i les condicions necessàries perquè passin. També permet mesurar l’impacte i ajustar l’estratègia. És útil per donar coherència i sentit a les intervencions.
Per replicabilitat, s’entén la capacitat del projecte i la solució proposada per ser reproduït en un entorn i context diferent a on està testat i desenvolupar-se amb èxit. Per escalabilitat, a la seva capacitat de créixer i potenciar el seu efecte multiplicador.
Les activitats desenvolupades en el marc dels projectes subvencionats s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.
Projectes que, com a resultat de la implementació de les seves accions, generin un impacte significatiu i perdurable en el temps. En el context d’aquesta convocatòria, s’entendran com a impactes tots aquells canvis en els àmbits socioeconòmic i ambiental resultants dels projectes que contribueixin a resoldre els reptes urbans plantejats.
Els impactes esperats s’han de derivar de manera inequívoca de l’explotació dels resultats del projecte proposat.
Les propostes han de presentar els indicadors d’impacte (de tres a cinc) que s’utilitzaran per mesurar el resultat aconseguit amb les actuacions del projecte.
És important diferenciar els indicadors d’impacte dels indicadors d’activitat (mesura de l’output). En aquest sentit, els indicadors d’impacte han de permetre avaluar el canvi social, ambiental, econòmic, etc. aconseguit a través de les actuacions del projecte (p.ex., reducció de soroll). En canvi, els indicadors d’activitat han d’utilitzar-se per a la gestió interna sobre el correcte funcionament del projecte (p.ex., número d’assistents en una formació respecte els previstos, etc.).
A l’hora d’identificar indicadors d’impacte cal tenir en compte els següents elements:
L’incompliment dels impactes plantejats inicialment en menys del 50% serà causa d’anul·lació total de la subvenció.
La verificació del compliment d’aquests objectius es farà a partir de la consecució justificada dels impactes compromesos en la proposta, que haurà definit també els seus indicadors.
El càlcul es farà tenint en compte la mitjana del grau de consecució mínima del total dels impactes proposats (un mínim de 3 i un màxim de 5 indicadors).
Per a més informació, consulta la clàusula 15.10 de la convocatòria.
Projectes que incorporin solucions (productes, serveis, etc.) no existents en el mercat o que no hagin estat implementades en l’entorn real.
Es valorarà també positivament, la utilització de metodologies o recursos innovadors en el disseny i implementació del propi projecte.
S’hi podrà presentar qualsevol persona física o jurídica. En són exemples, sense limitar-s’hi, associacions, fundacions, microempreses i petites empreses, cooperatives, empresaris o empresàries individuals, universitats, centres de recerca o centres tecnològics.
Aquesta informació es troba a la clàusula 6 de la convocatòria que trobareu al web de la convocatòria a l’apartat “Anuncis i comunicacions”.
Sí.
Sí, podran ser beneficiàries agrupacions de persones jurídiques, públiques o privades. Cal presentar el document “Acord d’agrupació”.
S’ha d’emplenar l’acord d’agrupació, especificant els rols i compromisos que assumeix cada persona física o jurídica que participa en el projecte, i també s’ha de designar una de les parts per actuar com a representant davant de l’Administració.
Aquesta informació es troba ampliada a la clàusula 6 de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana.
Els projectes presentats s’han d’iniciar dins de l’any objecte de la convocatòria (2026), i tindran una durada màxima de 12 mesos, un pressupost mínim de 30.000 euros i un pressupost màxim de 200.000 euros.
Els projectes seleccionats rebran una subvenció de màxim el 80% dels seus costos elegibles, essent la subvenció màxima que s’atorgarà per cada projecte de 80.000 euros, i la mínima, de 24.000 euros.
Els projectes han d’estar dirigits al repte urbà (cap a un habitatge més sostenible, accessible i intel·ligent) i justificar la seva adscripció a alguna de les àrees d’actuació referenciades a la clàusula 4 de la convocatòria.
Com ja s’ha dit anteriorment, les activitats que es desenvolupin en el marc dels projectes subvencionats s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.
La sol·licitud i els documents que acompanyen el projecte han d’evitar el llenguatge sexista en la seva redacció i han d’impactar positivament sobre tots els grups de població des d’una perspectiva interseccional: gènere, edat, classe social, origen, etcètera.
Un cop acabada l’execució del projecte, caldrà demostrar-ne la sostenibilitat econòmica i operativa, així com l’impacte generat sobre la qualitat de vida de les persones que viuen a Barcelona, i caldrà fer el reintegrament total o parcial de la subvenció concedida en cas d’incompliment de la finalitat per a la qual es va acordar.
Sí.
Les persones físiques o jurídiques que actuen de manera individual i una mateixa agrupació de persones poden presentar un únic projecte. En cas de rebre diferents projectes per part de la mateixa persona física o jurídica o per la mateixa agrupació de persones, es tindrà en compte només la última proposta rebuda.
Aquesta limitació no afecta la participació de la mateixa persona física o jurídica en diferents agrupacions.
No se subvencionaran els mateixos projectes que hagin obtingut una subvenció per part de l’Ajuntament de Barcelona o els seus organismes autònoms, a excepció que el projecte incorpori innovacions substancials amb relació al ja subvencionat.
Al web de la convocatòria (Anuncis i documentació) i a l’Oficina Virtual de Tràmits de Barcelona. https://seuelectronica.ajuntament.barcelona.cat/oficinavirtual/ca/tramit/20220001535
A la pregunta de la Proposta Executiva de Fase 2 en què es demana sobre la “maduresa i viabilitat de la solució proposada” es valorarà disposar de cartes d’adhesió que serveixin per confirmar aquesta validesa tecnològica del projecte. No s’han d’entregar les cartes d’adhesió, però caldrà esmentar que se’n disposa a la Proposta Executiva (número i procedència) i BIT Habitat les podrà requerir en qualsevol moment de la convocatòria.
La sol·licitud s’ha de presentar per internet, a través de l’Oficina Virtual de Tràmits de l’Ajuntament de Barcelona: https://seuelectronica.ajuntament.barcelona.cat/oficinavirtual/ca/tramit/20220001535
En la documentació informativa de la subvenció, disponible a l’apartat web “Anuncis i comunicacions”, trobaràs la Guia de tramitació telemàtica, que recull les instruccions per a la presentació telemàtica de la sol·licitud a la convocatòria d’ajuts.
Qualsevol notificació relacionada amb la convocatòria es publicarà en aquesta web.
Els projectes seleccionats rebran una subvenció de màxim el 80% dels seus costos elegibles. La subvenció màxima que s’atorgarà per cada projecte serà de 80.000 euros, i la mínima, de 24.000 euros.
Totes les despeses recollides a la clàusula 12 de la convocatòria.
Cal tenir especialment en compte que, per ser considerades subvencionables, les despeses han d’estar directament relacionades amb el desplegament del projecte; han d’estar descrites en el pressupost presentat en la fase 2; han d’atendre els principis de bona gestió financera, rendibilitat i eficàcia, i s’han d’executar durant el termini establert per a l’execució del projecte (màxim de 12 mesos a comptar des del dia d’atorgament de la subvenció).
Així mateix, en cap cas no es consideren despeses subvencionables els impostos indirectes susceptibles de recuperació o compensació, ni els impostos sobre la renda, ni les despeses fetes en una data anterior o posterior a l’inici i l’acabament del projecte.
A l’hora de justificar econòmicament el projecte, s’ha de fer tenint en compte l’import total del projecte presentat, i no només la part subvencionada.
L’ajut es percebrà mitjançant un únic ingrés en el compte bancari indicat, un cop publicada l’aprovació en la resolució definitiva i per dur a terme les actuacions inherents a la subvenció.
Les desviacions permeses entre el pressupost previst a la memòria econòmica de projecte i l’executat finalment es detallen a la clàusula 15.7 de la convocatòria.
Tal com estableix la clàusula 16 de la convocatòria, la finalitat única i exclusiva d’aquesta cessió és la voluntat de BIT Habitat de fer difusió de la convocatòria i promocionar els autors i les autores que hi han participat, a més dels seus projectes.
D’acord amb la clàusula 16 de la convocatòria, la reproducció, distribució i comunicació pública pot suposar que el contingut dels projectes guanyadors sigui compartit per BIT Habitat a través de determinades pàgines web titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, a través de les xarxes socials o de mitjans de premsa.
A efectes d’avaluar el projecte no implicaria res diferent de si es tractés d’un projecte que no consta amb aquesta llicència lliure. No obstant això, fora de la convocatòria, implicaria l’exercici del dret d’autor (copyright) amb l’objectiu de propiciar l’ús lliure i la distribució de l’obra o el projecte en qüestió.