La Mesura de govern del Pla Clima de l’Ajuntament de Barcelona és el full de ruta per fer de Barcelona una ciutat climàticament neutra i ben adaptada al canvi climàtic per a l’any 2030. Totes les polítiques, plans i accions es vehiculen i s’estructuren a través de dos conceptes: l’adaptació i la mitigació. Així mateix, el Pla Clima és l’estratègia executiva de la Diputació de Barcelona per a la reducció dels consums energètics i de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) de les seves infraestructures i la seva activitat, i per incrementar-ne la resiliència enfront de l’impacte del canvi climàtic.
Una de les línies de treball principals per reduir aquestes emissions és la construcció. Cal repensar les seccions constructives habituals emprades en les voreres i calçades de la ciutat des de la materialitat i la circularitat. Amb aquest objectiu, l’Ajuntament de Barcelona, Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA) i la Diputació de Barcelona, coordinats per la Fundació BIT Habitat, llençaran conjuntament el repte d’innovació urbana “Descarbonització de les seccions de carrer”.
Aquest repte té com a finalitat la cerca de solucions innovadores per reduir, de manera notable, l’impacte ambiental derivat de les obres de reurbanització de l’espai públic, concretament pel que fa a calçades i voreres. Això inclou la disminució de la petjada de carboni i hídrica, la reducció del consum de recursos naturals, i la conservació del paisatge urbà.
Una de les línies de treball principals per assolir aquests objectius és la reformulació de les seccions constructives habituals de la ciutat. Cal repensar tant els materials com les solucions constructives tradicionals des d’una perspectiva de circularitat i sostenibilitat, sense comprometre’n la durabilitat i funcionalitat.
Aquest repte forma part de la línia d’ajuts a la innovació urbana impulsada per la Fundació BIT Habitat, que busca estimular la cocreació entre administracions, empreses, centres de recerca i per transformar el model urbà i avançar cap a una ciutat més sostenible i resilient.
QUÈ CERQUEM?
Se cerquen solucions o processos innovadors per fer calçades i voreres més sostenibles, integrant noves tecnologies i redissenyant les seccions constructives dels carrers. En aquest sentit, es considera essencial innovar en el disseny de paviments, tant pel que fa als diversos materials que componen les seccions, com al fet d’optimitzar les seccions constructives habituals. Cal innovar en el disseny de paviments, prioritzant la baixada de la seva petjada de carboni i la reducció de l’ús de recursos naturals, mantenint o millorant la durabilitat en el temps dels paviments proposats.
Així, el repte proposa:
Innovar en el disseny de paviments, incorporant materials de baixa petjada de carboni.
Optimitzar les seccions constructives per reduir l’ús de recursos naturals.
Desenvolupar estratègies tecnològiques i constructives per fer més sostenibles les calçades i voreres.
Garantir una durabilitat equivalent o superior a les solucions actuals.
Les idees han de donar resposta als principis següents:
Innovació
Descarbonització
Optimització
Circularitat
Durabilitat
Viabilitat
Escalabilitat i replicabilitat
Solucions no existents al mercat.
Reducció de la petjada de carboni de la solució en tot el seu cicle de vida.
Optimització de les seccions constructives per reduir l’ús de recursos naturals.
Reutilització dels residus de la construcció de l’obra pública per reduir l’extracció de recursos de la litosfera i l’impacte ambiental i paisatgístic que hi està associat.
Garantia d’una durabilitat equivalent o superior a les solucions actuals.
Amb pilots preparats per ser provats a l’entorn real (test bed) amb resultats assolibles i verificables.
Amb potencial per replicar-se i escalar-se en altres contextos dins l’entorn urbà.
Innovació
Solucions no existents al mercat.
Descarbonització
Reducció de la petjada de carboni de la solució en tot el seu cicle de vida.
Optimització
Optimització de les seccions constructives per reduir l’ús de recursos naturals.
Circularitat
Reutilització dels residus de la construcció de l’obra pública per reduir l’extracció de recursos de la litosfera i l’impacte ambiental i paisatgístic que hi està associat.
Durabilitat
Garantia d’una durabilitat equivalent o superior a les solucions actuals.
Viabilitat
Amb pilots preparats per ser provats a l’entorn real (test bed) amb resultats assolibles i verificables.
Escalabilitat i replicabilitat
Amb potencial per replicar-se i escalar-se en altres contextos dins l’entorn urbà.
Es valoraran, entre altres criteris, els següents:
Rellevància dels objectius i resultats del projecte. Contribució al repte urbà plantejat, valorant-se la innovació constructiva i la futura industrialització de la solució.
Qualitat i rellevància de la solució per a una transformació urbana i escalabilitat més gran de la proposta a llarg termini.
Credibilitat de la metodologia proposada i dels pilots o demostradors requerits.
Maduresa i viabilitat de la solució. Adhesió d’entitats representatives que en confirmin la validesa.
Component innovador i diferencial de la solució proposada respecte d’altres solucions existents.
PER QUÈ ÉS INTERESSANT PARTICIPAR-HI? QUÈ OFERIM?
Cofinançament
Prestigi i visibilitat
Aliances i networking
Divulgació i transferència de coneixement
Subvenció de 90.000 € per als dos projectes guanyadors (fins al 80% del seu cost).
Comunicació i difusió dels projectes guanyadors i els seus resultats.
Connexió amb l’ecosistema innovador i altres agents urbans.
Assessorament i acompanyament expert durant tot el procés. Participació i assistència a actes de transferència de resultats.
Cofinançament
Subvenció de 90.000 € per als dos projectes guanyadors (fins al 80% del seu cost).
Prestigi i visibilitat
Comunicació i difusió dels projectes guanyadors i els seus resultats.
Aliances i networking
Connexió amb l’ecosistema innovador i altres agents urbans.
Divulgació i transferència de coneixement
Assessorament i acompanyament expert durant tot el procés. Participació i assistència a actes de transferència de resultats.
A QUI S’ADREÇA?
Es convida els col·lectius següents a participar-hi, de manera individual o consorciada:
Indústria
Enginyeries
Universitats
Centres de recerca i innovació
Fundacions
Associacions
Es valoraran positivament:
Entitats que treballen amb enfocament transversal i multidisciplinari.
Entitats o grup d’entitats que treballen amb una aproximació multiagent.
PARTICIPA
COMITÉ DE SELECCIÓ
Dani Alsina
Director d’Estratègia i Innovació de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA (BIMSA)
Arquitecte per l’ETSAV (UPC) duu a terme la seva tasca gestionant projectes d’espai públic i edificació des del 2009: en destaquen projectes innovadors i premiats com els del passeig de Sant Joan, la Lleialtat Santsenca, el Centre Cívic Baró de Viver, l’Skatepark de la Mar Bella o els entorns escolars del programa “Protegim les Escoles”. Ha estat el coordinador de l’Oficina Tècnica Superilla Barcelona (2020-2023), en la fase en què es van desenvolupar els eixos verds i noves places de Consell de Cent, Girona, Rocafort i Comte Borrell. Promotor del repte innovador “Panot del s. XXI”. Anteriorment havia exercit com a cap de projectes en un estudi d’arquitectura.
Oriol Altisench
Enginyer en Cap de l’Ajuntament de Barcelona
Enginyer de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya (1994).
Ha desenvolupat la seva carrera professional en l’àmbit públic i privat, en projectes de mobilitat, infraestructures i urbanístics en diferents organitzacions.
Va ser el Degà del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya (2014-2022), així com president de l’Associació per a la Qualificació dels Enginyers Professionals (AQPE), president de la Fundació “Urbs i Territori Ildefons Cerdà”, vicepresident del Cercle d’Infraestructures, i patró de diverses institucions com l’Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya, ITeC, o l’Institut Cerdà, entre d’altres.
Maria Buhigas
Arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona
Llicenciada en Arquitectura per l’ETSAB (UPC) i Master of Science in Urban Planning per la Universitat Colúmbia (UC – Nova York). Anteriorment, ha dut a terme la seva tasca professional des del seu estudi (2014-2023) i va formar part de l’equip de Barcelona Regional (1999-2013), on va dirigir el Departament d’Estratègia Urbana (2006-13). Ha estat membre de Consell Científic Assessor de l’agència europea ESPON (2017-19) i regidora de l’Ajuntament de Barcelona (2019-20).
Michael Donaldson
Director general de la Fundació BIT Habitat
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i màster en Gestió Pública d’ESADE-UAB-UPF. Ha estat comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona (2019-2023) i comissionat d’Innovació Urbana (2023). És director general de la Fundació BIT Habitat, Centre d’Innovació Urbana de Barcelona, des de finals del 2023.
Prèviament, ha exercit com a director de Planificació Estratègica i Serveis Centrals de l’Ajuntament de Gavà (2015-2019), director de Presidència i Acció Institucional de l’Ajuntament de Rubí (2008-2015), gerent de la Fundació Privada Catalunya Segle XXI (2002-2008) i coordinador de l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona (2001-2002).
Beatriz Huarte
Directora de Serveis de l’Espai Urbà de l’Ajuntament de Barcelona
Enginyera de Telecomunicació per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya. Treballa a l’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2005, on ha desenvolupat la seva carrera professional principalment en l’àmbit de la mobilitat urbana. Ha treballat en el camp de la regulació semafòrica, la senyalització i la seguretat viària, la planificació de l’estratègia de mobilitat i la coordinació d’obres a l’espai públic. Els darrers dotze anys ha estat adjunta a la Direcció de Mobilitat i des d’enguany ocupa el càrrec de directora de Serveis de l’Espai Urbà, el servei municipal responsable del manteniment dels paviments de la calçada de la ciutat, entre altres elements.
Eloi Juvillà
Director de Serveis d’Edificació i Logística de la Diputació de Barcelona
Arquitecte expert en sostenibilitat i verd urbà. Del 2012 al 2017 va coordinar l’estratègia provincial de verd urbà i va desenvolupar eines que faciliten la renaturalització, com ara els plans directors del verd urbà i la publicació “Renaturalització de la ciutat” (2019). Ha estat membre del grup “Entorn urbà i salut” (2010-20), un think tank per incorporar la salut a les polítiques urbanes. Actualment coordina el projecte de renovació urbana del Recinte de l’Escola Industrial “La Industrial+” i el Pla Clima de la Diputació. Fou coordinador del programa de postgrau de la UPC+UVIC “Urbanisme i salut” (2021-22). Autor del llibre “Terra cremada” (2023) i membre de la Junta de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori.
Anna París
Enginyera de Forests i diplomada en Alta Direcció d’Empreses per Sciences Po (París)
Va iniciar la seva trajectòria professional com a enginyera el 1995 en una empresa d’enginyeria ambiental. L’any 1998 es va incorporar a Sorigué, on va exercir diversos càrrecs de responsabilitat com directora del Departament de Qualitat i Medi Ambient, directora d’R+D i gerent d’Instal·lacions Asfàltiques fins al gener de 2008. Posteriorment, el 2008, va fundar Parma Ingeniería, una empresa especialitzada en enginyeria i sostenibilitat, centrada en normatives tècniques de ferms, projectes d’infraestructures, aplicació de noves tecnologies en mobilitat i digitalització, així com en càlculs de petjada de carboni.
A més, desenvolupa tasques de consultoria tècnica i econòmica per a empreses constructores i concessionàries a escala nacional i internacional, amb experiència a Espanya, França, Mèxic, el Brasil i Austràlia. Des de 2019 és membre de la Junta Directiva de l’ATC, forma part del Comitè de Ferms des de 2010 i, des de 2020, coordina el grup GT2 de Reutilització de Ferms dins del mateix comitè.
DATES CLAU
17/06/2025 – 16.00 h CET
Trobada tècnica i presentació del repte urbà
04/07/2025
Llançament de la convocatòria
30/9/2025 – 15.00 h CET
Termini de presentació de candidatures
Novembre del 2025
Anunci dels projectes guanyadors
Desembre del 2025 – setembre del 2026
Fase de recerca i prototipatge
Octubre-desembre del 2026
Implantació del pilot a una obra pública
Gener-desembre del 2027 (12 mesos)
Monitoratge a l’espai públic
Gener-març del 2028
Elaboració d’informes de resultats i transferència de coneixement
ANUNCIS I DOCUMENTACIÓ
Aquí trobaràs tota la documentació relativa al repte urbà, que s’actualitzarà puntualment.
PREGUNTES FREQÜENTS
Aquí trobaràs informació addicional. Si no trobes la resposta que necessites després de llegir les bases generals i la convocatòria, pots enviar-nos un missatge de correu electrònic a: inn_urb@bithabitat.barcelona indicant-hi a l’assumpte “Repte secció de carrer s.XXI-Preguntes freqüents”. Et respondrem al més aviat possible i, si ho estimem oportú, afegirem la teva pregunta a aquest llistat.
Destinataris elegibles
Qui pot sol·licitar la subvenció?
Qualsevol entitat jurídica pot sol·licitar-la. Per exemple, indústria, enginyeries, universitats, centres de recerca i innovació. fundacions, associacions, etc.
Quines condicions han de complir les entitats jurídiques per fer la sol·licitud?
Aquesta informació es facilitarà a la convocatòria de sol·licituds, que es pot consultar a la secció “Anuncis i documentació” d’aquest lloc web.
Poden els grups d’entitats jurídiques sol·licitar la subvenció?
Sí, els grups d’entitats jurídiques, tant públiques com privades, també són elegibles. És preferible que les propostes es plantegin d’una manera multidisciplinària i transversal.
Poden participar-hi les empreses internacionals?
Sí. Les empreses estrangeres sol·licitants han de complir els requisits equivalents al seu país d’origen. La documentació requerida o, alternativament, un document equivalent conforme a la legislació vigent del seu país d’origen, s’ha de traduir a l’anglès, a l’espanyol o al català per a la seva presentació.
Pot una companyia participar en diverses propostes?
No, les entitats jurídiques només poden presentar un projecte per repte, tant si és per compte propi o com a grup. De la mateixa manera, les entitats jurídiques no poden presentar més d’una proposta a través de diferents grups. Aquesta limitació no és aplicable a persones jurídiques que intervinguin com a consultors especialitzats externs, sempre que no tinguin la condició de sol·licitants ni de membres d’una agrupació.
Projectes elegibles per a la subvenció
Quins són els requisits d’elegibilitat?
Entre altres requisits, els projectes seleccionats en aquesta convocatòria s’han de dur a terme en un termini de 25 mesos a partir de la data de recepció de l’import de la subvenció, amb un cert marge de flexibilitat.
Els projectes han de preveure un període de monitoratge de dotze mesos després de la instal·lació del pilot.
El pressupost d’implementació dels projectes ha de ser, com a mínim, de 80.000 €, sense límit superior. Els projectes seleccionats rebran una subvenció de fins al 80 % de la despesa computable, amb un màxim de 90.000 €.
Els sol·licitants han de fer servir el formulari de participació disponible al lloc web de BIT Habitat i adjuntar els documents requerits a través del registre electrònic de la Fundació BIT Habitat.
Despeses subvencionables
Quin import rebré?
Els projectes seleccionats rebran una subvenció d’un 80% de la despesa computable com a màxim. La subvenció màxima per projecte és de 90.000 €.
Quines despeses són subvencionables i quines no?
Per tal que siguin subvencionables, les despeses han de complir els requisits següents:
Estar relacionades directament amb l’execució del projecte.
Que es descriguin al pressupost presentat.
Que respectin els principis de bona gestió financera: rendibilitat i eficiència.
Que s’hagin produït entre les dates d’inici i de finalització del projecte (un màxim de vint-i-cinc mesos consecutius).
No es consideren mai despeses subvencionables els imposts indirectes que es poden reembossar o compensar, els imposts sobre la renda i les despeses produïdes abans de l’inici o després de la finalització del projecte.
A l’hora de justificar les despeses, he de tenir en compte l’import total del projecte o només la part que cobreix la subvenció?
A l’hora de justificar les despeses del projecte, cal tenir en compte l’import total del projecte, no només la part que cobreix la subvenció.
Com i quan es liquidarà la subvenció?
La subvenció concedida es liquidarà en tres terminis:
Un pagament del 65% quan es publiqui l’aprovació definitiva del treball que cobreix la subvenció.
Un pagament del 25% en rebre l’entrega del prototip i el pilot.
Un pagament del 10% en acabar el projecte.
JORNADES I ACTES
TROBADA TÈCNICA
Trobada tècnica presencial.
17/06/2025, de 16.00 a 17.30 h a ca l’Alier (c/Pere IV, 362, Barcelona).
Llengua: català
Inscripció a través de l’adreça electrònica inn_urb@bithabitat.barcelona, indicant a l’assumpte “La secció de carrer s.XXI. Assistència jornada tècnica”.
