Repte en el marc de la capitalitat europea del comerç local 2026
Barcelona ha esdevingut la Capital Europea del Comerç Local 2026, un reconeixement que destaca un model comercial de proximitat arrelat als barris, generador d’activitat econòmica, cohesió social i identitat urbana.
Tanmateix, el sector comercial afronta transformacions profundes derivades dels canvis tecnològics, socials, econòmics i urbans que afecten la manera de consumir, d’emprendre i de relacionar-se amb la ciutat. La competència digital, els nous hàbits de consum, les dificultats de relleu generacional, la necessitat d’incorporar dades i tecnologia i els reptes associats a la logística urbana obliguen a repensar els models comercials actuals.
La innovació esdevé una eina clau per accelerar aquesta transformació i reforçar la competitivitat, la sostenibilitat i la resiliència del comerç de proximitat.
La convocatòria té per objectiu promoure la innovació urbana de manera oberta, transversal i, multidisciplinària per impulsar noves solucions que contribueixin a millorar la competitivitat i la sostenibilitat del comerç local de Barcelona.
Es busquen projectes d’innovació urbana amb les característiques següents:
Solucions no existents al mercat i metodologies i recursos innovadors pel que fa al planejament i l’execució del projecte.
Que sigui demostrable, de retorn quantificable i perdurable en el temps.
Promoguts des de baix (convocatòria de caràcter obert i no prescriptiu).
Durada màxima de dotze mesos (i sis mesos posteriors per al monitoratge d’impactes).
Sostenibilitat econòmica i operativa durant l’execució del projecte i un cop s’acabi la subvenció.
Solucions capaces de generar impactes reals i demostrables sobre el comerç local, amb potencial per ser replicades i transferides a altres contextos urbans.
Barcelona Activa i la Direcció de Serveis de Comerç, Restauració i Alimentació de l’Ajuntament de Barcelona, a través de la Fundació Barcelona Innova, llancen aquesta convocatòria amb l’objectiu de donar suport financer i tècnic a la implementació de projectes adreçats a millorar la competitivitat i sostenibilitat del comerç local.
Es busquen solucions innovadores capaces de donar resposta als principals reptes del sector comercial i contribuir a la seva transformació, adaptació i continuïtat. Línies d’actuació:
Solucions orientades a impulsar la transformació digital del comerç de proximitat, facilitant l’accés a tecnologies i eines innovadores que permetin millorar la gestió dels negocis, augmentar la visibilitat i reforçar la presa de decisions basada en dades. Aquestes actuacions poden contribuir també a afrontar els reptes del relleu generacional i la transmissió de negocis comercials.
Solucions orientades a facilitar l’adaptació del comerç local als canvis en les preferències i els comportaments de les persones consumidores, incorporant-hi noves formes de relació amb la clientela, formats comercials innovadors i experiències de compra amb valor afegit. Així mateix, es promouran iniciatives que reforcin l’arrelament del comerç a la vida urbana i comunitària, la seva capacitat d’atracció de noves generacions de persones consumidores i emprenedores, i la seva sostenibilitat econòmica, social i territorial a llarg termini.
Solucions orientades a millorar la integració entre comerç, logística urbana i mobilitat, que promoguin models més eficients, sostenibles i adaptats a les necessitats de la ciutat. Es valoraran especialment les iniciatives que reforcin el paper dels establiments comercials com a infraestructures de proximitat i xarxes de servei a la ciutadania.
Projectes (de 37.500 euros a 62.500 euros) adscrits a una o més línies d’actuació referenciades que incloguin el desenvolupament d’activitats de demostració o projectes pilot que permetin validar de manera fiable els plantejaments inicials del projecte, a més de l’assoliment dels impactes estimats.
Es conviden els col·lectius següents a participar-hi, de manera individual o consorciada:
Llançament de la convocatòria
Període de presentació de projectes (fase 1)
Anunci de projectes preseleccionats
Inici de recepció de candidatures (fase 2)
Tancament de la convocatòria (fase 2 – projectes preseleccionats)
Anunci dels projectes guanyadors
Desenvolupament de solucions i implementació dels prototips en l’entorn real
Monitoratge dels impactes
Director general de la Fundació Barcelona Innova.
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Gestió Pública d’ESADE-UAB-UPF. Ha estat comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona (2019-2023) i comissionat d’Innovació Urbana (2023). És director general de la Fundació BIT Habitat, Centre d’Innovació Urbana de Barcelona, des de finals del 2023.
Prèviament, ha exercit com a director de Planificació Estratègica i Serveis Centrals de l’Ajuntament de Gavà (2015-2019), director de Presidència i Acció Institucional de l’Ajuntament de Rubí (2008-2015), gerent de la Fundació Privada Catalunya Segle XXI (2002-2008) i coordinador de l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona (2001-2002).
Directora de Sectors Estratègics i Innovació de Barcelona Activa.
Té experiència en innovació de ciutats, ciutats intel·ligents, desenvolupament econòmic en sectors estratègics i col·laboració publico-privada. És enginyera industrial amb experiència en consultoria estratègica i gestió del canvi a Accenture, experiència en la promoció de l’emprenedoria a la Universitat UPC, i acostumada a col·laboracions internacionals amb institucions com el Banc Mundial i la Comissió Europea.
Es va incorporar a l’Ajuntament de Barcelona amb el projecte de transformació urbana 22BarcelonaBarcelona i va liderar l’Estratègia de Ciutat Intel·ligent. Actualment, és directora de Sectors Estratègics i Innovació de Barcelona Activa on lidera estratègies de desenvolupament econòmic per enfortir l’emprenedoria i la innovació i les implementa per generar impacte econòmic i social. Ha impulsat en projectes d’innovació oberta com CONNECTIO i col·labora amb Barcelona Innova Amb projectes com el Sandbox.
Directora de Serveis de Comerç, Restauració i Alimentació de l’Ajuntament de Barcelona.
Funcionària de carrera i llicenciada en Dret, compta amb estudis de postgrau en Economia Cooperativa i d’Estalvi, i també amb formació especialitzada en lideratge i direcció d’equips. Al llarg de la seva trajectòria professional ha desenvolupat responsabilitats tant en el sector públic com en el privat, ocupant diversos càrrecs de gestió, entre els quals destaca el de cap del Servei de Recursos Tributaris de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona.
Actualment, impulsa projectes estratègics orientats a reforçar la competitivitat, la innovació i la sostenibilitat del comerç local, la restauració i l’alimentació, com també iniciatives de transformació del sector vinculades a la Capital Europea del Comerç Local 2026.
Economista experta en comerç.
Actualment, és presidenta de la Comissió de Retail del Col·legi d’Economistes de Catalunya i vocal del Consell Assessor de Comerç de la Generalitat. Va ser durant 20 anys la directora d’ESCODI, escola universitària de comerç adscrita a la Universitat de Barcelona, des d’on va dirigir el disseny i implantació de la primera carrera universitària especialitzada en comerç i distribució. Ha dirigit i dissenyat formació empresarial i universitària especialitzada en comerç / retail i participat en processos d’acompanyament per al desenvolupament d’associacions de comerciants i en contacte amb les administracions públiques per a la promoció i formació del comerç.
Anteriorment, va ocupar la màxima responsabilitat directiva de la Cambra de Comerç de Terrassa i del Consorci de la Fira de Terrassa.recerca amb la docència en geografia urbana, geografia econòmica i polítiques urbanes en estudis de grau, màster i doctorat.
Professor agregat de Geografia Humana al Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona.
La seva recerca se centra en les transformacions contemporànies de les ciutats des de la perspectiva de la geografia urbana i l’economia política crítica, amb una especialització en l’estudi del comerç, el consum i les seves implicacions territorials.
La seva activitat investigadora analitza els processos de reestructuració comercial, la digitalització del consum, la logística urbana i la seva relació amb la urbanització planetària. Ha dirigit i participat en diversos projectes de recerca competitius i de transferència de coneixement sobre sostenibilitat urbana, comerç de proximitat i planificació territorial, i col·labora habitualment amb administracions públiques en l’avaluació de polítiques urbanes i comercials.
És membre de diverses xarxes internacionals de recerca en estudis urbans i comercials i ha publicat nombrosos treballs sobre geografia urbana, comerç i transformacions territorials. Compagina la recerca amb la docència en geografia urbana, geografia econòmica i polítiques urbanes en estudis de grau, màster i doctorat.
Vicepresident del Consell de Ciutat.
Va iniciar la seva activitat com a peixater l’any 1958 a la parada familiar del mercat de la Boqueria.
Actualment, ostenta, entre d’altres, els càrrecs de president de Pimec BCN, membre del Comitè Executiu de Pimec i president del Gremi de Peixaters de Catalunya.
Desenvolupa tasques institucionals de comerç a l’Ajuntament de Barcelona com a conseller de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona i vicepresident del Consell de Ciutat, i a la Generalitat de Catalunya com a membre de l’Agència per la Promoció del Comerç, del Consell Assessor de Comerç i del Consell de Seguretat de Catalunya.
Aquí trobaràs tota la documentació relativa a la convocatòria d’ajuts, que anirem actualitzant puntualment.
Aquí podràs consultar informació addicional. Si no trobes la resposta que necessites, un cop llegides les bases generals i la convocatòria, pots enviar-nos un missatge de correu electrònic a barcelonainnova@bcn.cat, indicant a l’assumpte “FAQ repte Capitalitat del Comerç Local 2026”.
Quan diem que busquem propostes amb un enfocament bottom-up, ens referim a solucions que neixen de l’experiència, el coneixement i la capacitat innovadora dels diferents agents de l’ecosistema, i no d’una solució prèviament definida per l’administració.
En aquesta convocatòria, es defineix el repte a resoldre, és a dir, la necessitat de millorar la competitivitat i la sostenibilitat del comerç local, però deixa oberta la manera d’abordar-lo. Per tant, són les empreses, cooperatives, universitats, centres de recerca, associacions, startups i altres persones jurídiques participants les que proposen les solucions, metodologies i models d’implementació que considerin més adequats.
Això significa que la convocatòria no prescriu una tecnologia concreta ni una resposta determinada, sinó que convida l’ecosistema innovador a aportar idees pròpies, diferencials i amb potencial d’impacte, escalabilitat i replicabilitat.
Una proposta amb un enfocament transversal es dissenya, gestiona i implementa des d’una perspectiva integral i coordinada que aglutina diferents sectors, àrees temàtiques i perfils.
Per enfocament integral s’entén la gestió d’una necessitat o oportunitat des d’un punt de vista global i total, mitjançant el qual s’aborden totes les seves parts i s’atenen les seves causes multifactorials.
La integració en el projecte de diverses disciplines, tant pel que fa a l’equip sol·licitant com a l’enfocament del projecte, la participació de les persones usuàries i la comunitat, etc.
El TRL, technology readiness level o nivell de maduresa tecnològica del projecte, és un concepte que es fa servir per mesurar l’estat de desenvolupament d’una tecnologia en el sentit ampli (dispositius, materials, components, programari, processos de treball, etcètera). L’escala TRL consta de nou nivells, que van des de les fases de recerca d’una tecnologia fins al desplegament al mercat.
Pel que fa a la convocatòria d’ajuts de la Ciutat Proactiva, les solucions proposades han d’estar per sobre del nivell 6 i fer referència a prototips que puguin ser testats com a prova pilot en un entorn real.
Nivell 7. Demostració del sistema pilot integrat
Nivell 8. El sistema incorpora el disseny comercial
Nivell 9. Introducció al mercat
Podeu trobar més informació sobre TRL a https://ec.europa.eu/research/participants/data/ref/h2020/wp/2014_2015/annexes/h2020-wp1415-annex-g-trl_en.pdf
La teoria del canvi és una eina per planificar i avaluar projectes integrals, multidisciplinaris o complexos de diferents tipologies (socials, ambientals…). Ajuda a definir clarament els objectius i els passos necessaris per aconseguir-los. Identifica els canvis desitjats, les accions que els poden generar i les condicions necessàries perquè passin. També permet mesurar l’impacte i ajustar l’estratègia. És útil per donar coherència i sentit a les intervencions.
Per replicabilitat, s’entén la capacitat del projecte i la solució proposada per ser reproduït en un entorn i context diferent a on està testat i desenvolupar-se amb èxit. Per escalabilitat, a la seva capacitat de créixer i potenciar el seu efecte multiplicador.
Les activitats desenvolupades en el marc dels projectes subvencionats s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.
Projectes que, com a resultat de la implementació de les seves accions, generin un impacte significatiu i perdurable en el temps. En el context d’aquesta convocatòria, s’entendran com a impactes tots aquells canvis en els àmbits socioeconòmic i ambiental resultants dels projectes que contribueixin a resoldre els reptes urbans plantejats.
Els impactes esperats s’han de derivar de manera inequívoca de l’explotació dels resultats del projecte proposat.
Les propostes han de presentar els indicadors d’impacte (de tres a cinc) que s’utilitzaran per mesurar el resultat aconseguit amb les actuacions del projecte.
És important diferenciar els indicadors d’impacte dels indicadors d’activitat (mesura de l’output). En aquest sentit, els indicadors d’impacte han de permetre avaluar el canvi social, ambiental, econòmic, etc. aconseguit a través de les actuacions del projecte (p. ex., reducció de soroll). En canvi, els indicadors d’activitat han d’utilitzar-se per a la gestió interna sobre el funcionament correcte del projecte (p. ex., nombre de persones assistents a una formació respecte de les previstes, etc.).
A l’hora d’identificar indicadors d’impacte cal tenir en compte els següents elements:
L’incompliment dels impactes plantejats inicialment en menys del 50% serà causa d’anul·lació total de la subvenció.
La verificació del compliment d’aquests objectius es farà a partir de la consecució justificada dels impactes compromesos en la proposta, que haurà definit també els seus indicadors.
El càlcul es farà tenint en compte la mitjana del grau de consecució mínima del total dels impactes proposats (un mínim de 3 i un màxim de 5 indicadors).
Per a més informació, consulta la clàusula 15.10 de la convocatòria.
Projectes que incorporin solucions (productes, serveis, etc.) no existents en el mercat o que no hagin estat implementades en l’entorn real.
Es valorarà també positivament, la utilització de metodologies o recursos innovadors en el disseny i implementació del propi projecte.
S’hi podrà presentar qualsevol persona jurídica. En són exemples, sense limitar-s’hi, associacions, fundacions, microempreses i petites empreses, cooperatives, universitats, centres de recerca o centres tecnològics.
Aquesta informació es troba a la clàusula 6 que trobareu al web de la convocatòria a l’apartat “Anuncis i comunicacions”.
Sí, podran ser beneficiàries agrupacions de persones jurídiques, públiques o privades. Cal presentar el document “Acord d’agrupació”.
S’ha d’emplenar l’acord d’agrupació, especificant els rols i compromisos que assumeix cada persona física o jurídica que participa en el projecte, i també s’ha de designar una de les parts per actuar com a representant davant de l’Administració.
Aquesta informació es troba ampliada a la clàusula 6 de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana.
Els projectes presentats s’hauran d’iniciar durant el mes de març de 2027, i tindran una durada màxima de 12 mesos, un pressupost mínim de 37.500 euros i un pressupost màxim de 62.500 euros.
Els projectes seleccionats rebran una subvenció de màxim el 80% dels seus costos elegibles, essent la subvenció màxima que s’atorgarà per a cada projecte de 50.000 euros i, la mínima, de 30.000 euros.
Els projectes han d’estar dirigits al repte urbà pertinent i justificar la seva adscripció a alguna de les línies d’actuació referenciades a la clàusula 4 de la convocatòria.
Com ja s’ha dit anteriorment, les activitats que es desenvolupin en el marc dels projectes subvencionats s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.
La sol·licitud i els documents que acompanyen el projecte han d’evitar el llenguatge sexista en la seva redacció i han d’impactar positivament sobre tots els grups de població des d’una perspectiva interseccional: gènere, edat, classe social, origen, etcètera.
Un cop acabada l’execució del projecte, caldrà demostrar-ne la sostenibilitat econòmica i operativa, així com l’impacte generat sobre la qualitat de vida de les persones que viuen a Barcelona, i caldrà fer el reintegrament total o parcial de la subvenció concedida en cas d’incompliment de la finalitat per a la qual es va acordar.
Les persones jurídiques que actuen de manera individual i una mateixa agrupació de persones poden presentar un únic projecte. En cas de rebre diferents projectes per part de la mateixa persona física o jurídica o per la mateixa agrupació de persones, es tindrà en compte només l’última proposta rebuda.
Aquesta limitació no afecta la participació de la mateixa persona jurídica en diferents agrupacions.
No se subvencionaran els mateixos projectes que hagin obtingut una subvenció per part de l’Ajuntament de Barcelona o els seus organismes autònoms, a excepció que el projecte incorpori innovacions substancials amb relació al ja subvencionat.
No. Aquesta convocatòria té per objecte impulsar solucions innovadores per al comerç local de Barcelona. Per tant, no són elegibles les propostes adreçades principalment a establiments d’hostaleria, restauració o alimentació fora de l’àmbit comercial. Les solucions han de generar impacte directe i demostrable sobre el sector del comerç. Això és especialment rellevant perquè la convocatòria posa el focus en la transformació i sostenibilitat del comerç local, i s’emmarca en la Capitalitat Europea de Comerç Local.
Al web de la convocatòria (Anuncis i documentació).
A la pregunta de la Proposta Executiva de Fase 2 en què es demana sobre la “maduresa i viabilitat de la solució proposada” es valorarà disposar de cartes d’adhesió que serveixin per confirmar aquesta validesa tecnològica del projecte. No s’han d’entregar les cartes d’adhesió, però caldrà esmentar que se’n disposa a la Proposta Executiva (número i procedència) i Barcelona Innova les podrà requerir en qualsevol moment de la convocatòria.
La sol·licitud s’ha de presentar per internet, a través de la pàgina web de Barcelona Innova https://bithabitat.barcelona/projectes/reptecomerc
Qualsevol notificació relacionada amb la convocatòria es publicarà en aquesta web.
Els projectes seleccionats rebran una subvenció de màxim el 80% dels seus costos elegibles. La subvenció màxima que s’atorgarà per a cada projecte serà de 50.000 euros i, la mínima, de 30.000 euros.
Totes les despeses recollides a la clàusula 12 de la convocatòria.
Cal tenir especialment en compte que, per ser considerades subvencionables, les despeses han d’estar directament relacionades amb el desplegament del projecte; han d’estar descrites en el pressupost presentat en la fase 2; han d’atendre els principis de bona gestió financera, rendibilitat i eficàcia, i s’han d’executar durant el termini establert per a l’execució del projecte (màxim de 12 mesos a comptar des del dia d’atorgament de la subvenció).
Així mateix, en cap cas no es consideren despeses subvencionables els impostos indirectes susceptibles de recuperació o compensació, ni els impostos sobre la renda, ni les despeses fetes en una data anterior o posterior a l’inici i l’acabament del projecte.
A l’hora de justificar econòmicament el projecte, s’ha de fer tenint en compte l’import total del projecte presentat, i no només la part subvencionada.
L’ajut es percebrà mitjançant un únic ingrés en el compte bancari indicat, un cop publicada l’aprovació en la resolució definitiva i per dur a terme les actuacions inherents a la subvenció.
Les desviacions permeses entre el pressupost previst a la memòria econòmica de projecte i l’executat finalment es detallen a la clàusula 15.7 de la convocatòria.
Tal com estableix la clàusula 16 de la convocatòria, la finalitat única i exclusiva d’aquesta cessió és la voluntat de BIT Habitat de difondre la convocatòria i promocionar els autors i les autores que hi han participat, a més dels seus projectes.
D’acord amb la clàusula 16 de la convocatòria, la reproducció, distribució i comunicació pública pot suposar que el contingut dels projectes guanyadors el comparteixi BIT Habitat a través de determinades pàgines web de titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, a través de les xarxes socials o de mitjans de premsa.
A efectes d’avaluar el projecte no implicaria res diferent de si es tractés d’un projecte que no consta amb aquesta llicència lliure. No obstant això, fora de la convocatòria, implicaria l’exercici del dret d’autor (copyright) amb l’objectiu de propiciar l’ús lliure i la distribució de l’obra o el projecte en qüestió.