La ciutat de Barcelona evoluciona cap a un model de mobilitat sostenible, de proximitat i saludable, al servei de les persones. Barcelona disposa d’una gran oferta de mitjans de transport públics i privats, però, alhora, afronta reptes estructurals, endèmics d’una ciutat altament densificada, com la congestió, la mala qualitat de l’aire i el soroll, que fan necessari prioritzar el transport massiu de viatgers (metro, bus i tramvia) i els mitjans de mobilitat activa (a peu i en bicicleta).
La regulació del trànsit en zona urbana tradicionalment es gestiona amb sistemes de control semafòric convencionals, com el que té Barcelona. Aquests sistemes es van dissenyar al segle XX amb l’objectiu de facilitar la circulació i la seguretat dels vehicles motoritzats. Els nous objectius de mobilitat, on el transport massiu i els mitjans actius prenen més rellevància, ens obliguen a replantejar si aquests sistemes són els adients per al futur de la mobilitat a Barcelona.
Les noves tecnologies de sensorització, la visió artificial, els vehicles connectats, les xarxes de comunicació d’alta velocitat i baixa latència, el desenvolupament de xarxes de càlcul neuronal i l’adveniment de la intel·ligència artificial, auguren la possibilitat d’aconseguir una nova generació de sistemes de control semafòric que responguin a l’objectiu de millorar la mobilitat de totes les persones usuàries de la via pública, d’optimitzar els fluxos de transport massiu, el trànsit i els vianants, així com disminuir les emissions contaminants, millorar la priorització del transport públic i augmentar la seguretat viària.