LA CIUTAT PROACTIVA 2023

Bithabitat

ESPAIS PER A CONVIURE.
CONVOCATÒRIA D’AJUTS PER A PROJECTES D’INNOVACIÓ URBANA

El món està en constant canvi i les ciutats són el principal espai on es manifesten aquestes transformacions. Davant reptes globals i locals com l’emergència climàtica, els avenços científics i tecnològics o l’augment de les desigualtats, l’espai comú i pròxim juga un paper central per a la millora de la qualitat de vida de les persones.

El futur de Barcelona està per escriure, i si volem construir una ciutat més sostenible i més amable per viure, la innovació ens pot ajudar a fer-ho.

Per això, fem una crida a l’ecosistema innovador de la ciutat per repensar com conviure millor a l’espai públic, col·lectiu i compatit. Només mitjançant l’acció conjunta, plural i participativa podem abordar la resolució dels grans reptes complexos. De la resposta que donem en dependrà la ciutat de demà.

QUÈ BUSQUEM?

La convocatòria pretén promoure la innovació urbana de manera oberta, plural i multidisciplinària, a fi de trobar solucions reals als reptes als quals s’enfronta la nostra ciutat en el futur més immediat.

Es busquen projectes d’innovació urbana:

  • Component innovador i diferencial: Solucions no existents al mercat i metodologies i recursos innovadors pel que fa al planejament i l’execució del projecte.
  • Alt impacte: Amb impacte demostrable i retorn quantificable i perdurables en el temps.
  • Bottom up: Promoguts des de baix (convocatòria de caràcter obert i no prescriptiu).
  • Executables a curt termini: Durada màxima de dotze mesos
  • Escalables i sostenibles: Sostenibilitat econòmica i operativa durant l’execució del projecte i un cop s’acabi la subvenció.

PER QUÈ ÉS IMPORTANT AQUESTA CONVOCATÒRIA?

  • La ciutadania ha de participar de forma activa en la creació de propostes i solucions a les necessitats de la ciutat.
  • Permet identificar, testejar i mesurar l’impacte de solucions no existents en el mercat i, posteriorment, avaluar la seva replicabilitat i escalabilitat en altres contextos.
  • Els projectes han de tenir un impacte real i mesurable, i que duri en el temps sobre la qualitat de vida de les persones que viuen a Barcelona.
  • Les iniciatives guanyadores han de tenir la capacitat de generar canvis tangibles i perdurables en la ciutat.
  • Cal trobar nous models de ciutat que siguin més resilients des del punt de vista social, econòmic, ambiental i polític.

 

SOLUCIONS A REPTES URBANS

BIT Habitat llança aquesta convocatòria amb l’objectiu de donar suport financer i tècnic a la implementació de projectes adreçats a donar resposta a dos reptes urbans:

  • Convivència a l’espai públic de Barcelona
  • Convivència als espais col·lectius i comunitaris

 

 

Accions per a la convivència a l’espai públic de Barcelona

Barcelona és una de les ciutats més densament poblades d’Europa. Com a ciutat mediterrània, es caracteritza per un model urbà compacte amb una elevada intensitat i diversitat d’usos.

En aquesta lògica, l’espai públic esdevé un element cabdal com a punt de trobada i relació, tant per la multiplicitat d’activitats quotidianes que s’hi generen (passeig, esbarjo, joc infantil, etc.) com per les activitats que hi tenen lloc (actes i esdeveniments a la via pública, presència de visitants, etc.), i inclou una elevada diversitat d’interessos individuals i col·lectius i de funcions urbanes (residencial, comercial, turística, etc.), que en ocasions convergeixen i poden ser una font de conflicte.

Partint d’aquesta idea, el repte és impulsar noves solucions que, mitjançant la innovació urbana i l’acció conjunta, plural i participativa, millorin la convivència a l’espai públic, tot apel·lant a la corresponsabilitat de les persones per evitar comportaments incívics i fomentar el respecte a la ciutat i a les persones que l’habiten.

  • Àrea de reducció del soroll
  • Àrea de prevenció i reducció d’activitats incíviques
  • Àrea d’equilibri i coexistència d’usos

Disminuir la contaminació acústica a les zones on se superen els valors límit a través d’accions innovadores que incideixin en la causa i la font del problema, però també en la prevenció, en la sensibilització i en la corresponsabilització de les persones implicades.

Afavorir l’ús cívic dels espais públics i vetllar per les normes de convivència, amb pràctiques innovadores que incideixen en la conservació dels espais comuns i els edificis patrimonials i en la millora de la neteja i la gestió correcta dels residus.

Fomentar la coexistència d’activitats i funcions als espais amb més intensitat i diversitat d’usos, sovint amb interessos contraposats i que generen conflictes, mitjançant iniciatives innovadores que minimitzin el problema i promoguin la tolerància i el respecte entre les diferents persones i col·lectius.

Accions per a la convivència als espais col·lectius i comunitaris

La compacitat i l’elevada densitat residencial de Barcelona s’expliquen pel fet que la major part de les persones viuen en habitatges plurifamiliars, els quals, en gran part, es caracteritzen per l’antiguitat i per tenir una superfície petita o mitjana. Aquest fet, sumat a altres factors com l’envelliment progressiu de la població, la irrupció de noves formes residencials, les dificultats per pagar l’habitatge i les despeses de manteniment associades, entre d’altres, pot desembocar en problemes de convivència en l’àmbit privat.

En aquest context, els espais col·lectius i comunitaris d’àmbit privat tenen un paper central en la qualitat de vida del veïnat, i esdevenen espais d’extensió de l’habitatge per a la socialització i la convivència. La regeneració dels habitatges esdevé un component clau no només per millorar la sostenibilitat i la resiliència urbana, sinó també com a factor de prevenció i minimització de conflictes veïnals derivats de l’escàs manteniment i conservació dels habitatges i com a palanca per a la cohesió social i la convivència.

  • Àrea d’acció social regenerativa
  • Àrea de resiliència i regeneració urbana
  • Àrea de millores de la sostenibilitat i la circularitat

Fomentar més confiança, respecte i col·laboració entre el veïnat permanent o temporal a través d’accions innovadores que dotin de nous usos els espais comunitaris, promoguin l’accés als habitatges buits, evitin situacions d’infrahabitatge, assegurin el descans veïnal i la reducció del soroll, etc.

Impulsar la conservació dels habitatges, tant a l’espai privat com al comunitari, a través d’iniciatives innovadores en l’àmbit físic i social, que serveixin per prevenir o minimitzar conflictes veïnals associats a l’estat dels edificis i el baix manteniment que se’n fa.

Millorar l’habitabilitat i l’eficiència energètica dels edificis a través de noves solucions de baix cost, tant pel que fa al disseny com a la transferència i adopció de coneixement per part dels agents de la construcció.

TIPUS DE PROJECTES

Projectes (de 30.000 € a 100.000 €) adscrits a una o més àrees d’actuació referenciades que incloguin el desenvolupament d’activitats de demostració o pilots que permetin validar de manera fiable els plantejaments inicials del projecte, a més de l’assoliment dels impactes estimats.

A QUI S’ADREÇA?

Es convida a participar, de manera individual o consorciada, els col·lectius següents:

  • Persones físiques
  • Microempreses i petites empreses
  • Empreses emergents
  • Cooperatives
  • Centres d’investigació i innovació
  • Universitats
  • Fundacions
  • Associacions
  • Consorcis temporals de persones físiques o jurídiques

Es valoraran positivament:

  • Entitats que treballen amb enfocament interdisciplinari.
  • Entitats o grup d’entitats que treballen amb una aproximació multiactor.

PER QUÈ PARTICIPAR-HI? QUÈ OFERIM?

  • Import total de l’ajut: 480.000 €
  • Subvenció del 80% del cost total del projecte.
  • Projectes amb un pressupost mínim de 30.000 € i màxim de 100.000 €
  • Implementació de les solucions guanyadores en l’entorn real a la ciutat de Barcelona
  • Assessorament i acompanyament tècnic
  • Difusió i connexió amb l’ecosistema innovador

DATES CLAU

30/05/23

Obertura de la convocatòria

31/05/23

Jornada informativa a Ca l’Alier

22/06/23

Tancament de la convocatòria

18/07/23

Anunci dels projectes preseleccionats

18/09/23

Presentació de propostes ampliades (projectes preseleccionats)

02/10/23 i 03/10/23

Defensa oral dels projectes preseleccionats

Novembre

Anunci dels projectes guanyadors

COMITÈ DE SELECCIÓ

Bithabitat Gemma Arau

Gerent de Coordinació Territorial i Proximitat, Ajuntament de Barcelona

Gemma Arau és llicenciada en Dret i especialitzada en sector públic i dret i gestió urbanística. Funcionària de carrera, té una trajectòria de més de 30 anys al servei públic, dels quals els últims vint ha ocupat càrrecs gerencials en diferents àrees municipals i districtes de la ciutat (Les Corts, Nou Barris, Sant Martí…).

Bithabitat Félix Ortega

Gerent del districte de Ciutat Vella, Ajuntament de Barcelona

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i MBA en Gestió d’Empreses Audiovisuals per la Universitat Ramon Llull.
Ha estat director general de Barcelona Activa, gerent d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, director de Promoció Econòmica de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, gerent de la Xarxa Audiovisual Local i de COM Ràdio, entre d’altres.
En l’àmbit privat, va ser fundador i CEO de RedClash Strategic Networks ( start-up per a la gestió d’artistes i organitzacions creatives)

Bithabitat Rufino García

Gerent del districte de Gràcia, Ajuntament de Barcelona

Llicenciat en Dret per la Universitat de Lleida i en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster en Direcció de Polítiques Públiques Locals per la Universitat Pompeu Fabra. Ha desenvolupat la seva carrera professional a l’Ajuntament de Barcelona amb diferents responsabilitats en l’àmbit jurídic i de gestió pública.

Bithabitat Josep G. Puga

Gerent del districte de Sant Martí, Ajuntament de Barcelona

Llicenciat en ciències polítiques i de l’administració per la UAB amb estudis de màster en gestió pública per la UAB, compta amb un llarg recorregut professional a les gerències dels districtes de Sants-Montjuïc, Nou Barris i Les Corts.

Bithabitat Michael Donaldson

Comissionat d’Innovació Urbana, Ajuntament de Barcelona i director general de BIT Habitat

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i Màster en Gestió Pública d’ESADE-UAB-UPF. Ha estat comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona (2019-2023).

Prèviament, ha exercit com a director de Planificació Estratègica i Serveis Centrals de l’Ajuntament de Gavà (2015-2019); director de Presidència i Acció Institucional de l’Ajuntament de Rubí (2008- 2015); gerent de la Fundació Privada Catalunya S. XXI (2002-2008) i coordinador de l’Agenda 21 de l’Ajuntament de Barcelona (2001-2002).

Bithabitat Isabella Longo

Directora de projectes, Fundació BIT Habitat

Enginyera de formació amb Màster en Planificació Urbana i Polítiques per al Medi Ambient. Ha desenvolupat la seva carrera professional en diferents camps, com la innovació urbana, l’urbanisme i la planificació territorial, el disseny de polítiques públiques i estratègies de desenvolupament socioeconòmic, la dinamització del paisatge i el patrimoni, la innovació social i cultural i la transformació digital aplicada a la ciutat.

Recentment, ha coordinat el llançament de l’EIT Urban Mobility. És vocal de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori.

Bithabitat NATALIA SÁNCHEZ

Responsable de projectes, Fundació BIT Habitat

Geògrafa de formació amb Màster en Sostenibilitat per la UPC, ha desenvolupat la seva carrera professional en el sector públic i privat. En aquest últim, destaca la seva experiència en l’àmbit de la consultoria de planificació estratègica en projectes urbans i territorials d’àmbit nacional i internacional.

En el sector públic, ha treballat en diferents administracions locals, destacant la seva participació en l’equip tècnic del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona 2020. Des d’inicis de 2021 és responsable de projectes d’innovació urbana a BIT Habitat, havent coordinat el desplegament i execució de les diferents edicions de La Ciutat Proactiva.

Bithabitat Alejandro Goñi

President de PIMEC Comerç i vicepresident de PIMEC

Va iniciar la seva activitat com a peixater l’any 1958 a la parada familiar del mercat de la Boqueria. Actualment, ostenta, entre d’altres, els càrrecs de president de PIMEC Comerç, vicepresident de PIMEC i president del Gremi de Peixaters de Catalunya. Desenvolupa tasques institucionals de comerç a l’Ajuntament de Barcelona com a conseller de l’Institut Municipal de Mercats Municipals de Barcelona i vicepresident del Consell de Ciutat, i a la Generalitat de Catalunya com a membre de l’Agència per la Promoció del Comerç, del Consell Assessor de Comerç i del Consell de Seguretat de Catalunya.

Bithabitat Irene Tarradellas

Cofundadora i Directora d’Impact Hub Barcelona

Llicenciada en Administració d’Empreses per la UPF, Màster en Direcció i Gestió d’ONGs per ESADE i Postgrau en Cooperació Internacional per la UPC. La Irene té més de 15 anys d’experiència en projectes vinculats a l’impacte social. Ha treballat en consultoria estratègica a PwC, i als departaments de comunicació i aliances estratègiques d’UNICEF i la Fundació Secretariat Gitano, i com a responsable de diferents programes d’innovació social i acceleració de projectes amb impacte social a Ship2B. El gener del 2020 va fundar Impact Hub de Barcelona, del qual actualment n’és la directora.

Bithabitat Fernando Vilariño

Director associat del Centre de Visió per Computador i professor titular del Departament de Ciències de la Computació de la UAB

Ha contribuït a la investigació i la transferència de tecnologia de visió per computador i participa activament en la definició i posada en marxa de les polítiques de suport a l’Ecosistema d’Intel·ligència Artificial a Catalunya. Ha estat president de la Xarxa Europea de Living Labs (ENoLL), on coordina els grups de treball basats en acció sobre l’impacte social de la Intel·ligència artificial i el paper dels living labs per a l’aprenentatge regulatori.

 

ANUNCIS I DOCUMENTACIÓ

Aquí trobaràs tota la documentació relativa a la convocatòria d’ajuts, que anirem actualitzant puntualment.

PREGUNTES FREQÜENTS

Aquí trobaràs informació addicional. Si no trobes la resposta que necessites, un cop llegides les bases generals i la convocatòria, pots enviar-nos un missatge de correu electrònic a: ciutatproactiva@bithabitat.barcelona indicant a l’assumpte “FAQs ciutat proactiva”. Es donarà resposta a les preguntes fins a les 11.30 h del 22/06/2023. 

Glossari de termes de referència
  • Què vol dir una proposta bottom-up?

    L’enfocament bottom-up comporta que les idees i els nous projectes i la seva execució sorgeixin des de l’entorn en el qual es treballa (ciutadania en general o col·lectius específics com les persones joves, per exemple). Els i les participants tenen més llibertat per presentar les seves idees de projecte, ja que no s’hi imposa un programa amb objectius, resultats i impactes predefinits.

  • Què vol dir una proposta amb un enfocament transversal i integral?

    Una proposta amb un enfocament transversal es dissenya, gestiona i implementa des d’una perspectiva integral i coordinada que aglutina diferents sectors, àrees temàtiques i perfils.

    Per enfocament integral s’entén la gestió d’una necessitat o oportunitat des d’un punt de vista global i total, mitjançant el qual s’aborden totes les seves parts i s’atenen les seves causes multifactorials.

  • Què s’entén per multidisciplinarietat?

    La integració en el projecte de diverses disciplines, tant pel que fa a l’equip sol·licitant com a l’enfocament del projecte, la participació dels usuaris i la comunitat, etc.

  • Què és el TRL i què es demana en aquesta convocatòria?

    El TRL, technology readiness level o nivell de maduresa tecnològica del projecte, és un concepte que s’utilitza per mesurar l’estat de desenvolupament d’una tecnologia en el sentit ampli (dispositius, materials, components, programari, processos de treball, etcètera). L’escala TRL consta de nou nivells, que van des de les fases de recerca d’una tecnologia fins al desplegament al mercat.

    Pel que fa a la convocatòria d’ajuts de la Ciutat Proactiva, les solucions proposades han d’estar per sobre del nivell 6 i fer referència a prototips que puguin ser testats com a prova pilot en un entorn real.

    Nivell 7. Demostració del sistema pilot integrat

    Nivell 8. El sistema incorpora el disseny comercial

    Nivell 9. Introducció al mercat

    Podeu trobar més informació sobre TRL a https://ec.europa.eu/research/participants/data/ref/h2020/wp/2014_2015/annexes/h2020-wp1415-annex-g-trl_en.pdf

  • A què ens referim amb els conceptes de replicabilitat i escalabilitat?

    Per replicabilitat, s’entén la capacitat del projecte i la solució proposada per ser reproduït en un entorn i context diferent a on està testat i desenvolupar-se amb èxit. Per escalabilitat, a la seva capacitat de créixer i potenciar el seu efecte multiplicador.

     

Àmbits i criteris de l’ajut
  • Quina és l’extensió mínima i màxima d’influència territorial?

    Les activitats desenvolupades en el marc dels projectes subvencionats s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.

  • Què s’entén per projectes d’alt impacte?

    Projectes que, com a resultat de la implementació de les seves accions, generin un impacte significatiu i perdurable en el temps. En el context d’aquesta convocatòria, s’entendran com a impactes tots aquells canvis en els àmbits socioeconòmic i ambiental resultants dels projectes que contribueixin a resoldre els reptes urbans plantejats.

    Els impactes esperats s’han de derivar de manera inequívoca de l’explotació dels resultats del projecte proposat.

    Les propostes han de presentar els indicadors d’impacte (de tres a cinc) que s’utilitzaran per mesurar el resultat aconseguit amb les actuacions del projecte.

    És important diferenciar els indicadors d’impacte dels indicadors d’activitat (mesura de l’output). En aquest sentit, els indicadors d’impacte han de permetre avaluar el canvi social, ambiental, econòmic, etc. aconseguit a través de les actuacions del projecte (p.ex., reducció de soroll). En canvi, els indicadors d’activitat han d’utilitzar-se per a la gestió interna sobre el correcte funcionament del projecte (p.ex., número d’assistents en una formació respecte els previstos, etc.).

    A l’hora d’identificar indicadors d’impacte cal tenir en compte els següents elements:

    1. Descripció del procediment de mesura: quina serà la metodologia emprada per mesurar l’indicador durant i a la finalització del projecte?
    2. Dades de contrast: existeixen dades verificables (tant a nivell de font com de disponibilitat) per mesurar o contrastar l’indicador?
    3. Valor de referència: quin és el punt de partida (valor quantitatiu) de l’indicador d’impacte que es mesurarà?
    4. Valor objectiu a assolir: quin és l’objectiu desitjat a assolir en aquest indicador d’impacte durant i a la finalització del projecte? És important identificar de forma clara i concreta (amb unitats de referència) quin serà aquest valor; i en cas d’expressar-se en variacions percentuals, indicar sobre quin valor de partida es realitzarà el càlcul.
  • Com es mesurarà la consecució d’impacte i quines implicacions té no assolir l’impacte previst?

    L’incompliment dels impactes plantejats inicialment en menys del 50% serà causa d’anul·lació total de la subvenció.

    La verificació del compliment d’aquests objectius es farà a partir de la consecució justificada dels impactes compromesos en la proposta, que haurà definit també els seus indicadors.

    El càlcul es farà tenint en compte la mitjana del grau de consecució mínima del total dels impactes proposats (un mínim de 3 i un màxim de 5 indicadors).

    Per a més informació, consulta la clàusula 15.10 de la convocatòria.

  • Què és un projecte amb component innovador i diferencial?

    Projectes que incorporin solucions (productes, serveis, etc.) no existents en el mercat o que no hagin estat implementades en l’entorn real.

    Es valorarà també positivament, la utilització de metodologies o recursos innovadors en el disseny i implementació del propi projecte.

  • Què vol dir l’adaptació al context urbà, on es planteja la solució i com s’avaluarà?

    Els reptes urbans plantejats a la Ciutat Proactiva 2023 tenen un fort component territorial. És per aquesta raó que es demana a les propostes justificar l’adaptació al context urbà on s’implantarà el seu pilot o prototip, no només en la seva dimensió territorial, sinó també econòmica, social, ambiental, etc.

    Per al cas concret dels projectes que aportin una solució al repte urbà “millora de la convivència a l’espai públic” caldrà contextualitzar la solució d’acord a un mínim de dos dels espais que s’identifiquen a l’Annex II (en cas d’identificar nous espais, caldrà justificar la seva pertinença i haurà de ser validat pel districte i l’àrea municipal pertinent). La implementació final del pilot o prototip es realitzarà, com a mínim, en un emplaçament.

    L’adaptació al context urbà s’incorpora com un criteri de valoració de Fase 1 i Fase 2, i serà avaluat d’acord a la seva justificació i qualitat tècnica, la complementarietat amb estratègies o iniciatives existents o la innovació incorporada respecte altres accions que ja hagin estat testades.

  • Si la proposta de pilot o prototip requereix obtenir permisos o disposar d’assegurances, qui els gestiona?

    És competència de la mateixa entitat integrar en el planejament del projecte la gestió de permisos necessaris per a la seva implementació en funció de pilot o prototip, tot i que des de BIT Habitat donarem suport, si s’escau, a la seva tramitació dins dels marcs normatius i legals vigents. De la mateixa manera, caldrà disposar de les assegurances necessàries per a la seva execució. Per a fer-ho les despeses associades es consideren elegibles per la convocatòria.
    En Fase 2, un dels criteris de valoració fa referència a quines accions s’incorporen en la gestió de riscos del projecte. En aquest sentit, es recomana tenir en compte diferents escenaris pel que fa als permisos requerits (terminis, etc.) per tal d’incloure accions de prevenció, mitigació o correcció que garanteixin el correcte desplegament del projecte.

Persones beneficiàries de l’ajut
  • Qui pot demanar l’ajut?

    S’hi podrà presentar qualsevol persona física o jurídica. En són exemples, sense limitar-s’hi, associacions, fundacions, microempreses i petites empreses, cooperatives, empresaris o empresàries individuals, universitats, centres de recerca o centres tecnològics.

  • Quines condicions han de complir les persones físiques o jurídiques per presentar-s’hi?

    Aquesta informació es troba a la clàusula 6 de la convocatòria que trobareu al web de la convocatòria https://bithabitat.barcelona/projectes/la-ciutat-proactiva-2023/, a l’apartat “Anuncis i comunicacions”.

  • Es poden presentar a la convocatòria les persones físiques o jurídiques que han estat beneficiàries dels ajuts en les convocatòries anteriors?

    No podran ser beneficiàries dels ajuts regulats en aquesta convocatòria les persones físiques o jurídiques que, de forma individual o com a representants d’una agrupació, hagin obtingut una subvenció en qualsevol de les dues últimes edicions de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana – “La ciutat proactiva”. Només podran tornar a ser beneficiàries de l’ajut les persones o entitats que siguin membres d’un consorci, sense haver exercit prèviament el rol de líder o representant.

  • Es pot demanar l’ajut conjuntament amb altres actors?

    Sí, podran ser beneficiàries agrupacions de persones jurídiques, públiques o privades.

  • Si es presenta la proposta conjuntament amb altres actors, com funciona?

    S’ha d’emplenar l’acord d’agrupació, especificant els rols i compromisos que assumeix cada persona física o jurídica que participa en el projecte, i també s’ha de designar una de les parts per actuar com a representant davant de l’Administració.

     

    Aquesta informació es troba ampliada a la clàusula 6 de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana.

Projectes susceptibles de rebre ajuts
  • Quins requisits formals ha de complir un projecte presentat a la fase 1?

    Els projectes presentats s’han d’iniciar dins de l’any objecte de la convocatòria (2023), i tindran una durada màxima de 12 mesos, un pressupost mínim de 30.000 euros i un pressupost màxim de 100.000 euros.

    Els projectes seleccionats rebran una subvenció del 80% dels seus costos elegibles. Per tant, la subvenció màxima que s’atorgarà per cada projecte serà de 80.000 euros, i la mínima, de 24.000 euros.

    Els projectes han d’estar dirigits a un o a ambdós reptes urbans i justificar la seva adscripció a alguna de les àrees d’actuació referenciades a la clàusula 4 de la convocatòria.

    Com ja s’ha dit anteriorment, les activitats que es desenvolupin en el marc dels projectes subvencionats s’han de dur a terme a la ciutat de Barcelona.

    La sol·licitud i els documents que acompanyen el projecte han d’evitar el llenguatge sexista en la seva redacció i han d’impactar positivament sobre tots els grups de població des d’una perspectiva interseccional: gènere, edat, classe social, origen, etcètera.

    Un cop acabada l’execució del projecte, caldrà demostrar-ne la sostenibilitat econòmica i operativa, així com l’impacte generat sobre la qualitat de vida de les persones que viuen a Barcelona, i caldrà fer el reintegrament total o parcial de la subvenció concedida en cas d’incompliment de la finalitat per a la qual es va acordar.

  • Es pot presentar el mateix projecte que l’any passat no va ser subvencionat?

    Sí.

  • Es pot presentar més d’un projecte a la convocatòria?

    Les persones físiques o jurídiques que actuen de manera individual i una mateixa agrupació de persones poden presentar un projecte per a cada repte objecte de la present convocatòria, és a dir, com a màxim un projecte per al repte “millora de la convivència a l’espai públic de Barcelona” o, com a màxim, un projecte per a l’altre repte “millora de la convivència als espais col·lectius i comunitaris” o, com a màxim, un projecte adreçat a ambdós reptes urbans.

    Aquesta limitació no afecta la participació de la mateixa persona física o jurídica en diferents agrupacions.

  • Es poden presentar projectes prèviament subvencionats per l’Ajuntament de Barcelona?

    No se subvencionaran els mateixos projectes que hagin obtingut una subvenció per part de l’Ajuntament de Barcelona o els seus organismes autònoms, a excepció que el projecte incorpori innovacions substancials amb relació al ja subvencionat.

Tramitació i notificacions de la convocatòria
  • On es poden trobar els documents que cal adjuntar a la sol·licitud?
  • Quin és el termini de presentació de projectes a la convocatòria?

    El termini de presentació és del 30/05/23 al 22/06/23.

  • Quin és el termini de presentació de propostes ampliades (preseleccionades)?

    El termini de presentació de propostes ampliades és del 02/08/23 al 18/09/23.

  • És valorable entregar cartes d’adhesió al nostre projecte? I si és així, com s’han d’entregar?

    A la pregunta de la Proposta Executiva de Fase 2 en què es demana sobre la “maduresa i viabilitat de la solució proposada” es valorarà disposar de cartes d’adhesió que serveixin per confirmar aquesta validesa tecnològica del projecte. No s’han d’entregar les cartes d’adhesió, però caldrà esmentar que se’n disposa a la Proposta Executiva (número i procedència) i BIT Habitat les podrà requerir en qualsevol moment de la convocatòria.

  • On s’ha de presentar la sol·licitud i com cal fer-ho?

    La sol·licitud s’ha de presentar per internet, a través de l’Oficina Virtual de Tràmits de l’Ajuntament de Barcelona: https://seuelectronica.ajuntament.barcelona.cat/oficinavirtual/ca/tramit/20220001535

    En la documentació informativa de la subvenció, disponible a l’apartat web “Anuncis i comunicacions”, trobaràs la Guia de tramitació telemàtica, que recull les instruccions per a la presentació telemàtica de la sol·licitud a la convocatòria d’ajuts.

  • Com es notifiquen les publicacions relacionades amb aquests ajuts?

    Qualsevol notificació relacionada amb la convocatòria es publicarà al web https://bithabitat.barcelona/projectes/la-ciutat-proactiva-2023/

     

Despeses subvencionables
  • Quin import se m’atorgarà?

    Els projectes seleccionats rebran una subvenció del 80% dels seus costos elegibles. Per tant, la subvenció màxima que s’atorgarà per cada projecte serà de 80.000 euros, i la mínima, de 24.000 euros.

  • Quines despeses són subvencionables i quines no?

    Totes les despeses recollides a la clàusula 12 de la convocatòria.

    Cal tenir especialment en compte que, per ser considerades subvencionables, les despeses han d’estar directament relacionades amb el desplegament del projecte; han d’estar descrites en el pressupost presentat en la fase 2; han d’atendre els principis de bona gestió financera, rendibilitat i eficàcia, i s’han d’executar durant el termini establert per a l’execució del projecte (màxim de 12 mesos a comptar des del dia d’atorgament de la subvenció).

    Així mateix, en cap cas no es consideren despeses subvencionables els impostos indirectes susceptibles de recuperació o compensació, ni els impostos sobre la renda, ni les despeses fetes en una data anterior o posterior a l’inici i l’acabament del projecte.

     

  • A l’hora de justificar-ho, ho he de fer per l’import total del projecte o només per la part corresponent a l’ajut concedit?

    A l’hora de justificar econòmicament el projecte, s’ha de fer tenint en compte l’import total del projecte presentat, i no només la part subvencionada.

  • Com i quan es cobra l’ajut?

    L’ajut es percebrà mitjançant un únic ingrés en el compte bancari indicat, un cop publicada l’aprovació en la resolució definitiva i per dur a terme les actuacions inherents a la subvenció.

  • Quin percentatge de desviament de despesa està permès durant l’execució del projecte, en cas de resultar guanyador i rebre la subvenció?

    Les desviacions permeses entre el pressupost previst a la memòria econòmica de projecte i l’executat finalment es detallen a la clàusula 15.7 de la convocatòria.

Propietat intel·lectual
  • Amb quina finalitat preveu BIT Habitat que li siguin cedits determinats drets corresponents a la propietat intel·lectual dels projectes presentats?

    Tal com estableix la clàusula 16 de la convocatòria, la finalitat única i exclusiva d’aquesta cessió és la voluntat de BIT Habitat de fer difusió de la convocatòria i promocionar els autors i les autores que hi han participat, a més dels seus projectes.

  • En què es pot traduir el fet que BIT Habitat reprodueixi, distribueixi i comuniqui públicament, totalment o parcialment, les obres?

    D’acord amb la clàusula 16 de la convocatòria, la reproducció, distribució i comunicació pública pot suposar que el contingut dels projectes guanyadors sigui compartit per BIT Habitat a través de determinades pàgines web titularitat de l’Ajuntament de Barcelona, a través de les xarxes socials o de mitjans de premsa.

  • Què implicaria que en la proposta executiva del projecte es fes constar que aquest projecte disposa de llicència copyleft?

    A efectes d’avaluar el projecte no implicaria res diferent de si es tractés d’un projecte que no consta amb aquesta llicència lliure. No obstant això, fora de la convocatòria, implicaria l’exercici del dret d’autor (copyright) amb l’objectiu de propiciar l’ús lliure i la distribució de l’obra o el projecte en qüestió.

JORNADES I ACTES

Bithabitat TROBADA TÈCNICA AL VOLTANT DE LES CIÈNCIES DEL COMPORTAMENT

La sessió es va realitzar el 17/03/23 a les 11 h en format telemàtic.

Trobada tècnica per entendre com les ciències del comportament poden incidir en els reptes urbans i cocrear i difondre la propera convocatòria d’ajuts a la innovació urbana que cercarà solucions innovadores partint d’aquest enfocament.

Si vols consultar el vídeo de la sessió, envia un correu a ciutatproactiva@bithabitat.barcelona.

 

Bithabitat JORNADA INFORMATIVA

La sessió es va realitzar el 31/05/23, de 10.00 h a 12.00 h a Ca l’Alier (c/ de Pere IV, 362, Barcelona).

Sessió informativa per donar a conèixer la quarta edició de la convocatòria d’ajuts a la innovació urbana “La ciutat proactiva” .

Material de la jornada:

  1. Presentació de la convocatòria
  2. La convivència a Barcelona, Marta Murrià Sangenís, Institut Metròpoli
  3. Ciències socials amb dades i computació, Mercè Croses, Barcelona Supercomputing Center
  4. Barcelona + B, Elena Damiá, B Lab Spain
  5. Programa d’acceleració de start-ups, Fernando Sola i
    Marcela Vergueiro, Impact Hub