MINERAL. ARQUITECTURES DE LA MINERIA URBANA

Barcelona serà la Capital Mundial de l’Arquitectura durant el 2026, un esdeveniment de primer nivell internacional amb activitats a tots els districtes, amb objectius de futur i amb la implicació de les entitats i la ciutadania. A l’estiu la ciutat serà alhora la seu del Congrés de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), tres dècades després d’haver estat la seu de la 19a edició, el 1996.

En aquest marc, llencem el repte d’innovació urbana “MINERAL. Arquitectures de la mineria urbana” el 2025, una col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA), Fundació BIT Habitat, Fundació Mies van der Rohe, Diputació de Barcelona i la UIA.

El repte es fonamenta en un procés de recerca a partir de la implementació de la mineria urbana i la industrialització amb la finalitat de generar un nou producte aplicable de manera prioritària a l’espai públic, tot i que la solució també podria aplicar-se a l’edificació.

Els resultats del procés de recerca i innovació es plasmaran a l’exposició que es durà a terme durant el Congrés Internacional d’Arquitectura. Tanmateix, es faran proves pilot en obres de reurbanització de l’espai públic de la ciutat durant el 2026. El pilot es monitorarà durant un any per avaluar l’assoliment dels resultats esperats.

BECOMING EMBODIED/BECOMING CIRCULAR

El congrés de la UIA 2026 s’ha titulat “Becoming: Architectures for a planet in transition” i té com a eix central el potencial del temps, la transformació i el canvi en la pràctica de l’espai. El “Repte Mineral: Arquitectures de la mineria urbana”, es vincula simultàniament a dues de les línies de recerca del Congrés de la UIA.

En primer lloc, “Becoming Embodied” té com a objectiu explorar l’agència dels materials incorporant (embodying) relacions polítiques, socials, econòmiques, ecològiques i poètiques pròpies de la pràctica de l’espai contemporani. La forma en què extraiem, processem, transportem, transformem, formalitzem i reutilitzem fluxos i intercanvis de matèria ha d’incorporar processos compromesos amb l’equitat social, la perspectiva de gènere, la descolonització, la descarbonització i la transició energètica. Alhora, aquest trànsit material amaga el potencial de revelar enfocaments tectònics alternatius: expressions quotidianes de bella i inesperada poètica constructiva.

En segon lloc, “Becoming Circular” té com a objectiu investigar noves dinàmiques de producció i reproducció territorial que s’inscriguin dins del paradigma del postextractivisme. Reconeixent que les ciutats sovint es construeixen sobre elles mateixes, les infraestructures, els edificis i els materials que ens envolten han de ser concebuts com a mines de recursos, transformant l’obsolescència en nous recursos plens d’oportunitats, i així evitar noves extraccions que multipliquen les emissions de carboni. La recerca d’alternatives ha d’abordar la gestió dels fluxos espacials, materials i energètics, promovent l’ús responsable de materials mitjançant la cura, el manteniment, la reparació i la reutilització per davant de la renovació. D’aquesta manera, la circularitat obre noves possibilitats de disseny i arquitectura que reflecteixen les complexitats i les necessitats d’un futur basat en la justícia ecològica i social.

QUÈ CERQUEM?

Se cerquen solucions/processos innovadors per a la reutilització dels materials residuals de les obres d’urbanització i així generar un nou material (o un nou ús d’aquests residus) amb aplicacions i valors arquitectònics, tot contribuint a la circularitat material i la descarbonització urbana. La implementació de la solució ha de ser sobretot al mateix espai públic, tot i que s’acceptaran propostes edificatòries.

Les idees han de donar resposta als següents principis:

Innovació
Descarbonització
Embodied
Circularitat
Viabilitat
Escalabilitat i replicabilitat

Solucions no existents al mercat.

Reducció de la petjada de carboni de la solució en tot el seu cicle de vida.

Generació d’un nou material (o un nou ús d’aquests residus/recurs) amb aplicacions i valors arquitectònics.

Reutilització dels residus de la construcció de l’obra pública per reduir l’extracció de recursos de la litosfera i l’impacte ambiental i paisatgístic.

Amb pilots preparats per ser testejats a l’entorn real (test belt) amb resultats assolibles i verificables.

Amb potencial per replicar-se i escalar-se en altres contextos dins de l’entorn urbà.

Es valoraran, entre altres criteris, els següents:

Rellevància dels objectius i resultats del projecte. Contribució al repte urbà plantejat, valorant-se la innovació constructiva, la qualitat arquitectònica i la futura industrialització de la solució.
Adequació del projecte al marc conceptual proposat.
Qualitat i rellevància dels escenaris de futur per a una major transformació urbana i escalabilitat de la proposta a llarg termini.
Credibilitat de la metodologia proposada i dels pilots/demostradors requerits.
Maduresa i viabilitat de la solució. Adhesió d’entitats representatives que en confirmin la validesa.
Component innovador i diferencial de la solució proposada respecte d’altres solucions existents.

PER QUÈ PARTICIPAR-HI? QUÈ OFERIM?

Cofinançament
Premi
Prestigi i visibilitat
Aliances i networking
Divulgació i trasnferència de coneixement

Subvenció de 150.000 € per als dos projectes guanyadors (fins al 80% del seu cost).

Premi de 6.000 € per a les candidatures seleccionades a la primera fase de presentació de propostes. Els equips guanyadors estaran obligats a presentar-se a la fase 2.

Comunicació i difusió dels projectes guanyadors en el marc del Congrés de l’UIA i Barcelona 2026. Capital Mundial de l’Arquitectura.

Connexió amb l’ecosistema innovador i altres agents urbans.

Assessorament i acompanyament expert durant tot el procés. Participació i assistència a actes de transferència de resultats.

A QUI S’ADREÇA?

Es convida els col·lectius següents a participar-hi, de manera individual o consorciada:

Estudis d’arquitectura de l’àmbit estatal i internacional
Enginyeries
Indústria
Universitats i centres de recerca i innovació
Fundacions
Associacions

Es valoraran positivament:

Entitats que treballen amb enfocament transversal i multidisciplinari
Entitats o grup d’entitats que treballen amb una aproximació multiagent

PROJECTES GUANYADORS

El repte ha rebut un total de 29 propostes, de les quals 11 provenien de Catalunya, 3 d’altres territoris de l’Estat i 15 de la resta del món, de països com ara la Xina, Turquia, el Regne Unit o Hong Kong.

El procés de selecció s’ha desenvolupat en dues fases. En la primera, es van triar sis equips guanyadors, que van rebre 6.000 euros cadascun en concepte de premi. Els projectes són:

Spolia, presentat per Baukunst (Bèlgica) i Structural Xploration Lab EPFL (Suïssa)
Grounded Futures, presentat per BC Architects, BC Materials i BC Studies (Bèlgica)
Infrastructures of undoing, presentat per Zircular GmbH (Suïssa)
Re-Matter: Robotic Urbanism from Construction Waste, presentat per l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC)
Revealing Material Memories, presentat per Baukreisel e.V (Alemanya)
Arc comú, presentat per Boltshauser Architekten AG (Suïssa)

En la segona fase, es van seleccionar els dos projectes finalistes: Spolia i Grounded Futures, que obtindran una subvenció del 80% del pressupost del projecte, amb un màxim de 150.000 euros per equip, per dur a terme les seves propostes innovadores.

Aquesta tardor, els equips iniciaran la fase de recerca i disseny que durarà fins al maig de l’any vinent. Els resultats del procés d’innovació es donaran a conèixer a l’exposició del Congrés Mundial d’Arquitectes de la UIA, que tindrà lloc a Barcelona l’estiu del 2026. També es farà una prova pilot a l’espai públic de Barcelona per monitorar les solucions durant un any, avaluar-ne els resultats i validar-ne l’eficàcia.

DATES CLAU

03/03/2025 – 13.30h CET

Trobada tècnica i presentació del repte

27/03/2025

Llançament de la convocatòria

25/04/2025 – 15h CET

Tancament de la recepció de propostes

3/6/2025

Publicació resolució provisional Fase 1

11/07/2025 – 15 h CET

Tancament de la recepció de propostes (Fase 2)

Setembre de 2025

Anunci guanyadors

Setembre 2025 – maig 2026

Fase recerca i prototipatge

Juny – juliol 2026

Exposició i participació en el Congrés de la UIA

Estiu 2026

Implantació del pilot a l’entorn urbà

Octubre 2026 – setembre 2027 (12 mesos)

Monitoratge a l’espai públic

Setembre – desembre 2027

Elaboració d’informes de resultats i transferència de coneixement.

COMITÉ DE SELECCIÓ

Dani Alsina

Director d’Estratègia i Innovació de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA)

Arquitecte per l’ETSAV (UPC) duu a terme la seva tasca gestionant projectes d’espai públic i edificació des del 2009: en destaquen projectes innovadors i premiats com els del passeig de Sant Joan, la Lleialtat Santsenca, el Centre Cívic Baró de Viver, l’Skatepark de la Mar Bella o els entorns escolars del programa “Protegim les Escoles”. Ha estat el coordinador de l’Oficina Tècnica Superilla Barcelona (2020-2023), en la fase en què es van desenvolupar els eixos verds i noves places de Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell. Promotor del repte innovador “Panot del s. XXI”. Anteriorment havia exercit com a cap de projectes en un estudi d’arquitectura.

Pau Bajet

Comissari del Congrés UIA

Arquitecte graduat a l’ETSAB-UPC el 2013, va obtenir el doctorat el 2023 a la School of Art, Architecture and Design de la London Metropolitan University, becat per ”la Caixa” Fellowship. És professor associat de Projectes Arquitectònics a l’ETSAB-UPC des del 2017 i en Lògiques Socials a MIAD, ETSALS-URL des del 2020.
Després de quatre anys a David Chipperfield Architects a Londres, va cofundar Bajet Giramé el 2017 juntament amb Maria Giramé. La pràctica ha estat guardonada amb el premi ARQUIN-FAD 2024 en la categoria de ciutat i paisatge pel projecte Camping Alfacs i ha estat finalista als AR Emerging Awards (Regne Unit) 2024, que reconeixen les quinze pràctiques arquitectòniques joves més rellevants de l’any.

Maria Buhigas

Arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona

Llicenciada en Arquitectura per l’ETSAB (UPC) i Master of Science in Urban Planning per la Universitat Colúmbia (UC – Nova York). Anteriorment, ha dut a terme la seva tasca professional des del seu estudi (2014-2023) i va formar part de l’equip de Barcelona Regional (1999-2013), on va dirigir el Departament d’Estratègia Urbana (2006-13). Ha estat membre de Consell Científic Assessor de l’agència europea ESPON (2017-19) i regidora de l’Ajuntament de Barcelona (2019-20).

Michael Donaldson

Director general de la Fundació BIT Habitat

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Gestió Pública d’ESADE-UAB-UPF. Ha estat comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona (2019-2023) i comissionat d’Innovació Urbana (2023). És director general de la Fundació BIT Habitat, Centre d’Innovació Urbana de Barcelona, des de finals del 2023.

Prèviament, ha exercit com a director de Planificació Estratègica i Serveis Centrals de l’Ajuntament de Gavà (2015-2019), director de Presidència i Acció Institucional de l’Ajuntament de Rubí (2008-2015), gerent de la Fundació Privada Catalunya Segle XXI (2002-2008) i coordinador de l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona (2001-2002).

Eloi Juvillà

Director de Serveis d’Edificació i Logística de la Diputació de Barcelona

Arquitecte expert en sostenibilitat i verd urbà. Del 2012 al 2017 va coordinar l’estratègia provincial de verd urbà i va desenvolupar eines que faciliten la renaturalització, com ara els plans directors del verd urbà i la publicació “Renaturalització de la ciutat” (2019). Ha estat membre del grup “Entorn urbà i salut” (2010-20), un think tank per incorporar la salut a les polítiques urbanes. Actualment coordina el projecte de renovació urbana del Recinte de l’Escola Industrial “La Industrial+” i el Pla Clima de la Diputació. Fou coordinador del programa de postgrau de la UPC+UVIC “Urbanisme i salut” (2021-22). Autor del llibre “Terra cremada” (2023) i membre de la Junta de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori.

Anna Ramos

Gerent de la Fundació Mies van der Rohe

Arquitecta per l’ETSAB (UPC) amb beca d’intercanvi acadèmic a TU Delft / Faculteit Bouwkunde. Diplomada en Estudis Avançats del programa de doctorat en Construcció, Restauració i Rehabilitació Arquitectònica de la UPC.

És professora associada al Departament de Tecnologia de l’Arquitectura ETSAB, ha impartit docència en escoles d’arquitectura europees i nord-americanes, i ha presentat ponències en congressos de recerca. És membre de diversos comitès i consells internacionals.

Fins al 2016 va dirigir el seu estudi professional a Barcelona, especialitzat en projectes de rehabilitació i sostenibilitat. Del 2014 al 2016 va ser adjunta de direcció en l’àrea de Relacions Internacionals de l’ETSAB. Del 2005 al 2008 va ser presidenta de l’Agrupació de Joves Arquitectes del COAC. Des del 2016 és gerent de la Fundació Mies Van der Rohe de l’Ajuntament de Barcelona.

Carmen Torres

Membre del Comitè Científic del Congrés UIA

Arquitecta graduada a l’ETSAB-UPC el 2011. És professora associada de Projectes Arquitectònics a l’ETSAV-UPC des del 2019, on el seu estudi de recerca va ser reconegut com a finalista entre les millors pedagogies de la XIII BIAU. Entre el 2015 i el 2018 va combinar la seva pràctica professional amb la docència al Programa Internacional de Disseny i Arquitectura (INDA) a la Chulalongkorn University de Bangkok, Tailàndia.
El 2019 va fundar Sarquella Torres a Banyoles juntament amb Pau Sarquella. La pràctica ha estat guardonada, entre d’altres, amb el premi internacional ARQUIN-FAD 2019, amb una menció del jurat i el premi de l’opinió pel projecte Bang Nong Saeng Kindergarten.

Josep Ricart

Arquitecte i cofundador de l’estudi HARQUITECTES

HARQUITECTES és un estudi d’arquitectura fundat l’any 2000 situat a Sabadell (Barcelona), dirigit per quatre arquitectes associats: David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó . Els quatre es van llicenciar com arquitectes a l’ETSA del Vallès, on Josep Ricart i Roger Tudó exerceixen com a professors. Xavier Ros exerceix de professor a l’ETSA de Barcelona. També han estat convidats com a docents a diverses universitats europees i americanes.

La seva obra ha merescut el reconeixement de diversos premis, tant per obra construïda com en concursos de idees, i la publicació en diversos mitjans d’arreu, havent estat seleccionats per a diferents exposicions i convidats com conferenciants en esdeveniments tant nacionals com internacionals.

ANUNCIS I DOCUMENTACIÓ

Aquí trobaràs tota la documentació relativa al repte urbà, que s’actualitzarà puntualment.

PREGUNTES FREQÜENTS

Aquí trobaràs informació addicional. Si no trobes la resposta que necessites després de llegir les bases generals i la convocatòria, pots enviar-nos un missatge de correu electrònic a: inn_urb@bithabitat.barcelona indicant-hi a l’assumpte “Repte Mineral-Preguntes freqüents”. Et respondrem al més aviat possible i, si ho estimem oportú, afegirem la teva pregunta a aquest llistat.

Destinataris elegibles

Qui pot sol·licitar la subvenció?
Qualsevol entitat jurídica pot sol·licitar-la. Per exemple, estudis d’arquitectura, fundacions, companyies i empreses, universitats i centres tecnològics i de recerca.
Quines condicions han de complir les entitats jurídiques per fer la sol·licitud?
Aquesta informació es facilitarà a la convocatòria de sol·licituds, que es pot consultar a la secció “Anuncis i documentació” d’aquest lloc web.
Poden els grups d’entitats jurídiques sol·licitar la subvenció?
Sí, els grups d’entitats jurídiques, tant públiques com privades, també són elegibles. És preferible que les propostes es plantegin d’una manera multidisciplinària i transversal.

“No cal que el sector s’impliqui des del principi, però es considerarà un actiu per garantir la industrialització i l’escalabilitat de la solució”.
Poden participar-hi les empreses internacionals?
Sí, aquest repte és internacional. Les empreses estrangeres sol·licitants han de complir els requisits equivalents al seu país d’origen. La documentació requerida o, alternativament, un document equivalent conforme a la legislació vigent del seu país d’origen, s’ha de traduir a l’anglès, a l’espanyol o al català per a la seva presentació.
Pot una companyia participar en diverses propostes?
No, les entitats jurídiques només poden presentar un projecte per repte, tant si és per compte propi o com a grup. De la mateixa manera, les entitats jurídiques no poden presentar més d’una proposta a través de diferents grups.

Projectes elegibles per a la subvenció

Quins són els requisits d’elegibilitat?
Entre altres requisits, els projectes seleccionats en aquesta convocatòria s’han de dur a terme en un termini de 28 mesos a partir de la data en què es rebi l’import de la subvenció, amb un marge de flexibilitat.

Els projectes han de tenir un període de monitoratge de dotze mesos (després de la instal·lació del pilot).

Els projectes han de tenir un pressupost d’implementació de 140.000 € com a mínim, sense límit superior. Els projectes seleccionats rebran una subvenció de fins al 80% de la despesa computable, amb un màxim de 150.000 €.

Sol·licitud

On puc accedir als documents de la sol·licitud?
Al lloc web de la convocatòria: https://bithabitat.barcelona/en/projects/mineral/
On i com s’han de presentar les sol·licituds?
Els sol·licitants han de fer servir el formulari de participació disponible al lloc web de BIT Habitat i adjuntar els documents requerits a través del registre electrònic de la Fundació BIT Habitat.

Despeses subvencionables

Quin import rebré?
Els projectes seleccionats rebran una beca d’un 80% de la despesa computable com a màxim. La subvenció màxima per projecte és de 150.000 €.

Es premiarà cadascun dels projectes seleccionats a la fase 1 amb 6.000 €.
Quines despeses són subvencionables i quines no?
Per tal que siguin subvencionables, les despeses han de complir els requisits següents:
- Estar relacionades directament amb l’execució del projecte.
- Que es descriguin al pressupost presentat.
- Que respectin els principis de bona gestió financera: rendibilitat i eficiència.
- Que s’hagin produït entre les dates d’inici i de finalització del projecte (un màxim de vint-i-vuit mesos consecutius).
- No es consideren mai despeses subvencionables els imposts indirectes que es poden reembossar o compensar, els imposts sobre la renda i les despeses produïdes abans de l’inici o després de la finalització del projecte.
A l’hora de justificar les despeses, he de tenir en compte l’import total del projecte o només la part que cobreix la subvenció?
A l’hora de justificar les despeses del projecte, cal tenir en compte l’import total del projecte, no només la part que cobreix la subvenció.
Com i quan es liquidarà la subvenció?
La subvenció concedida es liquidarà en tres terminis:

Un pagament del 65% quan es publiqui l’aprovació definitiva del treball que cobreix la subvenció.

Un pagament del 25% en rebre l’entrega del prototip i el pilot.

Un pagament del 10% en acabar el projecte.
Com i quan es liquidarà el premi?
El premi de 6.000 € es liquidarà quan s’entregui la proposta presentada en la fase 2.

JORNADES I ACTES

TROBADA TÈCNICA

Celebrada el 3 de març, de 13.30 a 15.00 h (CET) en línia, llengua: anglès.